Marta Angelat omple la Gleva de ‘Vides de gos’

La popular actriu i directora s'estrena en la dramatúrgia amb un monòleg íntim a través dels records de les seves mascotes

Marta Angelat està sola en escena, sincerant-se amb el públic.
Marta Angelat està sola en escena, sincerant-se amb el públic.

Marta Angelat és una artista (i una veu) coneguda en el món del teatre, del cinema i de la televisió. Ha dirigit, ha interpretat i ha doblat grans actrius del cinema (Geena Davis, Nastassja Kinsky, Emma Thompson...). Però, des de sempre, també ha escrit. "En l'àmbit privat, diguem-ne", precisa. I el que ara ha fet ha estat recuperar, ordenar, classificar i ficcionar part d'aquells quaderns que va anar escrivint des que tenia 19 anys, quan va tenir el primer gos... "Fa uns 20 anys vaig pensar que tot això podia ser una història", diu. I s'hi va posar. "Aquells quaderns són la base del monòleg que he anat creant. Podríem dir que és un work in progress de molts anys".

Vides de gos, que s'estrena aquest dijous al teatre La Gleva, on es representarà fins al dia 17, és una obra en la qual els gossos que ha tingut Angelat al llarg de la seva vida són els autèntics protagonistes. "És la història d'una dona, que no soc jo, tot i que s'assembla molt a mi, a través dels seus gossos, perquè han format part de la seva vida: parlar de gossos vol dir parlar de moltes coses: de la pèrdua, de l'amor, de la passió, de l'alegria, de la tristesa..." Són testimonis d'un munt d'anècdotes que teixeixen aquesta història de records, d'il·lusions, de vivències. Angelat comença el seu relat de jove i l'acaba de gran. "Hi passen 10 gossos, que no són tots els que he tingut: he triat els més dramatitzables", explica l'autora.

Aquest monòleg s'estrena com a obra de teatre però ja ha tingut vida pròpia amb lectures dramatitzades. "En vam fer unes quantes abans de la pandèmia i les últimes, la tardor passada. Va ser llavors quan em vaig adonar que tot llegint, quan interacutava amb el públic, amb una mirada, per exemple, allò em portava a una altra dimensió. I que calia convertir-la en teatre". L'última gossa que ha tingut la Marta va morir 10 dies abans de l'últim bolo de lectura dramatitzada. "Vaig convertir el text, doncs, en un homenatge interior a la gossa", se sincera.

Escriure, dirigir i interpretar no és que sigui més fàcil o més difícil que només interpretar, o que només dirigir. "És una responsabilitat molt gran, perquè tu, i nomes tu, ets responsable de tot, no li pots donar la culpa a la directora, o a l'actriu, o a l'autora, esclar... Això, sí: quan el text és teu, tens molt clar el que dius, la història té una única mirada. És tot un repte", diu, convençuda, Angelat. "I m'agraden els reptes". També vol subratllar que no ha estat sola: "L'Anna Güell, com l'associació Q-ars Teatre, han estat amb mi en tot moment".

És evident que Marta Angelat està sola en escena, sincerant-se amb el públic, descobrint aquestes vivències pròpies (encara que a través, presumptament, de la vida d'una altra persona), però una sèrie de projeccions i il·lustracions (de Maria Velat) donen dinamisme a l'obra. I si d'alguna manera cada gos ve a testimoniar una època en la vida de la protagonista, la banda sonora acaba de situar-te en el temps. "M'ajuda a anar avançant en la narració", explica Angelat. Cançons com 'Saps', de Serrat, 'Sabor de barrio', de Gato Pérez, 'Quisiera ser', del Duo Dinámico, o de més recents, com alguna dels Manel, per exemple, fomen part d'un univers que és comú a moltes generacions.

Sobre la firma

Toni Polo Bettonica

Es periodista de Cultura en la redacción de Cataluña y ha formado parte del equipo de Elpais.cat. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la sección de Cultura de Público en Barcelona, entre otros medios. Es fundador de la web de contenido teatral Recomana.cat. Es licenciado en Historia Contemporánea y Máster de Periodismo El País.

Normas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS