Els títols de l’Atlètic també fan mal al Barça
Als blaugrana els toca fer-se valer i no deixar-se anar pensant que el Madrid també té difícil guanyar la Lliga
El Barça i el Reial Madrid s’han repartit 15 dels últims 16 títols de Lliga. Els blaugrana n’han guanyat el doble que els madridistes: deu contra cinc. El bipartidisme només ha estat trencat en una ocasió per l’Atlètic de Madrid, campió la temporada 2013-2104, després d’empatar precisament al Camp Nou. Aquest any sembla que l’equip de Simeone pot tornar a guanyar el campionat perquè ja porta un avantatge de deu punts —i encara té un partit pendent— sobre el Madrid i el Barça.
Les opcions blaugrana són poques ara mateix si es fa cas dels pronòstics que ha fet Koeman. L’entrenador que el Barça ha dit no està per guanyar gaires trofeus, una afirmació realista si es té en compte la classificació i que als vuitens de final de la Champions el seu equip se les ha de veure amb el Paris Saint-Germain de Neymar, i en cas de passar ronda difícilment comptarà entre els favorits, tot i que semblaria que el torneig està molt obert per la incertesa que hi ha a Europa.
Hi ha resignació al barcelonisme a l’espera de veure qui serà el president que el dia 7 de març substituirà el dimitit Bartomeu. Al conformisme hi ajudaria també que res no sembla massa greu per al Barcelona si el campió tampoc és el Madrid i, per tant, als culers se’ls faria suportable que l’Atlètic guanyés la Lliga. La història més recent diu en canvi que les dues darreres vegades que els matalassers han triomfat al campionat espanyol hi ha hagut novetats transcendents al Camp Nou.
Tata Martino se’n va anar l’estiu del 2014 després que els barcelonistes perdessin també la final de Copa contra el Madrid i fossin eliminats a la Champions per l’Atlètic. I a la temporada 1995-1996, quan aquell equip d’Antic va guanyar la Lliga i la Copa, Núñez va fer fora Cruyff després de l’explosió de la Quinta de Lo Pelat. Aleshores encara hi havia calés al club i l’any següent la junta va muntar una plantilla extraordinària, rematada per Ronaldo Nazario i entrenada per Robson i Mourinho.
També es va poder fer una aposta seriosa la temporada 2014-2015. Zubizarreta va contractar Luis Enrique com a entrenador i va reforçar l’equip amb Luis Suárez, Ter Stegen i Rakitic. La resposta va ser el triplet guanyat pel trident Messi, Luis Suárez i Neymar. Ara, en canvi, costarà molt trobar recursos per anar al mercat i portar figures al Camp Nou. Així és que no li queda més remei al Barça que afavorir el creixement de joves jugadors i competir sense renunciar a res ni despertar falses expectatives, com diu Koeman.
I, en aquest sentit, l’entrenador ha apostat per futbolistes que prometen molt, com Pedri i Araújo, al mateix temps que espera amb delit Ansu Fati. També ha potenciat De Jong i Dembélé, i ha donat temps a Griezmann per reinventar-se. Ha optimitzat els recursos mantenint Mingueza i recuperant Umtiti. I els veterans han deixat de sentir-se amenaçats, si es té en compte el protagonisme adquirit per Busquets o Jordi Alba. No se sap, en qualsevol cas, el recorregut que tindrà l’equip, i ni tan sols si Koeman continuarà.
Les opcions de continuar en nòmina augmenten aquesta vegada perquè no hi ha un cèntim a la caixa del Camp Nou. Un motiu més perquè l’entrenador i els jugadors no es deixin anar pensant que no passarà res greu si la Lliga se l’emporta l’Atlètic i el Madrid no guanya tampoc la Champions.
Sobre la firma
