LLIBRES
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Hipocresia, desig i falsa moral al París d’Edith Wharton

'Madame de Treymes' és una novel·la curta que ara podem gaudir en català gràcies a Viena edicions i a la traducció de Marta Pera Cucurell

L’obra de Wharton és extensa i no són pocs els títols que encara avui són inèdits en la nostra llengua.
L’obra de Wharton és extensa i no són pocs els títols que encara avui són inèdits en la nostra llengua.

Se’m feia impossible creure que una noia com jo pogués escriure alguna cosa que valgués la pena llegir, i els meus amics haurien certament coincidit amb mi”, recordava Edith Wharton en els últims anys de la seva vida, quan ja ningú dubtava del seu talent. Els anys van conferir-li la necessària seguretat en un talent literari, del qual Henry James, a qui ella considerava un mestre, no va dubtar mai. L’obra de Wharton és extensa i no són pocs els títols que encara avui són inèdits en la nostra llengua. Entre tots ells, hi trobàvem fins fa poc Madame de Treymes, novel·la curta que ara podem gaudir en català gràcies a Viena edicions i a la traducció de Marta Pera Cucurell.

Escrita el 1907, 13 anys abans de L’edat de la innocència i 31 abans d’Els bucaners, novel·la que va deixar sense acabar i que es va publicar pòstumament, a Madame de Treymes trobem no només molts dels temes centrals en els seus treballs posteriors —el divorci, la hipocresia de l’alta so­cietat, la religió, els prejudicis, el classisme—, sinó sobretot la mirada amb què Wharton observa aquells dos mons dels quals, entre moltes contradiccions, formava part: el nord-americà i l’europeu. Perquè si hi ha un element que caracteritza la seva narrativa és precisament la comparació constant entre l’alta societat de Nova York —puritana, per una banda, i mancada del pes de la tradició que porta a l’esquena el vell continent europeu, per l’altra— i les societats anglesa i francesa. Això ho veiem a L’edat de la innocència, Els bucaners, The Gods arrive —encara sense traducció al català— i a Madame de Treymes, on el protagonista, John Durham, farà el possible per aconseguir que la família política de la dona que estima, Fanny Malrive, li concedeixi el divorci.

Durham intentarà convèncer Madame de Treymes, la cunyada de la Fanny, una dona que mira amb menyspreu els americans instal·lats a París, tot i que no dubta a convidar-los cada vegada que organitza “una de les seves vendes a charité”. Es declara amiga de la Fanny, confessa no donar suport al seu germà, però diu que els principis religiosos s’imposen. La seva família, catòlica, no podria acceptar mai el divorci…. mai, fins que descobreix que si la Fanny es divorciés, perdria la custòdia del fill, que passaria a mans del pare i la seva família. El desig pigmaliònic de modelar aquell nen segons els principis europeus és més fort que qualsevol principi religiós.

Wharton ens descriu un París profundament hipòcrita. En el Faubourg el que compta són els cognoms i els cercles socials als quals es pertany. Estar fora d’aquests cercles vol dir ser un exclòs i quasi ningú no ho vol. Ni tan sols els americans, negligits per una societat francesa molt orgullosa de la seva tradició, però envejosa d’aquests “nou-rics”. Wharton és la més atenta de les observadores, només li calen pocs detalls —pocs, però definitoris— per descriure’ns les contradiccions de la societat francesa i, alhora, per confrontar-la amb aquella jove Amèrica, on les hipocresies tampoc faltaven. Wharton penetra, amb una prosa senzilla, precisa i punxant l’ànima dels seus personatges, en un intent per comprendre els contrastos, les contradiccions i els matisos que defineixen l’ésser humà. Les obres de Wharton ens interpel·len, parlen de nosaltres, perquè passa el temps i la societat canvia, però les inèrcies i corrupteles que defineixen l’ésser humà són sempre les mateixes.

Normas

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS