La consellera de Cultura reivindica la sobirania patrimonial de Catalunya a Arco

En lloc dels grans anuncis que acostumava a llançar (i, posteriorment, desatendre) l’anterior conseller de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs, en la seva primera visita a Madrid per a Arco, que es clausura aquest dilluns, i la setmana de l’art, ha reivindicat la sobirania patrimonial i cultural de Catalunya. “És una altra de les formes que assumeix la subsidiarietat de Catalunya. Cada vegada que volem comprar una obra que ens interessa per completar un discurs o reforçar un concepte, apareix el Ministeri que, gràcies a la seva Llei de Patrimoni, pot exercitar el dret de tempteig i retracte i, finalment, quedar-se amb l’obra per al Reina Sofia o un altre museu”, ha lamentat Borràs, recordant el cas Coderch, l’arxiu del qual “es va oferir a la Generalitat per un milió d’euros i, finalment, es va donar al Reina Sofía, que ara vol que col·laborem en la seva digitalització”. La consellera ha apuntat que hi ha famílies catalanes que necessiten vendre les seves obres per diferents motius però no volen que se’n vagin de Catalunya, de manera que la ingerència de l’Estat posa la Generalitat en una situació difícil també des d’aquest punt de vista.

A més de la sobirania patrimonial, Borrás ha reivindicat diversos greuges culturals que ha patit Catalunya, des del “despropòsit” del trasllat de les obres de Sixena (“que s’han traslladat d’un museu públic on estaven exposades a un lloc del que no se sap res”) fins al retard en el lliurament dels papers de Salamanca. “Seguim demanant la tornada dels 30.000 folis al més aviat possible. Es tracta d’una reivindicació ajustada al dret que Espanya sempre esgrimeix”, ha indicat Borràs, afegint que ha assegurat al ministre de Cultura, José Guirao, que el que és important són els papers, no la transcendència pública del seu lliurament.

Acompanyada de directors de museus catalans i galeristes, Borràs va començar el seu periple madrileny inaugurant l’exposició de Joan Hernández Pijuan, Paisajes que se bifurcan, al Centre Cultural - Llibreria Blanquerna. La mostra, comissariada per Valentín Roma, pren dues sèries, una del 1970 i una altra del 2004, per demostrar que la idea del paisatge físic, mental o experiencial és central en l’obra de Pijuan. A més, amb motiu d’aquesta producció de la Delegació que dirigeix Ferrán Mascarell, han sortit a la llum fotos i quaderns inèdits que es digitalitzaran i es posaran a la disposició del públic a través d’Internet.

Quan era a la fira, Borràs va realitzar el recorregut habitual per les 16 galeries catalanes seleccionades i es va centrar en l’estand de RocíoSantaCruz, que exhibeix les obres de Palmira Puig Giró i Marcel Giró, una parella de fotògrafs catalans republicans que es van exiliar al Brasil després de la Guerra Civil, on van crear el grup Bandeirante i es van convertir en símbols de la modernitat, fins al punt que el Metropolitan de Nova York els va comprar una obra el 1969. No obstant això, aquí ningú els coneixia, i Santa Cruz, dos dies abans d’anar a Arco, no va dubtar d’agafar un avió per anar a Sao Paolo a buscar més fotos de les que ja tenia, que es mostren a la seva galeria de Barcelona fins al 16 de març.

Borràs va visitar l’espai Zapadores/Ciudad del Arte on s’exhibeix l’obra de Santiago Sierra Prisioneros polítics en la España contemporània, que es va censurar a Arco 2018. “L’art sempre ha servit per mostrar la realitat des d’una altra perspectiva. Les cares pixelades que es van salvar de la censura ara les podem veure en els asseguts a la banqueta d’un judici farsa, en què es continua pixelant la realitat, per dibuixar un escenari de violència inexistent”, ha conclòs Borràs.