Brugera assumeix la presidència del Cercle d’Economia apel·lant al pacte
La institució demana un referèndum a Catalunya només després d'un acord amb l'Estat
Juan José Brugera assumirà aquesta nit, després de l'assemblea de socis, la presidència del Cercle d'Economia amb una junta continuista que es proposa seguir treballant perquè hi hagi "terrenys de trobada i pacte" entre els executius central i català. L'entitat, que ja el 2010 va demanar la reforma de la Constitució per resoldre la crisi institucional i territorial, no es tanca a un referèndum, encara que amb una línia vermella: el respecte a la legalitat. Brugera ha promès "mantenir" la "independència respecte als partits polítics i grups d'interès" i conformar una junta plural que vagi obrint-se a noves generacions i, sobretot, a les dones. A Brugera l'acompanyaran com a vicepresidents el president de CaixaBank, Jordi Gual; el president de Puig, Marc Puig; la catedràtica Teresa García Milà, i el notari Juan José López Burniol.
El predecessor de Brugera en el càrrec, el catedràtic Antón Costas, ha qualificat els tres anys del seu mandat com a "interessants, complexos i rics en matisos i opcions". Costas, que seguirà a la junta de la institució barcelonina, s'ha referit sobretot a la situació d'inestabilitat política d'aquests últims anys i a la "dimensió social" de la crisi. El catedràtic d'Economia ha recordat que el Cercle té demandes a banda i banda. Als partits d'àmbit estatal els reclama que la Constitució reconegui la plurinacionalitat de l'Estat, un millor repartiment de competències i, en el cas de Catalunya, més autogovern en l'àmbit lingüístic, educatiu i cultural. Finalment, ha reclamat la reforma del model de finançament autonòmic.
Als partits sobiranistes, ha afegit Costas, el Cercle els ha reclamat "respecte a les regles de l'Estat de dret". "Cal canviar-les, però no trencar-les de forma unilateral. Els riscos són molt elevats". En la seva opinió, els ciutadans catalans han de ser consultats sobre el seu encaix en el conjunt d'Espanya, però abans han de donar-se dues fases: la primera, un "major acord polític i social a Catalunya" sobre el grau d'autogovern, que ha xifrat en dos terços dels representants polítics, i la segona, una negociació amb l'Estat.
"Nosaltres el que volem és que pactin. El principal és que s'entenguin les forces que ara no s'entenen", ha reblat Brugera, qui s'ha mostrat esperançat amb l'Operació diàleg que vol obrir la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. El pròxim president de la institució també ha advocat perquè Espanya torni a ser "escoltada a Europa" i s'ha proposat centrar el debat també en el futur de les institucions comunitàries.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.