La tragèdia de Mallorca revela errors en la coordinació i l’urbanisme
La magnitud de les inundacions es va agreujar per l'orografia del terreny, propensa a concentrar grans tempestes, i la mala canalització dels torrents
Les greus inundacions que han assolat diverses localitats del llevant de l'illa de Mallorca, especialment la localitat de Sant Llorenç des Cardassar, que han causat 10 morts i tres desapareguts, es van veure agreujades per l'orografia del terreny, però també per la deficient canalització del torrent que va desguassar bona part de les precipitacions caigudes. Els bombers van acusar la falta de personal en un primer moment, també d'instrumental, i, més endavant, una certa descoordinació entre els cossos de rescat presents a la zona. Aquestes són algunes de les claus que expliquen la magnitud del fenomen.
La peculiar orografia del terreny. Les muntanyes que envolten la zona afectada, amb un gran pendent, van actuar com una mena de rampa per la qual va ascendir l'aire humit i aquest va alimentar encara més la tempesta formada al cim. A més, el barranc que travessa la població va servir perquè confluís sobre una mateixa línia bona part de l'aigua que descarregava la tempesta.
La canalització del torrent de ses Planes va accelerar el corrent. A l'entrada a Sant Llorenç, el torrent està canalitzat per una estructura de formigó construït a finals dels anys vuitanta. "El formigó ofereix menys resistència a l'aigua que no pas el terreny natural, i el corrent, que desplaçava gran quantitat de fang i de troncs d'arbres es va accelerar", explica Celso García, professor de Geografia Física de la Universitat de les Illes Balears, que considera, a més, que aquesta estructura va ser "insuficient" per mitigar la força de l'aigua.
Els cotxes aparcats a la zona de pas. A la zona hi havia aparcats nombrosos vehicles que la riuada va arrossegar. Segons Celso García, caldria prohibir aparcar en zones que són prop de torrents cada vegada que hi hagi avís de tempestes. Es dona la circumstància que l'àrea on es localitza Sant Llorenç i s'Illot està classificada com d'"alt risc" d'inundacions, la qual cosa significa que hi ha risc que quedi negada almenys una vegada cada 100 anys.
Habitatges construïts a la llera del torrent. Hi ha habitatges construïts que són al costat de la riera i en una altra zona hi ha una església on conflueixen altres lleres. Majoritàriament són habitatges antics, d'una o dues plantes, i amb prou feines hi ha construccions recents.
La difícil previsió meteorològica. Per Daniel Santos, físic i investigador en meteorologia, predir un fenomen d'aquesta magnitud és "extremadament difícil". "La seqüència [de la tempesta] estava sota vigilància de l'Aemet, però hi ha situacions que són molt locals i molt puntuals", considera l'expert. "Les tempestes fortes són un fenomen que es desenvolupa en hores, impliquen una predicció a molt curt termini, tot i que es poden fer servir models". L'Aemet va avisar de fenòmens intensos a diverses comunitats autònomes, no només Balears, però en cap es van produir pluges tan intenses com les del llevant mallorquí.
Falta de personal en un primer moment i després, certa descoordinació. El Consell de Mallorca disposa de diversos parcs de bombers distribuïts per l'illa. Dels més propers a Sant Llorenç, els situats a Manacor, Felanitx i Artà, en el moment inicial només van poder desplaçar-se els de l'últim poble. Hi van anar tres agents, que van rebre el primer avís a través del 112 al voltant de dos quarts de set de la tarda i es van personar aproximadament una hora més tard. Avançada la nit, en opinió del delegat de Bombers d'UGT a Balears, Pere Rullán, va haver-hi "un excés d'efectius" i "es va trobar a faltar coordinació".
Danys en les infraestructures. Les carreteres, tallades o molt afectades per la tromba, van dificultar el desplaçament dels equips d'emergència. Un pont a Artà va quedar inutilitzat. La tempesta també va tallar algunes línies telefòniques.
Falta de l’instrumental adequat. Els Bombers del Consell de Mallorca van trobar a faltar que s'utilitzés una bomba rural pesant (BRP), un vehicle amb tracció a les quatre rodes que permet als agents accedir a zones de difícil accés o fins i tot inundades. El Consell disposa de diversos efectius, però no n'hi havia cap als tres parcs més propers a Sant Llorenç. Els Bombers de Palma disposen d'un d'aquests vehicles, segons un representant sindical del cos, que indiquen "malestar i incomprensió" perquè es recorregués abans a reforços de la Península (la UME) que a agents que eren a l'illa. “Diversos bombers nostres s'han prestat voluntàriament a col·laborar al llarg del dia”, indica el representant, sense que s'hagi sol·licitat la seva ajuda. La mateixa font assenyala que només es va requerir la presència de dos bombers de la capital, que van tornar a la ciutat de matinada.
Sobre la firma
