La veu poètica del Maresme

En poques paraules, El carrer que em du a casa és un llibre-cedé amb el text i l’enregistrament sonor de l’espectacle del mateix títol estrenat l’estiu de 2018 al festival Poetes sota la Lluna, i que després es va representar en diferents llocs de la geografia catalana. Vint poemes de vint autors del Maresme per ser llegits al costat d’un cedé amb la seva representació escènica, cantats o recitats sobre una música creada especialment per a l’ocasió pel contrabaixista i professor de piano argentí Jorge Sarraute. El carrer que em du a casa, en principi, és simplement això, però és bastant més.

Conclou Albert Calls, periodista i escriptor, el seu pròleg del llibre-cedé amb una frase de Raimon: “Qui perd els orígens, perd la identitat”. És perfecta per descriure aquesta obra i, al mateix temps, serveix per explicar la feina dels seus editors, els actuals responsables de Quaderns de la Font del Cargol.

Hi ha diferents Fonts del Cargol disseminades per Catalunya; la que ens ocupa era al Camí Ral, a l’altura de Premià de Mar. Les obres de l’N-II van acabar amb ella als anys seixanta del passat segle (una nova font, amb el seu cargol, està situada ara a la plaça Nova de l’esmentat municipi des d’inicis del present mil·lenni). Diversos escriptors de la zona, el Grup de Lletres del Taller Obert d’Expressió, van prendre el seu nom per editar una col·lecció de quaderns poètics que, fins a 1984, van donar a conèixer molts escriptors maresmencs. Al capdavant hi eren Valerià Pujol (1952-1992) i Martí Rosselló (1953-2010). La tradició es va recuperar fa uns anys a la casa que va ser de Valerià Pujol a Premià de Dalt, convertida en centre cultural pluridisciplinari. De la mà d’algun dels membres del grup original s’han recuperat els Quaderns de la Font del Cargol. La idea: mantenir viva la veu poètica del Maresme. Editats ara per Cossetània, ja compten amb uns 25 títols, alguns de descarregables gratuïtament a la seva pàgina web.

Dues publicacions de la col·lecció original, Primera antologia de poetes de Maresme, de 1979, i Nova antologia de poetes de Maresme, de 1983, han donat peu a la creació d’El carrer que em du a casa, títol pres d’un poema de Jordi Bilbeny. El també escriptor i periodista Rafael Vallbona i Calls s’ha encarregat d’una selecció eclèctica, que va de noms irrefutables com Salvador Espriu i Marià Manent a altres de menys coneguts però igualment lligats a aquesta zona costanera. El subtítol de l’espectacle ho deixa clar: De Marià Manent als joves dels anys vuitanta. Llàstima que no s’hagi allargat la selecció/investigació fins als nostres dies, perquè amb tota seguretat el Maresme, com moltes altres zones, amaga sorpreses poètiques encara per descobrir i de ben segur que necessiten alguna ajuda externa, ja que les xarxes, que tot ho poden, no semblen estar, en aquest cas, per aquesta tasca.

Sarraute, un històric del panorama musical català, establert aquí des de 1974, quan va arribar com a integrant del ja mític Quarteto Cedrón, i veí també del Maresme, ha creat un entramat musical que va del fons suggeridor a la imbricació total amb les paraules. Així, en alguns casos els poemes són declamats i en altres cantats, buscant un equilibri escènic que sovint es decanta per la part recitada. Un petit grup instrumental acompanya les veus de Carol Brunet, Teresa Meca i Ferran Planell, en un espectacle tan senzill com directe.

Només una pega: ¿calia posar música nova a Per ser cantada en la meva nit, que ja va brodar Raimon en 1966? Clarament, no.