La inversió de l’Estat baixa a Catalunya malgrat les promeses de Rajoy

La inversió en infraestructures a Catalunya prevista als Pressupostos Generals de l'Estat del 2017 cau un 2,7% malgrat les promeses d'una despesa més elevada que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va formular davant de representants de les institucions i la societat civil catalanes. La comunitat rebrà aquest any 1.149,58 milions d'euros. Tot i la baixada, és una de les autonomies que surt encara més ben parada de la tisorada prevista per al 2017, que és del 22,7% per a la despesa regionalitzable.

Catalunya és la segona comunitat, només per darrere d'Andalusia, que més rebrà en termes absoluts i sobre el total de la inversió regionalitzable (el 13,4% del total). Encara que aquesta proporció queda lluny del que han estat exigint l'Executiu català i les patronals catalanes. Catalunya reclamava que l'execució d'obra pública sobre el total de la inversió de l'Estat es correspongués amb el pes de la comunitat en el conjunt de l'economia espanyola, del voltant del 18,5% del producte interior brut (PIB).

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha afirmat en la roda de premsa de presentació dels comptes d'enguany que el programa en infraestructures que va presentar el cap de l'Executiu central "se sustenta en aquest pressupost", però ha matisat que es basarà "sobretot en el del 2018". "Entraran amb més fermesa aquestes xifres d'inversió", ha assegurat. Rajoy va anunciar inversions en obra pública per més de 4.200 milions d'euros durant la legislatura actual, entre les quals va destacar la inversió en la xarxa de Rodalies (1.882 milions fins al 2020) i el corredor mediterrani.

No obstant això, dins de la retallada general d'inversions en infraestructures, d'un 20,2%, Catalunya és una de les comunitats menys perjudicades. És més, respecte a l'any passat aconsegueix esgarrapar una quota de gairebé tres punts respecte al conjunt de regions, ja que passa del 10,6% al 13,4% del total. Les comunitats més castigades per la baixada en aquest capítol són Andalusia (-36,6%), Galícia (-32,4%), Castella i Lleó (-31,9%) i Astúries (-31,6%). De fet, davant de la previsible baixada de la inversió a Galícia, la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, es va reunir precisament dilluns a Santiago de Compostel·la amb el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo. Allà va anunciar una partida addicional de 247 milions d'euros i va garantir que els comptes recolliran la inversió necessària per complir amb els terminis per al desplegament de l'AVE a la comunitat. Sobre aquest tema, el mateix Ministeri de Foment va informar dissabte que els Pressupostos recollirien les partides que es requereixen per garantir que el tercer trimestre del 2019 finalitzin les obres.

La pluja de milions a Catalunya anunciada per Rajoy, de fet, ja va suscitar el malestar entre una altra de les regions més castigades per aquests pressupostos. La vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra, va denunciar divendres després de la reunió del Govern que les inversions previstes per l'Executiu central a la Comunitat Valenciana es quedarien curtes en relació amb el pes de la comunitat al conjunt d'Espanya i va lamentar: "Estem cansats de ser sempre els últims de la fila. Hem de posar el crit al cel perquè ens donin el que ens toca?". També la consellera d'Hisenda d'Andalusia, María Jesús Montero, va qualificar els Pressupostos de "decebedors" i va advertir que la inversió pública és "imprescindible per a la competitivitat" de la comunitat.