_
_
_
_
_

Janet Sanz: “Tampoc hi haurà nous hotels al Poblenou, Sant Antoni i Hostafrancs”

Entrevista a la responsable de la macroàrea d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona

Clara Blanchar
La quarta tinenta d'alcalde de Barcelona, Janet Sanz, durant l'entrevista.
La quarta tinenta d'alcalde de Barcelona, Janet Sanz, durant l'entrevista.Carles Ribas

Janet Sanz (Tamarit de Llitera, 1984) porta el timó de la macroàrea d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona. D'ella depenen carpetes com el pla d'hotels, el tramvia, les terrasses o la lluita contra la contaminació.

Pregunta. Han d'aprovar abans del març el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT). Com van les negociacions amb els grups?

Resposta. Estem parlant amb tothom, amb els grups, entitats, veïns, plataformes... Ningú qüestiona que hi hagi un instrument de regulació dels allotjaments turístics que garanteixi el dret a l'habitatge, al descans i un millor espai públic. Volem que el resultat sigui el millor PEUAT, que incorpori mirades compatibles entre elles.

P. El pla preveu zones de decreixement, zones de creixement zero i altres on hi podrà haver nous hotels. Les modificaran per fer-les més flexibles o endurir-les?

R. Ho estem analitzant amb criteris tècnics, qualsevol canvi s’ha de basar, no en intuïcions, sinó en densitats i percentatges que ho justifiquin. Molta gent està mirant què fa Barcelona per gestionar el problema de la pressió del turisme, hi ha una trentena de recursos de promotors, aquest pla ha de tenir una gran seguretat jurídica.

P. La CUP i ERC demanen ampliar el decreixement a nous barris, incloure Sant Antoni, Hostafrancs o el Poblenou en zones on ara es podrien fer hotels. Què contesten?

R. Tenim dos consensos: que a Barcelona ha d'haver-hi una distribució amb zones i que cal ampliar la zona de decreixement. I per això, tal com han demanat CUP i ERC, plantegem que tampoc hi podrà haver nous hotels a Poblenou, Hostafrancs i Sant Antoni. Necessitem un PEUAT que reguli i ens permeti governar el turisme per acabar amb la barra lliure.

P. Una altra demanda és eliminar la disconformitat que impedeix als hotels del centre fer grans reformes. Com quedarà?

R. És una de les peticions del gremi d'hotels i l’han plantejada molts grups. És una qüestió del concepte: impedir que es pugui enderrocar un hotel i fer-lo de nou. Aviat concretarem.

P. El PEUAT parla de ni un pis turístic més. Es podria flexibilitzar i permetre'n en edificis no residencials?

R. El PEUAT deia que si recuperàvem el règim per atorgar i retirar llicències, que té la Generalitat, podríem controlar-les i plantejar-nos l'obertura de nous Habitatges d'Ús Turístic a la zona 3 [la perifèrica] sempre que no s’ubiquessin en edificis residencials.

P. El tramvia és un dels altres projectes que té entre mans. El RACC s’ha apuntat al carro del no i no tenen suport. Com ho faran?

Más información
Les sis noves superilles de Barcelona no veuran la llum fins al 2018
Les Glòries i la Sagrada Família enfronten l’equip de Colau
Colau aposta per suprimir un carril d’entrada a la Meridiana
Colau ha de retardar fins a la tardor el pla d’hotels per falta de suports

R. Amb el tramvia cal la reflexió prèvia de la necessitat de tenir una ciutat més saludable, garantint transport públic amb visió metropolitana. No entenem per què hi ha tanta ideologia a defensar un transport que porta més demanda, connecta millor i prioritza l'espai públic pel transport públic.

P. Els contraris els acusen a vostès d’actuar per ideologia. I també tenen estudis tècnics que són apocalíptics.

R. També hi havia estudis contraris amb el Trambesòs. En el trànsit hi haurà punts complexos de gestió però quan al 2020 fem efectiva la restricció de trànsit a la ciutat hem de poder tenir transport per captar tota la demanda metropolitana.

P. Les seves mesures contra la contaminació van per llarg, superilles, tramvia, xarxa de carrils bici... Altres ciutats ja apliquen restriccions. No estan sent tous?

R. No. A partir d'abril, en casos d'episodi, no podran circular els vehicles de benzina anteriors a 2000 i els dièsel d'abans del 2006. Madrid ha plantejat restriccions però tenen més dies de contaminació. I allà quan restringeixen matrícules parells o senars no distingeixen les emissions dels vehicles

P. Poden garantir la segona fase del túnel de Glòries?

R. Estem en fase de decisió. Som sensibles a la reivindicació històrica dels veïns. Qualsevol decisió s'haurà de fer des del consens. Ara per ara està prevista.

P. Fa un any van denegar l'ampliació de la Maquinista. En quin punt està el tema?

R. No complia la normativa. Des d'aleshores hem fet 40 reunions per desencallar aquesta situació. Ens hem aproximat però ens preocupa la mobilitat: amb l'actual superfície comercial hi ha un col.lapse circulatori cada setmana que l'ampliació incrementaria. Estem encallats.

P. Tenen sol.licitud per fer obres al Deutsche Bank?

R. L'han presentat per fer pisos. L'estem estudiant.

P. I Torre Agbar per l'hotel?

R. És un edifici molt singular i complex a l'hora d'establir habitacions. Ho estem gestionant.

P. L'ordenança de terrasses de l'anterior executiu ha resultat un nyap. Tenen a punt un nou esborrany?

R. El tindrem aquest semestre. La idea és diferenciar les zones on hi ha pressió sobre l'espai públic d'on no n'hi ha. N'hi haurà una de sola, però flexible.

P. Quan començarà a pagar llicència d'obres la Sagrada Família?

R. Hem fet dues reunions. En falta una tercera. El que ens preocupa és l'encaix del temple a l'entorn.

P. Glòries, la Sagrada Família o l'hotel de Drassanes els han enfrontat amb el PSC. Com és la seva relació amb el regidor Daniel Mòdol?

R. Mòdol forma part d'un grup que forma part d'un govern. La relació en general es positiva i els desacords que hi ha són polítics. És normal que en un govern de coalició cadascú tingui una proposta.

P. Què ha guanyat la seva àrea amb la incorporació del PSC?

R. L'impuls a la recuperació i visualització del patrimoni de la ciutat. Per mi era difícil dedicar-me a temes de paisatge urbà i patrimoni, que són les seves responsabilitats. Està fent una bona feina des d'una perspectiva de la qualitat de l'arquitectura de la ciutat i també del patrimoni de la ciutadania, més enllà dels edificis, ho són també una plaça, espais verds o altres qüestions intangibles que fan que la ciutat sigui el que és.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_