_
_
_
_
_

Montoro prorrogarà els Pressupostos per les seqüeles de la crisi catalana

El ministre d'Hisenda es planteja presentar el projecte per al 2018 més endavant i espera aprovar-lo a principis de l'any vinent

Jesús Sérvulo González
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.EL PAÍS

El Govern prorrogarà els Pressupostos d'aquest any davant la impossibilitat de recaptar el suport necessari per aprovar els comptes del 2018, a causa de la tensió política arran de la crisi catalana, segons confirmen fonts governamentals. Així ho ha confirmat el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, durant la seva intervenció en el ple del Senat aquesta tarda.

El portaveu del PP en el Congrés, Rafael Hernando, també va entreveure aquest dimarts la possibilitat d'una pròrroga pressupostària. "No és necessari marcar-se una data", va insistir després que li preguntessin si el Consell de mMnistres aprovaria el projecte de Pressupostos del 2018, aquest divendres. El portaveu popular va insistir que "l'important és que arribin a un acord suficient", encara que la llei estableix que el Govern ha de lliurar el projecte de Pressupostos abans de l'1 d'octubre.

L'article 134.3 de la Constitució estableix que: "El Govern haurà de presentar davant del Congrés dels Diputats els Pressupostos Generals de l'Estat almenys tres mesos abans de l'expiració dels de l'any anterior". No obstant això, fonts parlamentàries expliquen que una vegada prorrogats, l'Executiu podrà presentar els Pressupostos quan vulgui.

L'augment de la tensió política, a causa del pols que manté la Generalitat de Catalunya per organitzar un referèndum el pròxim 1 d'octubre, ha portat a l'Executiu a ajornar la presentació dels comptes públics per l'any vinent. La crisi catalana ha reobert els recels entre els nacionalistes bascos i l'Executiu central. El PNB és imprescindible per aprovar els comptes davant la negativa del PSOE de brindar el seu suport a Rajoy.

El ministre d'Energia i Turisme, Álvaro Nadal, també ha reconegut aquest dimarts que el procediment per aprovar els Pressupostos "està distorsionat" per la convocatòria del "no referèndum" independentista a Catalunya. El ministre, no obstant això, ha emfatitzat que les converses "avancen" amb els diferents partits. Nadal ha comparat l'actual situació amb la de l'any passat, quan l'Executiu va decidir finalment prorrogar els Pressupostos i els va aprovar amb l'exercici ja començat. El ministre d'Energia ha indicat que "quan les coses es tranquil·litzin, aleshores, hi haurà una discussió merament econòmica i pressupostària, que és el que ha de ser. Depèn de com avancin les converses i de la capacitat del Govern".

Preveient el nou escenari, el portaveu del Govern basc, Josu Erkoreka, ha afirmat aquest matí que la pròrroga dels Pressupostos no és un impediment perquè el PP "compleixi amb els compromisos" aconseguits a Euskadi. Erkoreka ha remarcat que no és la seva responsabilitat que s'aprovin els de 2018. Erkoreka ha insistit que la pròrroga "podria permetre, en molts casos, donar resposta a compromisos ja assumits, en la mesura en la qual pugui haver-hi mesures pressupostàries que recullen aquestes previsions". El Govern i el PNB van aconseguir un pacte aquest mateix any per tirar endavant els Pressupostos del 2017. Entre les mesures acordades hi havia una millora del contingent basc i l'impuls de la línia de l'AVE pel País Basc, amb una inversió addicional de 3.200 milions fins a 2023.

"En qualsevol cas, el Govern basc no és el responsable de l'elaboració del Pressupost General de l'Estat del 2018, i l'única cosa que demana a tots els actors, a tots els agents que han assumit compromisos en relació amb el desenvolupament econòmic d'Euskadi, amb l'articulació d'infraestructures, amb el creixement econòmic i la creació d'ocupació, que compleixin els acords tancats, com el Govern es compromet a complir-los", ha recordat Erkoreka.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús Sérvulo González
Redactor jefe de Economía y Negocios en EL PAÍS. Estudió Económicas y trabajó cinco años como auditor. Ha cubierto la crisis financiera, contado las consecuencias del pinchazo de la burbuja inmobiliaria, el rescate a España y las reformas de las políticas públicas de la última década. Ha cursado el programa de desarrollo directivo (PDD) del IESE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_