“Li diré a Puigdemont que pacti i que no ens agraden les mesures unilaterals”

Juan José Brugera (Barcelona, 1946), president de la immobiliària Colonial, va succeir ahir el catedràtic Antón Costas al capdavant del Cercle d’Economia. Les prioritats del lobby, diu, són abordar el conflicte territorial, la fractura social, la competitivitat empresarial a Espanya i la crisi institucional a la Unió Europea. I fer-ho, afegeix, amb una veu “ferma, equilibrada, multidisciplinària i equilibrada”.

Pregunta. En els últims tres anys els posicionaments del Cercle d'Economia han estat sobretot polítics. Es dedicaran més a l'economia?

Resposta. La situació ho requeria. El Cercle és una entitat viva i les nostres opinions són concordes a l’actualitat.

P. Aquesta ara passa pels Pressupostos que ha de presentar el Govern. Quines han de ser les prioritats?

Que un ciutadà de Madrid no tributi per patrimoni i un altre ho faci perquè viu a Catalunya és un frau al contribuent

R. La reactivació econòmica ha de seguir sense que el creixement baixi del 2,8% promès per seguir contenint l’atur i complir amb els nostres compromisos de nivell de deute. El Govern ha pactat uns objectius de dèficit amb Brussel·les i no pot complir-los només apujant impostos, sinó que ha d’administrar millor els recursos. De moment, ja han pressionat les grans empreses, fet que suposa que la taxa efectiva de l’impost de societats pugi entre quatre i deu punts. Cal pensar que aquestes companyies necessiten inversors de fora per al seu accionariat o els seus projectes, que veuen en aquestes decisions inseguretat jurídica.

P. En el seu programa posa l’accent en la millora de la competitivitat. Quines mesures són necessàries?

R. A més de la racionalització de la despesa pública, la competitivitat ve de l’accés al talent i a la tecnologia del sector privat. Els governs han d’anar més enllà dels cicles electorals i prendre mesures a llarg termini, com a incentius fiscals o suports a la investigació.

P. Fa sis anys que reclamen al Govern central i a la Generalitat que s’asseguin a parlar. Com veuen l’anunci d’un referèndum unilateral per al 2017?

R. El president Costas ha estat molt clar: el límit és no sortir del pacte i de la legalitat. Nosaltres volem promoure llocs de trobada entre les dues parts perquè arribin a acords. Si aquests es fan amb respecte a la legalitat i de manera consensuada, no tenim res a dir.

P. Vostè anirà a veure al president Carles Puigdemont. Què li dirà?

L’empresa viu malament tot el que suposi inestabilitat per la percepció que l’inversor pot tenir de nosaltres

R. Que procuri pactar i que les qüestions unilaterals no ens agraden. Però a l’altra part també li direm que cal millorar l’autogovern de Catalunya.

P. Per al Cercle d’Economia cal començar per reformar el finançament?

R. Cal aconseguir un acord per fer-ho. Algunes comunitats com Catalunya se senten perjudicades pel dèficit fiscal. Primer cal informar-se bé de la veritat, perquè els números que es donen no sempre són complets. Però sí que hi ha greuges, per exemple en el terreny de les infraestructures, que cal afrontar, i per a això es requereixen pactes.

P. Té esperances en l’anomenada operació diàleg del Govern central?

R. Sembla que ara poden estar més necessitats de trobar-se, cal veure si els fets ho corroboren.

P. Com viu l’empresa el procés sobiranista?

R. Malament. Tot el que suposi inestabilitat es viu malament perquè veu perillar la marxa de l’economia i la percepció que té l’inversor de nosaltres. No poder calcular rendibilitats futures porta a la no inversió, al decreixement i a l’empobriment.

P. Però durant aquests anys la inversió ha anat creixent, també a Catalunya...

R. Sí, Espanya està ben vista des d’un punt de vista de dinàmica empresarial. Aquest país es donava per mort i ara creix per sobre de la mitjana. Però tot el que afecti aquest fet no ens convé.

En la presidència de Costas han advertit de la fractura social, que segueix obrint-se.

Volem contribuir al projecte europeu associant-nos a entitats similars a la nostra

R. La classe mitjana està tocada i ressentida, amb raó. Cal assegurar la igualtat d’oportunitats i l’ocupació. I fer-ho sense castigar els qui creixen, perquè són els qui creen ocupació. La desigualtat fiscal entre ciutadans a Espanya i a Europa és un altre problema. Que un ciutadà de Madrid no pagui l’impost de patrimoni i un altre ho faci perquè viu a Catalunya és un frau al contribuent.

P. No passa el mateix amb les societats que tributen a Irlanda?

R. Exactament. Ho dic amb contundència. El projecte europeu queda coix sense unió fiscal.

P. Europa és precisament l’altre dels eixos del seu programa, però Espanya s’ha quedat sense seient al Banc Central Europeu i sense la presidència de l’Eurogrup. Què proposaran?

R. Hem perdut una mica de rellevància dins del nucli de països grans de la Unió Europea i cal recuperar-la. Nosaltres contribuirem a aquest projecte, que ara sembla que es qüestioni, amb la nostra opinió i associant-nos a entitats similars a la nostra d’altres països de la UE per fer sentir la nostra veu.

P. Han començat a contactar amb aquestes associacions?

R. Sí, ho hem fet.

P. Quan parla del qüestionament de la UE, es refereix a l’auge de l’extrema dreta?

R. Hem de veure com evoluciona. Els països petits no veuen a Europa una gran protecció i tornen al seu estat. Jo no ho justifico, però la Unió Europea ha de donar-los garanties i seguretat que evitarien que el ciutadà se n’anés a posicions d’extrema dreta.

P. Per a aquesta nova etapa, ha optat per una junta continuista amb l’actual?

R. Hem renovat gairebé la meitat de la junta: nou de 20. El que sí que és continuista és la línia que seguirà el Cercle d’Economia d’afavorir que la nostra veu sigui escoltada. Però no m’he plantejat aquesta junta des d’aquest punt de vista, sinó per la capacitat d’aportar i la vocació d’alguns socis.

P. En el programa també consta que es proposa la renovació generacional i la incorporació de més dones. No obstant això, a la seva junta només n’hi ha quatre...

R. El Cercle ha d’anar renovant els socis. I ja ho fa. Cada any n’entren uns 80 o 90. Insisteixo que quan m’he plantejat la junta directiva he pensat en gent amb compromís. Ha estat un sudoku important perquè ha hagut de sortir gent que hi contribuïa molt i a la qual agraeixo la seva tasca. Però he intentat que hi hagués financers, empresaris, gent de la universitat...