28 terroristes d’ETA van millorar les seves condicions a la presó amb Rajoy

El 28 de maig passat, 10 dies abans que el que era ministre de l’Interior del PP Juan Ignacio Zoido fes el traspàs de cartera a Fernando Grande-Marlaska, hi havia 243 etarres (214 homes i 29 dones) reclosos en presons espanyoles. Entre aquests presos, més de 200 estaven classificats en primer grau penitenciari, el més dur, que impedeix, per exemple, que gaudeixin de permisos de sortida. Fins i tot, n’hi havia 50 de reclosos en els mòduls de règim tancat de 12 presons, segons recull una resposta parlamentària recent enviada pel Govern al senador d’EH-Bildu Jon Iñarritu, a la qual ha tingut accés EL PAÍS.

En aquesta resposta es detalla que en aquell moment 28 presos més havien aconseguit la progressió a règims de vida penitenciària més lleugers. A Olga Sanz Martín —la mateixa que ara l’Executiu de Pedro Sánchez ha traslladat a la presó de Basauri (Biscaia)—, el febrer passat se li va concedir el tercer grau que li permetia passar bona part del dia fora de la presó.

A més, a una desena d’aquests presos, tot i que es van mantenir formalment en segon grau penitenciari, se’ls aplicava ja l’article 100.2 del Règim Penitenciari, que els permet gaudir també d’una situació de semillibertat. Era el cas de Sara Majarenas, que va passar a aquesta situació al març del 2017 perquè pogués seguir a costat de la seva filla de tres anys, que havia estat apunyalada per la seva parella tres mesos abans. En aquell moment, 17 interns més de la banda ja tenien accés a permisos penitenciaris periòdics perquè estaven classificats en segon grau ordinari.

El febrer passat, mentre que el Govern de Mariano Rajoy negociava l’aprovació dels pressupostos amb el PNV, l’equip de Zoido va sol·licitar, de manera urgent, als directors de les presons, informació sobre aquells presos d’ETA que haguessin donat mostres d’acceptar “les vies per facilitar la reinserció”. Demanava dades sobre aquells que haguessin sol·licitat formalment algun tipus de millora en la seva situació penitenciària després que el col·lectiu de presos de l’organització terrorista (l’EPPK, en les seves sigles en basc) els autoritzés el 2017 a demanar-los de manera individualitzada.

Zoido també va preguntar pels que havien demanat algun permís de sortida, una destinació laboral dins de la presó o la participació en programes de tractament dins de la presó. L’expedient de cada pres havia de contenir una còpia de cada sol·licitud. Interior reclamava, a més, saber si hi havia “qualsevol altre indici indicatiu” que el pres acceptava les vies legals de reinserció. Fonts penitenciàries van assegurar llavors que el Govern de Rajoy —que ho va negar— reclamava aquestes dades per realitzar un acostament de presos després de la dissolució d’ETA. Ara, l’Executiu del PSOE utilitza aquesta informació per decidir quins presos inclou en el seu pla d’acostament.