L’independentisme activa les seves bases per ocupar el carrer

L'ANC, Òmnium Cultural i els partits independentistes ja han activat la base social del sobiranisme per prendre el carrer amb constants mobilitzacions. Les primeres protestes llampec s'han vist des del dijous passat davant de les seus dels ajuntaments que han decidit no col·laborar en l'organització de l'1-O, convocatòries organitzades en poques hores a partir de cadenes de mòbil i avisos a les xarxes socials. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va demanar divendres que els ciutadans interpel·lin directament els batlles contraris a obrir col·legis electorals.

Centenars de persones han protestat aquests darrers dies davant dels ajuntaments de Barcelona, Terrassa, Mataró o Lleida per exigir que els seus consistoris col·laborin amb la convocatòria de l'1-O. També s'ha repetit aquest dissabte la mobilització exprés davant la redacció del setmanari El Vallenc, a Valls, escorcollat per la Guàrdia Civil per ordre del jutge que investiga si aquest mitjà ha col·laborat en la impressió de material per al referèndum. Les protestes han estat esperonades per sectorials de l'ANC, partits com la CUP o representants del PDeCAT i ERC. Puigdemont va recomanar en un acte de l'ANC que la gent interpel·li al carrer aquests regidors díscols i va suggerir que utilitzin aquestes paraules: “Mira'm als ulls: et deus a mi. Em deixaràs votar o m'impediràs que voti?”. Òmnium ha activat un servei de whatsapp des de números de telèfon registrats a l'estranger per alertar els seus seguidors “en cas d'haver de convocar-se mobilitzacions per si cal reaccionar davant qualsevol atac a la democràcia”.

L'ANC ha aprovat aquest estiu un full de ruta sobre els passos a seguir fins el 2018. Part important d'aquest document són explicacions sobre la necessitat de les protestar al carrer “durant els dies, setmanes i mesos anteriors i/o posteriors a la proclamació de la independència”. L'ANC indica que “la mobilització de la ciutadania, de manera sempre radicalment pacífica i democràtica, multitudinària, transversal, proporcionada però contundent, serà el mitjà i l’aliat irrenunciable per defensar els nostres drets i els nostres representants. L’ANC es compromet, igual que ha fet fins ara, a preparar, organitzar, convocar i coordinar aquestes mobilitzacions”. L’ANC es dota en aquest informe “d’un poder de mobilització excepcional, i ens exigeix tenir en compte un escenari on hem d’assumir el paper protagonista de totes les accions de mobilització fins a la consecució del nostre objectiu. [...] L'ANC, si s'escau, durà a terme una mobilització popular permanent per garantir que aquesta [la independència] sigui declarada”.

“Els va atemorir”

El president de l'ANC, Jordi Sànchez, va il·lustrar el 29 de juny en una xerrada a Tàrrega què podria succeir els propers mesos a partir de la convocatòria que l'ANC va fer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya durant la sessió del judici pel 9-N a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau: “Que estiguéssim 40.000 persones a les vuit del matí en un dia laborable a les portes del Tribunal, els va atemorir. Perquè ells saben que si aquelles 40.000 persones haguessin volgut, el judici contra el president Mas no s'hagués celebrat. Quan hi ha 40.000 persones al carrer, no hi ha dispositiu policial que pugui garantir la normalitat en el funcionament de la ciutat”. El president de l'ANC va aportar exemples de com es podrien produir les convocatòries de bloqueig: “El dia que ens amenacin amb tancar el Parlament o que inhabilitin la presidenta, només demanem una cosa, li demanem que torni a entrar al Parlament, torni a seure i torni a donar la paraula als diputats. Aquell dia, l'instrument de coacció que és la justícia espanyola, es desfarà com un flam. Aquell dia hem d'estar a les portes del Parlament, i si ens hi hem quedar a dormir una setmana, o dues o tres, perquè el parlament faci la feina que hagi de fer, és una responsabilitat que ens tocarà a nosaltres. I potser ens tocarà fer torns, i a la gent de Tàrrega li tocarà la tercera setmana, de dilluns a dimecres”. El president de l'ANC va afegir en un acte a Bilbao del 2 de setembre que “només el dia que tinguem la certificació que no hi ha urnes, que no passarà, ens plantejarem la mobilització pacífica al carrer”.

El full de ruta de l'ANC destaca que les accions de bloqueig i de protesta seran coordinades amb altres grups socials i forces polítiques. És el que va comentar la diputada de la CUP Eulàlia Reguant en una taula rodona del 24 d'agost a La Sènia (Montsià): “Si cal que els representants electes es quedin tancats al Parlament, ho hem decidir entre tots, no és una decisió unilateral del diputats o del Govern, les possibles accions són una decisió coordinada entre tots”.