Winnie the Pooh, censurat a la Xina per les comparacions amb Xi Jinping
Internautes i dissidents usen el personatge de Disney per mostrar descontentament amb el mandatari
La nova pel·lícula de Winnie the Pooh, Christopher Robin, no es veurà als cinemes de la Xina. La seva absència a les pantalles no ha estat oficialment justificada, però a ningú se li escapa que el tendre osset groc és al punt de mira dels censors des de fa anys, quan els internautes van començar a comparar-lo amb el seu president, Xi Jinping. L’ús posterior que en van fer alguns activistes i dissidents per mostrar que estaven descontents amb les autoritats, afegit al creixent culte a la personalitat del líder xinès, han convertit Winnie the Pooh en una sort de pària per a Pequín.
Les comparacions entre aquest personatge de dibuixos animats i Xi Jinping es remunten a l’any 2013, quan el president xinès va visitar Barack Obama als Estats Units. Una imatge dels dos líders passejant es va comparar immediatament amb la de l’osset i el seu amic Tigger. El to burlesc d’aquest dia a les xarxes socials es va repetir en altres ocasions, amb altres líders com el primer ministre japonès, Shinzo Abe, al qual els internautes espavilats li van trobar una semblança raonable amb Ígor, el ruc tristoi que també forma part de les aventures de Winnie the Pooh.
Si ja hi havien molts recels per qualsevol comentari jocós sobre Xi, les autoritats van acabar condemnant l’osset quan alguns activistes polítics i dissidents el van utilitzar per expressar el seu descontentament. Quan aquest any es va modificar la Constitució xinesa per eliminar el límit màxim de dos mandats consecutius per al president, cosa que a la pràctica perpetua Xi al poder, alguns internautes —sabent que qualsevol comentari negatiu explícit sobre aquest tema seria automàticament eliminat— van recórrer de nou a Winnie the Pooh, en aquest cas compartint una imatge de l’os abraçat a un enorme pot de mel amb la frase Troba el que desitges i mai no ho deixis anar.
La Xina permet cada any un màxim de 34 pel·lícules estrangeres a les seves pantalles. Les grans pel·lícules taquilleres de Hollywood generalment són projectades, però òbviament molts altres films es queden sense lloc al lucratiu mercat del país. La Xina mai justifica per què accepta unes cintes i d’altres no, i aquesta vegada tampoc ho va fer, segons van informar fonts de l’estudi a Reuters. Des que hem començat l’any, Pequín solament havia rebutjat a Disney Un plec en el temps, mentre que ha acceptat Ant-Man y la Avispa.
Parlar del president xinès en termes que s’allunyin de la versió oficial és cada vegada més difícil a la Xina. Xi Jinping ha pastat un enorme poder al Partit Comunista mitjançant l’arraconament de faccions rivals i l’eliminació de diversos contrincants polítics que han estat víctimes de l’àmplia campanya anticorrupció. La propaganda xinesa ha fomentat un enorme culte de personalitat cap a la seva figura que alguns han comparat amb la que es va formar al voltant de Mao Zedong. Aquesta obstinació sembla haver-se relaxat lleugerament les últimes setmanes, però les referències sobre ell i la seva recentment inaugurada “nova era” són ubiqües a les ciutats de tot el país i als mitjans de comunicació.
La poca tolerància de la Xina amb les bromes cap a Xi va tornar a ressorgir aquest juny, quan Pequín va decidir bloquejar la pàgina web d’HBO. Uns dies abans, al programa Last Week Tonight d’aquesta plataforma nord-americana, el presentador John Oliver havia fet un gag sobre les “hores extres” que els censors xinesos havien d’haver fet per eliminar de les xarxes totes les comparacions de Xi amb Winnie the Pooh, aprofundint en la pèrdua de llibertat d’expressió al país. El sistema sofisticat de censura xinesa fa inaccessible un gran nombre de pàgines web i continguts; des de xarxes socials com Facebook, Twitter, YouTube o Instagram fins a mitjans de comunicació com EL PAÍS.
En la particular llista negra de Pequín hi ha també noms específics del món del cinema com Richard Gere o Harrison Ford, que han mostrat la seva simpatia pel Dalai Lama i la independència del Tibet. Això no significa que pel·lícules protagonitzades per ells no es puguin veure en les plataformes en línia, sinó que aquests actors tenen de facto prohibida la seva entrada al país. Brad Pitt, per exemple, va estar pràcticament dues dècades sense poder trepitjar territori xinès després de protagonitzar Set anys al Tibet. La restricció s’amplia també al món de la música amb artistes com Madonna o Katy Perry, vetades després d’embolcallar-se amb la bandera de Taiwan, illa que Xina considera part inherent del seu territori.
Els ciutadans xinesos, no obstant això, segueixen tenint a la seva mà vies per gaudir de Winnie the Pooh, allunyat —això sí— de qualsevol connotació política. El catàleg d’articles protagonitzats per ell i els seus companys d’aventures és ampli a les botigues en línia i la ficció té la seva pròpia atracció al parc de Disney a Shanghai. Quant al nou film, d’aquí a poques setmanes es podrà adquirir fàcilment a les botigues especialitzades en pel·lícules piratejades.
