Iglesias discrepa de Podem sobre la participació activa al referèndum
El líder de Podem farà campanya a favor de la consulta de l'1-O


El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha desautoritzat a la direcció catalana del seu partit, Podem, després que aquesta cridés a participar en la consulta unilateral de l'1 d'octubre a Catalunya. “Hem de respectar les decisions dels òrgans però la nostra posició és clara. Nosaltres estem amb Xavi Domènech i Ada Colau, que han plantejat l'assenyat: l'1 d'octubre pot ser una mobilització legítima però això no és l'exercici del dret a decidir mitjançant un referèndum amb garanties i eficàcia jurídica”, ha manifestat Iglesias a la Universitat d’Estiu de Podemos a Cadis. “Jo, si fos català, no participaria en aquest referèndum”, ha resolt Iglesias.
El secretari general de Podem no comparteix la decisió en un assumpte d'aquesta envergadura amb la direcció catalana del seu partit, però no prendrà mesures. “Respectem les decisions que prengui en aquest cas la direcció”, ha manifestat Iglesias. Podem, marca catalana de Podemos no té independència jurídica de Podemos ni estatus de federació.
La direcció de Podem ha divulgat aquest migdia un manifest en el qual crida a participar en el referèndum d'autodeterminació que vol convocar Carles Puigdemont el proper 1 d'octubre com a forma de protesta ciutadana contra "l'immobilisme i l'autoritarisme" del Govern del Partit Popular. La posició es va acordar en el Consell Ciutadà del partit que es va reunir el dijous a la nit per ratificar els resultats del debat dels cercles de la formació. El manifest recull que el Partit Popular no té "legitimitat" per "amenaçar" i "boicotejar" la consulta.
La decisió ha estat qüestionada per Pablo Echenique, secretari general de Podem, que, en declaracions a TVE, ha afirmat que si fos català no aniria a votar perquè el referèndum és, en la seva opinió, una "consulta sense garanties". El manifest de Podem també plasma que la consulta de l'1 d'octubre no té els requisits indispensables i de reconeixement internacional però prioritza la mobilització com a element indispensable. El text apel·la a l'esperit del 15-M per fomentar la participació i recorda que un dels seus objectius és trencar amb el "règim del 78".
En un acte a l'auditori de l'Ateneu de Barcelona, Albano Dante Fachin ha presentat el manifest que va més enllà de l'esborrany que l'executiva de Catalunya en Comú ha preparat i que discutirà aquest dissabte a Terrassa per fixar la seva estratègia de cara al proper 1 d'octubre. Els comuns, en principi, només consideren la consulta una mobilització però no fan una crida a participar-hi. El partit d'Ada Colau i Xavier Domènech és partidari d'esperar al setembre per veure com es desenvolupen els esdeveniments i debatre llavors com s'impliquen en la consulta. De moment, deixen en l'aire la seva posició definitiva i es planteja, com ja ha fet Podem, que siguin els inscrits els que finalment votin.
Fachin ha manifestat que no demanaran un vot concret, però ha recordat que Podem no és un partit independentista i que és favorable a la construcció d'un estat plurinacional i fraternal amb la resta de pobles d'Espanya. "En el nostre univers no hi entra el sí però l'important és la participació", ha insistit. L'objectiu de Podem ha estat fugir de l'"equidistància" i ha rebutjat censurar la neutralitat. "No podem mantenir una neutralitat quan sentim la ministra de Defensa apel·lant a l'Exèrcit com en els temps més foscos d'aquest país", ha assenyalat en al·lusió a la postura de PP, PSC i Ciutadans per no quedar alineats en el bloc que, al seu judici, és el que impedeix trobar una solució política a un conflicte enquistat. Amb el suport de bona part dels membres de la seva executiva, Fachin ha assenyalat que el resultat de l'eventual consulta no serà vinculant però que una potent mobilització deixarà en evidència el Govern de Rajoy.
Arxivat A
- Albano-Dante Fachin
- Independència
- Podem Catalunya
- Podem
- Referèndum 1 d'octubre
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Referèndum
- Govern autonòmic
- Conflictes polítics
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Eleccions
- Administració autonòmica
- Administració pública
- Catalunya
- Espanya
- Cat en Comú
- Partits polítics
- Política