El PP busca fórmules per impedir que l’expresident fugit cobri com a diputat

El PP busca fórmules per impedir que Carles Puigdemont i Toni Comín, expresident i exconseller de la Generalitat, segueixin cobrant el seu sou com a diputats autonòmics (2.800 euros bruts al mes) mentre s’estiguin fugits a Brussel·les. Encara que els populars reconeixen que serà difícil d’aconseguir que el projecte culmini amb èxit, aposten per esgotar totes les vies contra una situació “que desnaturalitza la condició de parlamentari”. Així mateix, el Govern dubta que pugui usar l’article 155 per actuar contra els alts càrrecs catalans que fan donació de part del seu sou als fugits.

El PP pot plantejar una queixa davant la Mesa del Parlament (que té majoria independentista), proposar una reforma del reglament que castigui l’absentisme amb la pèrdua del sou (difícilment tindrà suports) o intentar judicialitzar la polèmica o traslladar-la al Congrés, segons fonts de la direcció nacional. El que és segur és que el partit de Mariano Rajoy insistirà en la contradicció que, al seu parer, suposa cobrar un sou públic, no realitzar la feina per la qual es rep i restar fugit per escapar de l’acció de la justícia espanyola, argumenta un dels polítics que aconsella el president.

Puigdemont i quatre dels seus exconsellers resideixen a Bèlgica des de l’octubre. En diferents ocasions han argumentat que la seva estada no es paga amb diners públics, sinó amb aportacions d’amics i fons propis. A més, Puigdemont i Comín reben cada mes el seu sou de diputat autonòmic, la qual cosa no ocorre amb els exconsellers Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret, que van renunciar a l’acta després de les eleccions del 21-D. “Aquesta situació desnaturalitza la condició de parlamentari”, resumeixen des de la direcció del PP sobre les absències previsibles de tots els plens i comissions dels dos líders independentistes fugits a Bèlgica.

Què diu el reglament del Parlament sobre aquest tema? Que el diputat que no assisteix a tres sessions plenàries o a comissions consecutives, o a cinc d’alternes, “pot ser privat del dret a percebre l’assignació d’un mes i dels altres drets de caràcter econòmic”. La norma també recull que un diputat pot ser exclòs temporalment de l’exercici de la funció parlamentària si reincideix en aquesta falta, la qual cosa “comporta la pèrdua de les assignacions, les dietes i les indemnitzacions”. Per a això, el ple de la Cambra ha de prendre la mesura per la majoria de dos terços, especificant la durada de la mesura. Com que el Parlament té majoria independentista, aquesta via no sembla aplicable. A més, amb prou feines hi ha precedents.

Precedents

El 1992 el Senat va retirar la retribució dels senadors de Batasuna (Íñigo Iruín, José Luis Elcoro i José Luis Álvarez Emparanza) per les seves reiterades absències. No obstant això, no se’ls va sancionar econòmicament fins que es van absentar un any. Aquesta és una dada clau que ja van apuntar els lletrats del Congrés quan Ciutadans va demanar sancionar els diputats d’ERC i del PDeCAT, que es van absentar voluntàriament de diversos plens per protestar per la situació política de Catalunya.

“Caldria recórrer per impedir que segueixin cobrant del Parlament”, argumenta un altre interlocutor de la direcció del PP. “Però em temo que això depèn de la Mesa del Parlament”, afegeix. La intenció del PP és estudiar si els diners dels grups parlamentaris de la Cambra catalana “són fiscalitzables” per tal d’esbrinar si s’utilitzen per sostenir econòmicament la fugida de Puigdemont.

Així mateix, fonts governamentals i populars dubten que es pugui emprar l’article 155 de la Constitució per multar o cessar els alts càrrecs que financen als independentistes fugits. L’Executiu aplica en aquesta qüestió el mateix criteri que quan va decidir la intervenció de la Generalitat i va haver de triar quins alts càrrecs i quins funcionaris seguien en els seus llocs de treball: avaluar cadascun pel seu acompliment laboral i no per la seva ideologia o pel que faci amb els seus estalvis.