“Prendre qualsevol decisió sobre qualsevol tema és fer política”

Martí Vilardebó va ser el bateria de Dusminguet, banda que va obrir la via del que després s'anomenaria "so mestís" de Barcelona. De fet, Dusminguet eren de la Garriga. Com ell ha declarat al documental Dusminguet i la patxanga jonda, la separació del grup el va agafar per sorpresa i li va costar reaccionar. Després d'un projecte fallit, Martingala, Martí Vilardebó (la Garriga, 1975), àlies Showarma, ha editat un disc com a Showarma i els Falafels, un intent seriós de tornar al mercat de la música amb una col·lecció de cançons anomenada Elements. Parlem amb Showarma i els Falafels.

Pregunta. La pregunta és òbvia, però el nom fa pensar que tu ets Showarma i els teus músics són els Falafels...

Martí Vilardebó. No, jo no sóc Showarma i ells no són els Falafels. Showarma és el nostre show. Dusminguet va agafar el nom d'una pintada que hi havia en un mur de la Garriga i Showarma era el meu nom com a discjòquei a l'època Dusminguet. Ara l'hem recuperat per batejar un show. Els temes són els falafels.

P. A cada entrevista doneu una explicació diferent sobre això. Alguna és de debò? Totes són mentida?

Martí. Ha ha ha, és veritat, tenim moltes explicacions diferents del nom, però el nom és el que menys importa, no te importància, no volem donar espai als egos.

P. Però tan gran és el problema de l’ego per amagar-lo amb una amanida de noms?

Martí. Per temes d'ego es fan les guerres. És la lluita del món, identificar-se amb un personatge i fer-ne bandera, no deixar espai a ser una altra cosa. Mira les dones, poden vestir de qualsevol manera, però per ser home només pots vestir d'una forma. Al món del rock passa això, sembla que calen referents: Qui es el líder? Quin estil feu?... És evident que som aquí i a l'hora de vestir tot això amb noms no et facilitaré la feina, et facilito la música, i la música no sóc jo.

P. D'acord. Però tu composes les cançons, com repartiu els drets generats?

Martí. Un 50% per a mi i l'altra meitat per al grup. I al disc no apareix atribuïda l'autoria dels temes.

P. Llavors es tracta de diluir el teu lideratge.

Martí. Cadascú a la banda té unes virtuts, i jo estic més acostumat a fer entrevistes, tinc l'experiència de Dusminguet. L'Albert [Albert Rafart, bateria] ha fet el clip i el Jacob Serradesanferm [el baix] té altres habilitats.

P. Però sense la teva presència el grup no tindria la notorietat que el teu passat li atorga.

Jacob Serradesamferm. Sí, som conscients que ell és qui és i ho intentem aprofitar. Cap problema.

P. I com es porta la pretesa dissolució de l'ego en un grup que és notori perquè un dels membres destaca sobre la resta. No és viure d'un ego aliè?

Jacob. Jo ho porto molt bé, no hi tinc cap problema.

P. Però, a veure, intenteu dir que tots sou iguals, però no tots sou iguals.

Martí. Tots cobrem el mateix i totes les decisions són fruit de les converses. Fa set anys que treballem en aquest projecte, hem fet tres maquetes, hem tocat gratis, hem pagat l'estudi per gravar el disc. Tots ens ho hem fet tot, som nosaltres tres, el Jacob, l'Albert i jo. Si em dius Showarma, no et posaré problemes, però no m'hi trobo, amb el nom, vull tenir una visió més panoràmica i holística de tot plegat .

P. Però passar de tocar la bateria a cantar i tocar la guitarra és fer un pas endavant i guanyar en lideratge, no?

Martí. És una forma d'autosuficiència, la veu i la guitarra sonen soles, les cançons ja sonen amb guitarra i veu.

P. Ho sento, no t'entenc.

Martí. A Martingala, el projecte que va venir després de Dusminguet, les meves cançons les cantava un altre i ara no volia dependre de ningú que cantés les lletres que he escrit. Ara puc dir com sento que s'ha de dir. És vital per mi. Les cançons tenen un aire que jo conec i sé com les vull dir.

P. Parlant d'això, no tens veu de cantant: poc volum, poca potència, veu prima...

Martí. Ja ho sé. En part, aquest procés de trobar la meva veu i fer-m'hi ha estat gràcies a la confiança que han tingut en mi el Jacob i l'Albert. M'han ajudat a tenir seguretat en el canvi d'instrument, de la bateria a la veu. M'estimo més dir les coses d'una manera sincera i segura. Quan algú ho senti, pot ser que no li agradi, però ho entendrà, sabrà què vull dir. Com en qualsevol acte de comunicació no fallit, entendrà què vol dir l'altre. Això no farà ni millor ni pitjor la cançó, però sí més comprensible.

P. I tu, Jacob, com el veus com a vocalista?

Jacob. Ha millorat molt, ha fet un canvi molt important. Tenia molt clar que volia defensar les seves cançons. Fins i tot estem oberts que en el futur cada compositor pugui defensar les seves cançons.

