_
_
_
_
_

Umberto Eco segueix viu a Fabra i Coats

Martín Anson i el col·lectiu Broomberg & Chanarin presenten a Barcelona dues exposicions obertes i en construcció que evolucionen al llarg dels dies

Les caixes amb totes les obres del col·lectiu artísticBroomberg & Chanarin a la Fabra i Coats de Barcelona.
Les caixes amb totes les obres del col·lectiu artísticBroomberg & Chanarin a la Fabra i Coats de Barcelona.J. Á. M.
José Ángel Montañés

Umberto Eco va publicar el 1962 Obra Abierta, un llibre en el qual es plantejava com les obres d'art, creades com una cosa tancada per un artista, són interpretades de manera diferent per cada persona que les veu. A Eco no se’l va citar fa uns dies al Centre d'Art Fabra i Coats de Barcelona, però va ser present en la inauguració de les dues propostes que va presentar aquest espai ubicat a l'antiga fàbrica tèxtil de Sant Andreu que dirigeix Joana Ortega: la de l'artista i docent Martí Anson, Una exposició de debò, en la qual tot està per fer, i la del col·lectiu, Broomberg & Chanarinque, després de 21 anys de treball conjunt, ha decidit separar-se i ha transportat de Londres a Barcelona un tràiler de 13 metres carregat amb tota la seva obra, que s'anirà desembalant i exposant a poc a poc.

El primer que crida l'atenció del visitant és que, a la porta, dificultant gairebé l'entrada, hi ha un camió carregat de fustes que de tant en tant toca el clàxon per reclamar l'atenció del visitant. A l'interior de la sala es poden veure centenars de llistons de fusta més, fins a 600, apilats a la paret, a terra o formant part de les enormes estructures d'un trampolí i un tobogan.

Part de l'estructura de fusta creada per Martin Anson i els seus alumnes per a l'exposició.
Part de l'estructura de fusta creada per Martin Anson i els seus alumnes per a l'exposició.Fabra i Coats

Anson (Mataró, 1967) presenta, fins al 23 de maig, una antiexposició en el sentit que tot està per fer i és l'espectador qui l’acabarà donant-li forma amb ajuda d'un tornavís. “La idea és que l'estructura avanci amb noves fustes o que es desmunti”, explica de manera concisa, deixant clara la seva idea de trencar amb la idea sacralitzada de l'obra d'art. Durant els dies que duri la mostra, en companyia de cinc dels seus alumnes de Belles Arts, continuarà treballant en el seu particular muntatge i incitant els visitants a unir-s’hi. “No hem planificat res, tot està sotmès a la improvisació. Tampoc s'explicarà res. Els museus tenen el costum d'explicar-ho tot per tenir el control. Aquí no hi ha res a explicar”, conclou Anson, un incitador que ja ha construït, en les seves anteriors mostres, vaixells, cases i una botiga de mobles efímera.

“El museu és ple de normes. L'exposició posa en dubte els límits de l'acte creatiu, l'autoria i la pròpia institució”, explica Hurtado. La directora sembla que vol trencar-les amb la idea de fer més proper i comprensible l'art contemporani, perquè a l'esquema de la segona expoisició no té res a veure amb el tradicional i s'altera. A la tercera planta, al costat de la part final de l'enorme tobogan d'Anson i els seus alumnes, el visitant toparà amb un munt de caixes apilades. Tantes com les que caben al tràiler que va viatjar del Regne Unit a Barcelona dos dies abans del tancament de fronteres pel Brexit.

La primera sèrie expposada de Broomberg & Chanarin a la Fabra i Coats.
La primera sèrie expposada de Broomberg & Chanarin a la Fabra i Coats.J. Á. M.

A les caixes i paquets hi ha l'exposició The late estate Broomberg & Chanarin. Ja ho diu el títol, amb el llegat artístic del duo format per Broomberg (Johannesburgo, 1970) i Chanarin (Londres, 1971), una parella de fotògrafs que, després de més de 20 anys junts denunciant amb les seves fotografies l'ús polític, emocional i financer de les imatges, han decidit acabar la seva relació personal i artística. Però en lloc de presentar una retrospectiva tradicional, aquí hi ha tot per fer. Entre les obres i material que està per desembalar hi ha sèries com Divine Violence, The Day Nobody Died i War Primer 2, preses per ells després d'enrolar-se com a reporters a la guerra de l'Afganistan, fent-se passar per antropòlegs entre els pigmeus del Gabon o superposar sobre el llibre de Bertolt Brecht, Kriegsfibel, amb imatges de la Segona Guerra Mundial d’altres capturades d'internet sobre la guerra global contra el terrorisme. A més, també s’hi exposaran els seus llibres –molts dels quals han sigut premiats– i treballs inèdits, maquetes, negatius, proves i altres experiments. Unes obres que, abans del seu últim viatge, s'han pogut veure al MoMA, la Tate Modern i el Pompidou.

El camió de 13 metres en què han viatjat de Londres a Barcelona les obres de Broomberg & Chanarin.
El camió de 13 metres en què han viatjat de Londres a Barcelona les obres de Broomberg & Chanarin.

Enmig de la sala, l'arxivera Elisabet Rodríguez obre les caixes i inventaria el que hi ha a l’interior. “És una mena d'autòpsia de l'obra d'aquests creadors”, explica Hurtado. Cada 15 dies s'exposarà una nova sèrie mentre l'arxivera continua fent la seva feina a la vista de tothom.

La pandèmia, que tants projectes ha alterat, també impedirà, ara per ara, que els dos artistes es tornin a trobar per treballar en aquest llegat seu “pòstum”. I qui sap si, de passada, acabarien agafant les eines i ajudant Anson i els seus alumnes a construir-desconstruir les seves obres amb els llistons de fusta.

31,9 milions per acabar de rehabilitar l'antiga fàbrica

La reforma de la nau central de la fàbrica Fabra i Coats serà una realitat el 2024, quan s’acabin els treballs que acaba d'anunciar l'Ajuntament de Barcelona, la tercera fase de les obres. Un cop s’acabin, es traslladarà allà l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu i es ressituaran la Fàbrica de Creació i el Centre d'Art Contemporani. Dels 12,9 milions previstos per invertir-hi, 10,2 els pagarà la Diputació de Barcelona. Després caldrà reurbanitzar l'espai interior de la fàbrica i dur a terme la rehabilitació del conjunt de la maquinària i les instal·lacions patrimonials de la sala de calderes, futur Centre d'Interpretació del Treball, que dependrà del Museu d'Història de Barcelona i que elevarà el pressupost a 21,6 milions. Després de la nova reurbanització del recinte, el cost total serà de 31,9 milions d'euros.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_