La personalitat de Setién

Quique Setién s’ha sentit dir de tot des que al gener va arribar al Camp Nou. No és una excepció, perquè també s’ha criticat —i encara més— el president Bartomeu. La diferència és que l’entrenador no s’ha donat per vençut ni quan se l’ha qualificat de nostàlgic cruyffista que veia passar la vida al costat de les vaques de Liencres. Aquella sinceritat amb la qual es va presentar li ha passat factura, fins al punt que s’ha frivolitzat tant sobre la seva feina que en alguns ambients se l’ha comparat a Bobby Robson. Talment com si fos un avi de 61 anys superat per les circumstàncies, víctima d’un vestidor amb molt de poder i liderat per Messi, el millor futbolista del món, que ha decidit aturar les negociacions per renovar el contracte que acaba el juny de 2021.

Hi ha hagut un distanciament manifest entre el tècnic i els futbolistes, especialment amb el capità, que també se les ha tingut amb el segon entrenador, un personatge molt expressiu com és Éder Sarabia. No ha estat mai fàcil desxifrar l’argentí, i menys intentar alliçonar uns jugadors que ja se senten ensenyats després de veure desfilar per la banqueta del Camp Nou tècnics tan diferents com Tata Martino o Guardiola. Només se sap que Setién volia gaudir, ser feliç als entrenaments, i presumir de dirigir el Barça. No ho ha aconseguit públicament fins al partit a l’estadi de La Ceràmica. Fins ara no ha acabat de trobar el to ni el sistema, i s’ha dit que el seu càrrec estava en perill si no guanyava a Vila-real. La resposta de l’equip va ser contundent: 1-4.

L'entrenador és dels pocs, per no dir l’únic, que de moment no ha perdut els nervis

Aquesta mena de victòries tan inesperades, sobretot pel joc i pel resultat, serveixen per desmentir maldiences, com ara la que es preguntava si la plantilla no estaria fent el llit a l’entrenador, i d’altra banda completen la crítica que no parava de fer voltes sobre la idea que Setién era un entrenador superat per les circumstàncies, menys intel·ligent que el destituït Valverde. La destitució del Txingurri també es va carregar en el deure de Setién, com si en fos el culpable i no la junta del Barça, que abans del càntabre va voler fitxar Xavi, Koeman i Pochettino.

Tècnic controvertit per la seva capacitat dialèctica, mal vist per algun dels seus companys, que li recrimina la facilitat per jutjar què li agrada o no del seu equip i del rival, Setién s’havia quedat sense defensa mentre viatjava en autobús cap a Vila-real. Setién no era Setién. Aquesta era la cançó del Camp Nou. La jugada semblava un escac i mat després que Messi es desmarqués del Barça. Ningú semblava comptar amb el moviment de peces del tècnic, que va activar la millor versió del 10 i va fer triomfar la parella Luis Suárez-Griezmann. El trident també podia jugar de manera escalonada en un 4-4-2 i no alineada en un 4-3-3.

Què va passar a Vila-real? Ara mateix encara no se sap, i segurament hi haurà interpretacions per a tots els gustos al Barça. La sensació és que Setién va intervenir i els jugadors li van fer cas, com es va fer palès amb el canvi de Luis Suárez. Hi haurà qui pensi que Setien ja ha fet salat, que ha trigat massa a agitar l’equip i que el Barça difícilment guanyarà la Lliga i no és pas favorit a la Champions. El seu mèrit, en qualsevol cas, ha estat no claudicar i demanar responsabilitats a tothom després del 2-2 de Vigo. Home de forta personalitat, Setién va saber estar amb l’equip després de saber estar amb el club, també amb Bartomeu.

El càntabre pot ser millor o pitjor entrenador, i es pot discutir sobre si és el tècnic idoni per al Barça. No hi ha dubte, però, que mai ha embrutat el nom de la institució i és dels pocs, per no dir l’únic, que de moment no ha perdut els nervis ni ha jugat amb el seu futur —acaba contracte el 2021—, quan el Barça anava d’empat en empat i se li escolava la Lliga. El problema del Barça no és dels nouvinguts com Setién, sinó dels que ja fa temps que hi són i s’hi troben tan bé que voldrien jubilar-se al Camp Nou.