P. I havent estat bateria, com viu el teu bateria al grup, sota la teva pressió i observació constant?

Martí. M’encanta el nostre bateria.

P. No ho dubto, però li deus estar a sobre. Tu ets bateria, saps com vols que soni l’instrument.

R. Ell et diria que sóc una mica torracollons. És veritat. Però és el meu cosí, em coneix i sap què vull dir i com m’agrada que soni. Ara bé, respecto molt l’instrumentista. No vull tallar la seva creativitat. Puc aconsellar, en tot cas.

P. Explica'm un acudit de bateries, considerats sempre els ximplets de les bandes.

Martí. Saps quin és el millor amic del músic?... El bateria.

P. Lluitar contra l’ego, prioritzar el missatge a l'estètica, repartiment igualitari... Moltes opcions polítiques explicitades només en la conformació del grup.

Jacob. Jo el conec des que té 15 anys. Per mi no és Showarma, és el Martí, és el meu amic.

Martí. Amb l’Albert som cosins i amb el Jacob som amics des de fa temps. La vida ha anat posant coses en comú entre nosaltres. Els camins ens han ajuntat. I en relació amb la política, doncs sí, prendre qualsevol decisió sobre qualsevol tema és fer política

P. Heu fet tres maquetes i, com dèieu, heu treballat 7 anys. No hi havia cap pressa per editar el disc, imagino.

Martí. No, a més l’Albert estava estudiant psicologia, jo vaig fer musicologia i el Jacob és ebenista. I a banda, creiem que les coses arriben naturalment. Si tu regues cada dia, al final les coses floreixen, no cal tenir pressa. Per això vam fer una trilogia de maquetes, Mar, Terra i Cel. Ens sortien 20 temes i vam reduir-los als 12 que surten al disc dels 14 que es van gravar.

P. I un d’ells sense la lletra al llibret.

Martí. Sí, per un tema de compaginació i maquetació, i com que era un kirtan, amb format de pregunta i resposta, tipus cançó de devoció, vam pensar que no era important que no hi sigués aquesta lletra, la de Diuen i diuen. Desprès ja no vam incloure al disc una rumba i un swing estil lindy hop.

P. És un disc molt tranquil, amb un punt ingenu, i els temes gairebé sonen com cançons de bressol.

Martí. Em sembla molt bé aquesta apreciació. A tots els nens de la meva classe els agrada el disc. I als pares també. Té un punt ingenu propi de despullar molt la cançó. El Manu, el productor, ha fet una feina molt bona en aquest sentit. Mira, diem que fem tumba per respecte a la rumba i als rumberos, chap chap per respecte al reggae i cumba per cumbaià. Sí, les cançons tenen un punt de foc de camp.

P. I les peces sonen molt naturals, i senzilles, amb molt d’esperit de música popular.

Martí. No hem volgut perdre la cançó darrere del barroquisme, hem volgut mantenir la seva ingenuïtat, diguem-ne.

P. Us imagino treballant les cançons com nens modelant plastilina.

Martí. No, en tot cas, Lego. No som tan bons per modelar amb tant de detall com amb la plastilina.

P. Et va costar bastant superar la fi de Dusminguet, oi?

Martí. En certa mesura, sí. Vaig trobar-me que no era res, no tenia història pròpia, era només el bateria d’un grup que ja no existia. Vaig tocar fons, vaig necessitar treballar molt la meva autoestima, que havia quedat mot tocada. El ioga i la meditació em van ajudar molt. Vaig treballar de monitor d’escola, vaig intentar fer un altre Dusminguet, que va ser Martingala, però no va funcionar com a projecte, no tenia fons. I quan Universal va dir que no ens volia fitxar es va desmuntar el projecte. Llavors vaig fer cuina i em vaig treure la selectivitat, que era una cosa que tenia pendent. I als 35 vaig començar estudiar musicologia. No tenia previst tornar a tocar, però treballant de cuiner em va trucar el Carles Belda, després el Peret… En fi, que no vaig acabar trencant amb l’escenari tal com m’havia arribat a proposar. Finalment, vaig pensar a agafar la guitarra i escriure un altre cop. També vaig donar classes de bateria, vaig treballar amb autistes...

P. I la musicologia t’ha servit com a eina en aquest retorn als escenaris?

Martí. No.

Jacob. No és veritat, li ha servit molt, ara mateix és el que més en sap de tota la banda, i parla amb propietat sobre música, amb un altre llenguatge més precís.

P. Què vas aprendre amb Dusminguet?

Martí. Especialment a adonar-me que a Dusminguet jo havia viscut en una bombolla. Ara entenc que quan la meva mare em deia que no sabia el que tenia... Viatges, diners, capricis, temps per a un mateix. Llavors, més tard, vaig adonar-me que el món no era com jo l’havia viscut.

P. Al disc teniu algunes lletres marcadament ideològiques, de contestació a la nostra realitat social i política. La música pot canviar el món?

Martí. La música no pot salvar el món, no. Tu, amb la teva actitud pots ajudar a fer un món millor, però pot ser més com a persona que com a músic.