_
_
_
_
_

L’últim tram d’asfalt al litoral de Barcelona serà un parc i un passeig

La idea de l'Ajuntament és enllaçar aquesta zona amb el Fòrum

Imatge virtual del projecte.
Imatge virtual del projecte.
Clara Blanchar

L’Ajuntament de Barcelona treballa en la transformació de l'únic tram del litoral en desús: el que avui és una estreta franja d'asfalt tancada (des del 2006 fins a l'any passat va ser un aparcament a l'aire lliure), entre la ronda litoral i les platges de la Nova Mar Bella i Llevant de Barcelona. La idea és convertir-lo en un parc i la continuació del passeig marítim que comença a la Barceloneta per enllaçar-lo amb el Fòrum. Els veïns lamenten el retard en la transformació del que avui és un descampat.

El govern de l'alcaldessa Ada Colau, “iniciarà en aquest mandat la redacció del projecte de reordenació de l'àmbit”, expliquen fonts municipals, que no en faciliten més detalls. Barcelona Regional, l'agència de desenvolupament urbà de la ciutat, va editar el 2019 una publicació titulada De pàrquing a parc. El nou passeig marítim de Llevant en la qual ofereix la proposta per a aquesta “assignatura pendent” de la ciutat. Finalitzar el passeig marítim, treure els cotxes –avui ja fora de la zona– i permetre la “permeabilitat”, tant de la línia de mar com entre la ciutat i la seva platja en aquest punt. La publicació, un encàrrec de l'àrea d'Urbanisme, també planteja els reptes d'aquest espai respecte al canvi climàtic i la seva fragilitat davant de la previsible pujada del nivell del mar.

En paral·lel, el pla està pendent dels convenis de traspàs definitiu de l'Estat a la ciutat de l'anomenada zona marítim terrestre, la franja del litoral que l'Estat va cedir per 30 anys en l'època preolímpica. Aquesta part del front marítim, juntament amb la mastodòntica plataforma on s'havia pensat ubicar un zoo marí, són espais privilegiats, en primera línia de mar, però desaprofitats i que interrompen el recorregut del passeig marítim.

La plataforma del zoo l'explota comercialment l'empresa municipal BSM (acollia les atraccions de la Feria de Abril o els espectacles del Cirque du Soleil fins que va arribar la pandèmia), però fins i tot abans del coronavirus quedava buida la major part de l'any. Barcelona Regional, en la seva publicació, ubica un equipament a la part de la plataforma més allunyada de l'aigua, sense detallar.

El 2019, abans de les eleccions municipals, va ser quan es van començar a retirar cotxes. Una decisió impulsada des del districte de Sant Martí després de la pressió veïnal i que durant els llargs mesos de confinament va ser aigua de maig per guanyar espai de passeig. Qualsevol dia festiu l'espai està molt freqüentat, encara que no té cap gràcia, perquè ni tan sols el paviment està en bon estat per patinar, per exemple.

La idea, que l'Ajuntament va mostrar als veïns de Diagonal Mar i el Front Marítim per primera vegada a finals del mandat passat, és convertir aquesta franja en un parc amb dunes, en línia amb el parc que hi ha al final del Poblenou, a l’altre costat del pavelló de la Mar Bella. Un pla lògic, perquè és l'únic àmbit del litoral barceloní encara en desús i que interromp el passeig que comença a l'hotel Vela, a gairebé cinc quilòmetres de distància, i segueix al Fòrum cap a Sant Adrià (amb l'àmbit de les Tres Xemeneies també pendent de desenvolupar i cridat a ser un nou pol metropolità), Badalona, Montgat i el Maresme.

El president de l'associació de veïns de la Vila Olímpica, Jordi Giró, que ha seguit des de fa dècades l'evolució urbanística del litoral, apunta que “es tracta d'una peça urbana estratègica”. “Teníem la Barceloneta, vam recuperar el front de la Vila Olímpica, el Poblenou i el Fòrum, però aquest tram va quedar pendent. La clau és el conveni amb l'Estat i si és assumible a nivell pressupostari, per les necessitats que ara té la ciutat, i si es pot comptar amb el rendiment social que tindrà”, diu Giró.

Queixes dels veïns

Des del moviment Diagonal Mar, la seva portaveu, Mari Carmen García, recorda que des del 2018 està aprovat “reurbanitzar l'espai” i que al Ple del districte de novembre passat es va aprovar fer una comissió veïnal per detallar el futur de l'espai. Però alerta que “està en una fase molt embrionària i que no hi ha pressupost”, a més de lamentar que no es materialitzin les promeses. García recorda fins i tot que als actuals descampats “hi havia palmeres” i que van asfaltar la primera vegada que la Red Bull Air Race es va celebrar a la ciutat, el 2006, perquè hi aterressin avions.

La publicació de Barcelona Regional proposa que l'espai es converteixi en un “darrere de la platja actiu” i que doni suport als usos que té la platja: activitats esportives, de lleure o espais de sorra, alleugerint la pressió de les platges i aprofitant al màxim aquesta segona línia del litoral.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_