El Consell d’Europa acusa el senador del PP Pedro Agramunt de corrupció

La visita al president sirià, Baixar al-Assad, el març del 2017 va ser l'última gota en un mar de corrupció orquestrada per l'espanyol Pedro Agramunt. Aquest senador del Partit Popular, expresident de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, va participar durant anys d'una estratègia corrupta que va condicionar decisions d'aquest òrgan europeu i va arribar al punt àlgid amb la reunió que es va fer a Damasc amb el líder sirià, a esquena del Consell d'Europa. La investigació independent que va encarregar aquest organisme, guardià de la democràcia i els drets humans a 47 països europeus, ha acreditat aquest dilluns una “forta sospita” que Agramunt va formar part d'aquest esquema i que el va utilitzar per arribar a la presidència.

Estranyes donacions que van potenciar la seva candidatura a la presidència d'aquesta assemblea, rellotges i licors oferts per càrrecs polítics de països de l'Est i fins i tot sospites de prostitució omplen l'informe del cos independent d'investigació divulgat pel Consell d'Europa. En gairebé 200 pàgines distribuïdes amb la capçalera de l'organització, el text recull les suposades pràctiques corruptes que van fer diversos membres de l'assemblea, entre els quals hi havia Agramunt, amb l'objectiu principal de fer callar les crítiques del Consell a l'Azerbaidjan. Aquest polític del PP valencià, que va haver de deixar la presidència de l'Assemblea del Consell d'Europa després d'un insòlit procés de pèrdua de confiança per part de la institució, va maniobrar per obtenir aquest dossier i suavitzar les crítiques europees cap a un país caracteritzat per la falta de mecanismes democràtics i la repressió dels opositors. Agramunt va aconseguir mantenir-se al capdavant de la institució entre el gener del 2016 i l'octubre del 2017.

Basant-se en diferents estudis –entre els quals del laboratori d'idees European Stability Initiative, que va destapar l'anomenada diplomàcia del caviar exercida pel règim àzeri– el document destaca els “vincles entre l'èxit de la carrera d'Agramunt i la seva amistat amb l'Azerbaidjan”. Les autoritats d'aquest país li van proporcionar 200.000 euros per impulsar la seva candidatura a la presidència d'aquest organisme, segons la investigació de Freedom Files. Altres parlamentaris també van rebre diners “perquè es postulessin per a diferents càrrecs [a l'Assemblea Parlamentària] que els permetessin controlar les resolucions o influir-hi”, afegeix. Aquest país veí de Rússia es va gastar 30 milions d'euros en aquestes activitats de pressió.

Aquest treball considera provat que Agramunt “va exercir un paper clau en l'adopció de diverses decisions de l'Assemblea percebudes, directament o indirectament, com a favorables a l'Azerbaidjan”. Fins i tot va vulnerar les normes de la institució en revelar a les autoritats àzeris un informe confidencial sobre aquest país. A continuació, “va rebre instruccions” sobre el que havia d'incloure en aquests informes, dels quals era responsable. “Hi ha evidències que Agramunt va intervenir en esborranys d'informes per suavitzar les crítiques cap a les autoritats de l'Azerbaidjan”, destaquen els investigadors.

Ja des del principi, el senador va mostrar interès per encarregar-se d'aquest dossier. El mateix Agramunt va intervenir perquè una altra diputada del PP, la sueca Marietta de Pourbaix-Lundin, desistís d'aspirar a ser responsable dels informes de supervisió de l'Azerbaidjan, membre del Consell d'Europa des del 2001. Finalment, ell va obtenir l'encàrrec. El resultat va ser que “el to i l'actitud respecte a les autoritats de l'Azerbaidjan es van suavitzar”, des de les crítiques constants que es feien el 2005 fins a l'actitud molt més amable del 2010.

Gerald Knaus, president de la European Stability Initiative, celebra les conclusions, tot i que suggereix que només revelen part de les corrupteles. “Només es mostra la punta de l'iceberg. Però ateses les limitacions, és important i està ple de detalls”, assegura Knaus, que ha revelat moltes d'aquestes irregularitats.

En els seus informes sobre el país, Agramunt va evitar condemnar un dels aspectes més airejats per la institució d'Estrasburg respecte a les autoritats del país: l'empresonament de dissidents polítics. I encara que els va visitar durant les seves estades a Bakú, “no tenia mai res a dir-los, una cosa que només passava a l'Azerbaidjan”. Com a exemple de bones relacions amb el poder, l'informe cita la presència d'Agramunt a Bakú dos dies abans que arribés la delegació oficial de l'assemblea parlamentària.

Cites amb prostitutes

El document fa referència a testimonis de la secretaria de l'Assemblea Parlamentària que asseguren que Agramunt “va poder ser subornat amb prostitutes” mentre participava en una missió electoral del Consell d'Europa enviada a l'Azerbaidjan el 2015. Un d'aquests testimonis assegura haver-lo vist un dia tornar al seu hotel amb tres dones joves. Hi ha dos casos més relatats, amb dues dones i amb una, respectivament. Els autors del treball creuen que es tracta d'al·legacions “no corroborades” i que, fins i tot si es va reunir amb prostitutes, “no hi ha evidències que fos part d'un esquema corrupte”.

Un testimoni de la mateixa secretaria assegura que en una ocasió va veure Agramunt amb “una quantitat significativa d'efectiu” en el seu poder, un indici d'haver acceptat suborns. El text també recull irregularitats del diputat del PDeCAT Jordi Xuclà i de l'exdiputat del PP Agustín Conde.

Amb tots aquests detalls, el treball de recerca conclou que existeix “una forta sospita que Pedro Agramunt formés part d'una activitat de naturalesa corrupta”. Els experts aclareixen que el polític espanyol ha refusat oferir el seu testimoni davant del comitè d'investigació. El Consell d'Europa decidirà ara possibles sancions als diputats que encara integren l'assemblea.