_
_
_
_
_

“El Liceu vol ser un centre de les arts amb l’òpera com a subjecte central”

Víctor García de Gomar és el nou director artístic del teatre, en substitució de Christina Scheppelmann

Entrevista al director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar.Vídeo: gianluca battista
Blanca Cia

Un Liceu que connecti més amb la vida real, amb els temes que preocupen la societat actual, com el maltractament a la dona, la sostenibilitat o la revolució tecnològica, i que es vegin i sentin en les representacions d'òpera. Un teatre que no es limiti a reprogramar títols reconeguts de la lírica i que acompanyi els abonats tradicionals, i els que es volen captar, a conèixer nous autors i obres. I un teatre, amb 173 anys de vida, que aspiri “a convertir-se en un centre de les arts amb l'òpera com a eix central”, en paraules de Víctor García de Gomar, director artístic del teatre de la Rambla des del setembre després de guanyar el concurs que va convocar el Liceu i que substitueix en el càrrec Christina Scheppelmann.

García de Gomar (Barcelona, 1975) viu i ha viscut la música des dels dos costats de l'escenari. Músic –amb la carrera de piano, i anys de violí i violoncel– i baríton –va debutar professionalment– va decidir passar a l'altre costat de l'escenari en comprovar que la carrera en la lírica li exigiria molts anys. “Vaig decidir quedar-me el més a prop possible dels artistes”, explica. Va ser un dels responsables de la creació de l'Auditori de Girona –“des de la col·locació de les cadires fins a la programació”, concreta– i va aterrar al Palau de la Música el 2012 –tres anys després del fiasco del cas Millet– i, juntament amb Joan Oller, ha estat responsable del rescat, primer, i el renaixement, després, del Palau. “Això del Liceu ha estat una oportunitat, el projecte que vaig presentar va agradar i vaig ser l'escollit per davant de noms més il·lustres que el meu, i més exòtics”, explica respecte a la seva elecció.

Más información
“L’important és aconseguir que la gent vingui al Liceu tres vegades l’any”
El Liceu aplega el seu patrimoni en un arxiu digital

Ha tingut mesos per veure si les idees centrals del seu projecte casaven amb les possibilitats pressupostàries del Liceu, que vol arribar als 50 milions d'euros de pressupost i confia per fer-ho en la complicitat de les administracions i de la societat civil catalana. “El teatre ja està en la postcrisi i una vegada superat aquest període cal reconnectar amb el públic actualitzant títols que interpel·lin en el debat d'avui. I amb una sèrie de figures reveladores del panorama internacional”, desgrana. Com, per exemple, el carismàtic director Gustavo Dudamel –el coneix bé per la seva estreta relació amb ell al Palau de la Música–, que es posarà al capdavant de l'orquestra del Liceu en una versió de la Flauta màgica de Mozart en una producció del director d'escena britànic Simon McBurney, “amb el tenor Javier Camarena i Núria Rial, una de les nostres veus que ja ha triomfat internacionalment i que debutarà al Liceu”.

Un canvi de rumb en el qual s'introdueix l'artista resident en la figura d'Àlex Ollé, fundador de la Fura dels Baus. Ollé, que ja ha dirigit produccions d'èxit al Liceu, com Quartett, una òpera contemporània de Lucca Francesconi. El dramaturg ha signat per quatre temporades amb el teatre i tindrà al seu càrrec quatre títols, dos dels quals seran reposicions de muntatges i dos de nous. “Un dels que es reprogramarà serà la Norma de Bellini en la producció del Covent Garden. Una de les noves produccions serà Lady Macbeth de Mtsensk, de Dmitri Xostakóvitx, amb Josep Pons, i amb la qual vam inaugurar una de les temporades dels propers anys”. Ollé, a més, serà una de les quatre veus que disseccionarà les futures temporades, a més de la de García de Gomar, el director/gerent Valentí Oviedo i el mestre Joan Pons. “Creiem que els lideratges unipersonals és un model anacrònic i que es pot treballar millor en una taula de cocreació”, apunta.

Un consell assessor multidisciplinari

Artistes plàstics, antropòlegs i científics, entre altres disciplines, estaran presents en una mena de consell assessor del qual es dotarà el Liceu per definir les seves properes temporades. “Seran convidats que col·laboraran per ampliar l'experiència del públic. El Liceu vol entretenir i també despertar el sentit crític per connectar amb els drames que hi ha fora. Títol a títol es veurà si el punt de vista dominant és el de l'entreteniment o es programen activitats complementàries, com cicles de conferències o exposicions, que convidin a reflexionar”, apunta García de Gomar.

Des del Liceu confien que els abonats tradicionals del teatre entenguin la “transició” cap a un nou model artístic que, en principi, consideren que hauria d'estar consolidat i ja amb velocitat creuer a partir de la temporada 2022-2023, que serà quan se celebri el 175è aniversari del teatre.

Un equip que també ha decidit rescatar noms de l'escena catalans amb reconeixement universal i que en els últims anys no han tingut presència al Liceu, com Calixto Bieito o el també membre de la Fura Carlus Padrissa, que portarà a l'escenari l'òpera Karl V, d'Ernst Krenek. “Una producció d'escena amb l'artista visual Lita Cabellut. Una exhibició de llum i acrobàcia que fa fascinant el muntatge d'una òpera musicalment complexa”, destaca el director artístic del Liceu, convençut que el futur dels teatres d'òpera passa per explorar nous límits. “Cal revisitar el repertori i les obres fonamentals, però cal ampliar el cànon amb nous autors i formes. El teatre ha de ser prescriptor. Per descomptat que hi haurà Puccini, Verdi i Wagner, però a aquests compositors indispensables cal afegir-hi els nous, com George Benjamin”.

El Liceu també vol que almenys un títol de cada temporada tingui artistes plàstics com a protagonistes i amb aquesta idea ha convidat William Kentridge, amb la seva producció de l'òpera Wozzeck, d'Alban Berg, que es va estrenar fa tres anys al festival de Salzburg. García de Gomar assegura que Liceu continuarà sent el teatre que acull les grans veus de la lírica internacionals: “Per descomptat que seguirem tenint Anna Netrebko, Piotr Beczala o Javier Camarena, però no podem deixar de tenir valors nostres que triomfen fora, com Marta Mateu i Núria Rial”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Blanca Cia
Redactora de la edición de EL PAÍS de Cataluña, en la que ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional en diferentes secciones, entre ellas información judicial, local, cultural y política. Licenciada en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_