El camp de Lleida necessita mans però té por de la covid-19

“Els pagesos cobrem només una vegada a l'any. Veus aquestes pomes? Començaré a recollir-les el 4 d'agost. Ara mateix, tots els meus diners són en aquests arbres. Si em contagio de coronavirus, les pomes es podriran aquí mateix i jo, a més d'estar malalt, m'arruïnaré”, explica Josep Maria Salvador, un agricultor del petit municipi de Castellnou de Seana, a Lleida. Salvador mastega cadascuna de les paraules —sempre a més de tres metres de distància tant de forasters com de coneguts— i manté el mínim contacte social des de fa setmanes. Vol protegir-se tot el possible d'un virus que s'ha quedat a les portes d'aquest petit poble de la comarca del Pla d'Urgell, però que s'expandeix a la ciutat de Lleida, a només 35 quilòmetres. La comarca, amb 16 municipis i 36.600 veïns, viu de l'agricultura i la ramaderia.

Allà i a la comarca del Segrià, on s'han reportat 2.555 contagis, l'epidèmia es va descontrolar fa algunes setmanes. La xifra suposa el 64% de tots els infectats registrats durant la pandèmia a la zona i hi ha, almenys, una dotzena d'empreses hortofrutícoles amb personal infectat. Les hospitalitzacions a Lleida també s'han duplicat les últimes dues setmanes i diumenge hi havia 142 ingressats (19 a la UCI). Des de llavors l'economia s'està enfonsant entre cordons sanitaris i confinaments imposats per l'Administració.

S'ha culpabilitzat d'aquests contagis les festes massives i la relaxació de la població però, sobretot, la presència de centenars de temporers que fa setmanes que recol·lecten en la campanya de la fruita d'os —préssec, nectarina i paraguaià— a la comarca del Segrià. Són joves que treballen a preu fet i amaguen els símptomes perquè el coronavirus no els impedeixi guanyar el jornal d'aquell dia. Malviuen apinyats en albergs, pisos, cotxes o al carrer per poder enviar diners a les seves famílies al Senegal, Gàmbia o Malí.

La campanya de la fruita d'os està a punt d'acabar i ara és el torn de la pera i la poma a comarques com el Pla d'Urgell i l’Urgell. Els municipis han pres nota del que ha passat al Segrià i de com “el bitxo” s'ha estès per comarques properes com la Noguera. Ara, el Pla d'Urgell comença a rebre als seus municipis la primera remesa de temporers de l'època de la covid. Saben que no es poden permetre cap error.

Pere Roqué és el president de l'Associació Agrària de Joves Agricultors de Lleida. Ell, juntament amb altres tècnics, han donat les directrius a l'alcalde de Castellnou de Seana i a altres municipis del Pla d'Urgell. “La d'aquest any l'he batejat com la campanya de la mascareta. El problema és que el pagès només pot garantir la seguretat als temporers mentre treballen. Després, el que facin quan acaben la jornada depèn d'ells però ens pot repercutir a tots”.

A Castellnou de Seana viuen 700 veïns. És un poble petit, forma part del que alguns anomenen la Catalunya buidada i en només unes setmanes s'hi instal·laran mig centenar de temporers. L'alcalde, Jordi Llanes, del PDeCAT, fa setmanes que va de reunió en reunió i “donant-li voltes” a com protegir de l'epidèmia veïns i temporers: “He parlat amb la delegació de la Generalitat a Lleida i, al final, crec que els únics que podem fer alguna cosa per protegir-nos som nosaltres mateixos. Havíem de trobar un lloc per aïllar temporers que presentin símptomes fins que es facin la prova. Al damunt de l'escola tenim dos pisos de quan calia donar recer als professors. Els tenim gairebé a punt”, explica orgullós.

A Castellnou només es van contagiar dues persones durant l'estat d'alarma i no van transmetre la malaltia a cap veí. “Vam estar 60 dies seguits regant amb aigua i lleixiu tot el poble, també les façanes. Vam fer una matança de plantes bestial”, ironitza Llanes. L'alcalde truca per telèfon a un dels dos agutzils, Joan Vendrell: “Escolta, vine a obrir el pis dels mestres”. En dos minuts es presenta l'agutzil. Un senyor de mitjana edat capaç de fer broma mentre manté, sense esforç, el rostre seriós i sempre enfadat. Vendrell ajuda l'alcalde a fer els llits del pis dels mestres mentre recorden totes les feines que han fet junts des del 2007, quan Llanes es va convertir en el responsable de l'Ajuntament. “Hem fet de tot. Anar a domicilis a veure si algú havia mort, sulfatar el poble… Això no ho fan ni Colau ni Pueyo [l'alcalde de Lleida]”, subratlla Llanes.

Quan ningú tenia mascaretes, un veí va advertir l'alcalde que en tenia milers. L'Ajuntament les hi va comprar totes. “Les vam vendre a preu de cost. No podíem afrontar aquesta despesa, però podíem ajudar a protegir tothom. Cent guants els veníem a sis euros i 10 mascaretes, a un”, recorda.

Pisos per fer l’aïllament

Si algun temporer presenta símptomes, la idea és confinar-lo al pis dels mestres. Hi caben fins a vuit persones. Així i tot, l'alcalde té un pla b: “Si la cosa es desborda, podem instal·lar-ne algun que estigui pendent de proves a l'alberg”. Llanes torna a trucar per telèfon a Vendrell. L'agutzil és una mena de sereno que té totes les claus sempre a sobre. Obre la porta d'una habitació amb lliteres i una dutxa.

L'humil alberg està instal·lat just al costat d'unes pistes i una gasolinera que fa anys que està tancada. “Per aquí passa el camí de Sant Jaume i, quan venen els pelegrins, ens truquen per telèfon i, sigui dissabte, diumenge o dimecres, cal obrir-los”, explica l'agutzil. El coronavirus ha reduït també la presència de pelegrins.

A la casa consistorial els que gestionen el dia a dia són l'administrativa Trini Oliver i el secretari Andreu Secanell. Oliver ha col·locat a l'entrada de l'Ajuntament gel hidroalcohòlic. S'assegura que tots els documents han reposat en una safata “almenys 24 hores” abans de tocar-los. “Al Consistori no hem tancat mai. Quan no hem pogut atendre presencialment, ho hem fet per telèfon, per WhatsApp o mitjançant el pregó”, assegura Oliver assenyalant un micròfon a un costat de la primera planta.

L'administrativa va amb molta cura. Una vegada a la setmana, recopila tots els missatges de WhatsApp dels pocs agricultors que ja han contractat algun temporer. Els pagesos estan obligats a prendre'ls la temperatura dues vegades al dia i enviar els resultats a l'Ajuntament. El Consistori ho envia al Consell Comarcal, el màxim ens administratiu dins de la comarca. A més, té fulls i fulls de recomanacions que lliuraran als temporers “en català, castellà, romanès, àrab…”.

L'agricultor Josep Maria Salvador observa un dels seus camps, el que és just al davant del restaurant on l'alcalde assorteix de calçots mitja comarca. “Jordi, si cau calamarsa l'assegurança em cobrirà les pèrdues, però si agafo el coronavirus serà la ruïna”, etziba al batlle. “T'he dit mil vegades que si et poses malalt, et recullo jo les pomes”, li respon Llanes, alcalde, pagès i restaurador les 24 hores del dia.