No us rigueu mai de les deesses

El Teatre Akadèmia ha presentat la versió catalana de La Venus de les pells, de David Ives, sota la direcció artística de Guido Torlonia, que, a Itàlia, ha estat ajudant de producció de Giorgio Strehler, al Piccolo Teatro de Milà, en peces com Faust I i II, de Goethe, o el clàssic Arlecchino servitore di due padroni, de Goldoni. El 2016, va escriure i va dirigir amb Isabella Rossellini un homenatge a Ingrid Bergman que es va presentar a Londres, Nova York, París i Roma.

Els protagonistes de La Venus de les pells són Raquel Ferri, que va estar a l'últim Àngels a Amèrica, de Tony Kushner, al Lliure de Montjuïc, i Rubén de Eguía, que va treballar amb Josep Maria Flotats a Madrid, a El enfermo imaginario, al Clásico. La traducció de La Venus de les pells porta la firma de Neus Bonilla. De l'espai escènic, amb poc espai però elegància, s'ocupen amb finor Sebastià Brosa i Paula Bosch.

A Nova York, la producció va ser originàriament presentada per la Classic Stage Company, i a Broadway, estrenada el 2011 pel Manhattan Theatre Club i Classic Stage Company at Samuel J. Friedman Theatre.

A partir d'aquí es van fer moltes lectures (i versions) de La Venus de les pells, i a Broadway i Hollywood va tenir una versió picaresca, La gatita y el búho, dirigida per Herbert Ross, i protagonitzada per diverses estrelles jueves, com Barbra Streisand i George Segal.

Un jove i ambiciós artista, Thomas Novachek (Rubén de Eguía), viu presa dels nervis per trobar a Nova York l'actriu ideal per interpretar La Venus de les pells, de Leopold von Sacher-Masoch. Quan semblen haver-se presentat totes les aspirants, arriba, fora de convocatòria, Wanda Jordan (Raquel Ferri), una jove que d'entrada no encaixa en el paper, però es diria disposada a tot per aconseguir-ho. Mentre es desencadena la tempesta, la Wanda juga amb el misteri, l'humor, la seducció, la terbolesa.

David Ives va tenir la idea d'adaptar una novel·la eròtica al teatre. Histoire d'O no estava lliure de drets, així que va optar pel text de Venus im pelz, de Leopold von Sacher-Masoch (o Severin von Kushemski, com preferiu). Jocs de rols: Wanda von Dunajew la sap llarga, i el Leopold, que es diria que n’ha vist de tots colors, és molt més ingenu del que pretén.

Per cert: Rubén de Eguía també és molt més aparentment ingenu del que és. D’altra banda, la valenciana Raquel Ferri, després de passar set anys al món de la moda, va debutar al teatre amb Joana 2015. Batalla campal, i es va donar a conèixer amb la Companyia Jove del Teatre Lliure amb El temps que estiguem junts, de Pablo Messiez: per a l'actriu semblava haver-se escrit el terme “voluptuosa”. Ferri i De Eguía van coincidir en l'escena catalana amb peces com Professor Bernhardi, dirigida per Albertí; El público, de Lorca, muntada per Àlex Rigola, i Lehman Trilogy, de Stefano Massini, dirigida per Roberto Romei.

Considerada com una de les millors obres de Broadway dels últims anys, La Venus de les pells va ser un èxit tant per públic com per crítica. Roman Polanski va adaptar l'obra teatral. Un enfocament ideal: el cineasta reverencia l'erotisme, però també aquest savi consell: “No us rigueu mai de les deesses”.

Per cert: la bonica i obsessiva Venus in Furs, de The Velvet Underground, seria una barreja entre xerric tèrbol i balada subterrània. Per a alguns aconsegueix combinar gairebé màgicament elements com l’atracció, el joc i l’enfrontament.

La Venus de les pells, de David Ives. Direcció: Guido Torlonia. Amb Raquel Ferri i Rubén de Eguía. Teatre Akadèmia (Barcelona). Fins a l'11 d'abril del 2021.