Quins efectes té que no hi hagi un Govern?

El 2011 era tan clar que el PP guanyaria les eleccions del 20 de novembre que el Govern socialista i els populars van establir un sistema per no sortir-se de les competències d'un Executiu en funcions. Cada dijous, el llavors secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José de Francisco (PSOE), enviava al secretari del grup popular del Congrés, José Luis Ayllón, l'índex dels consells de ministres dels divendres perquè digués si tenia objeccions.

Només en una ocasió entre les eleccions i la formació del Govern de Mariano Rajoy a finals de desembre, hi va haver un conflicte sobre un assumpte a tractar que, segons el PP, s'escapava de les competències d'un Executiu en funcions.

Ara no és possible establir un sistema similar perquè no hi ha manera de saber qui governarà i la incertesa institucional es perllonga. L'Executiu del PP va demanar diferents informes jurídics a l'Advocacia de l'Estat de cada ministeri per saber què pot fer estant en funcions, perquè la llei no és gens clara.

De fet, el setembre del 2005 el ple de la sala tercera del Tribunal Suprem va emetre una sentència amb vuit vots particulars, després d'hores de deliberació entre una trentena de magistrats i canvi de ponent, sobre què pot fer o no un Govern en funcions. L'assumpte era un recurs d'un ciutadà a qui el Govern en funcions li va denegar l'indult, i el Suprem, en aquesta decisió tan discutida, va considerar que podia fer-ho, perquè més endavant es pot revisar si es torna a sol·licitar, però es fixaven algunes línies sobre el que no es pot fer entre les eleccions i la formació del nou Executiu.

La sentència assegurava que el Govern en funcions no ha de prendre decisions de direcció política perquè “el cessament ha interromput la relació de confiança que l'habilita per exercir aquesta direcció i l'ha convertit en un òrgan que ha de canviar necessàriament de composició en el curs d'un procés constitucionalment regulat, d'una durada necessàriament limitada en el temps, del qual sorgirà una nova relació de confiança i un nou Executiu. Així doncs, el Govern en funcions ha de continuar exercint les seves tasques sense introduir noves directrius polítiques ni, per descomptat, "condicionar, comprometre o impedir les que hagi de traçar el que el substitueixi”.

No obstant això, afegia que “Espanya no es pot quedar sense Govern ni tan sols unes hores”, argument que li serveix a l'actual Executiu per recórrer contra les decisions de la Generalitat de Catalunya encaminades cap a la independència.

Aquesta sentència deixava clar que un Govern en funcions no pot sotmetre's al control parlamentari.

En 2013 el Suprem va emetre una altra sentència que assegurava que per "despatx ordinari d'assumptes públics" havia d'entendre's el que no comprometi l'actuació dels governs futurs i es considerava ajustada a dret l'aprovació d'un decret per raons d'urgència. Per exemple, signar un tractat internacional comprometria el futur Govern.

La Constitució només diu, en l'article 101, que “el Govern cessant continuarà en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern”. No hi ha cap limitació.

No obstant això la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern sí que va establir aquestes limitacions. En concret, va assenyalar que l'Executiu en funcions “facilitarà el desenvolupament normal del procés de formació del nou Govern i el traspàs de poders i limitarà la seva gestió al despatx ordinari dels assumptes públics, abstenint-se d'adoptar, excepte en casos d'urgència degudament acreditats o per raons d'interès general l'acreditació expressa del qual així ho justifiqui, qualssevol altres mesures”.

A continuació impedeix al president en funcions “proposar al Rei la dissolució de les cambres; "plantejar la qüestió de confiança; proposar al Rei la convocatòria d'un referèndum consultiu; aprovar el projecte de llei de pressupostos; presentar projectes de llei al Congrés o, si escau, al Senat, i les delegacions legislatives atorgades per les Corts quedaran en suspens durant tot el temps que el Govern estigui en funcions com a conseqüència de la celebració d'eleccions generals”. És a dir, perd la capacitat d'iniciativa legislativa i no podrà enviar a les Corts projectes de llei.

El Govern en funcions no pot aprovar projectes de llei, no pot tramitar augments de pressupost, ni signar tractats internacionals, entre altres limitacions. Fa dos consells de ministres es van aprovar reglaments relacionats amb el Pla Hidrològic, però només perquè es complien terminis de subvencions europees.

Tot i així, el PSOE ha demanat explicacions al Congrés per diversos informes sobre assumptes concrets tractats al Consell de Ministres en les últimes setmanes i, més concretament, els socialistes han expressat el seu rebuig a un viatge del Rei al Regne Unit previst per al 8 de març. Els socialistes entenen que entre les competències d'un Govern en funcions no hi ha la de mantenir la política exterior i protagonitzar viatges d'Estat com aquest.

En aquest moment, hi ha uns Pressupostos en vigor, que Rajoy es va entestar a aprovar abans de les eleccions, i que faciliten notablement la situació. No cal aprovar crèdits, ni actuacions amb cost econòmic, perquè ja es van tramitar abans de les eleccions.

La limitació de l'actuació del Govern en funcions s'estén també a les competències del Congrés en aquesta situació, és a dir, l'actual, segons un dictamen dels serveis jurídics de la Cambra que va veure la Mesa la setmana passada.

Aquest informe limitava les proposicions no de llei que es poden aprovar per evitar les que insten el Govern a prendre decisions que superin les limitacions actuals.

Els lletrats del Congrés assenyalaven que no es pot sotmetre a control un Govern en funcions: "Com a conseqüència de la dissolució de la Cambra i de la celebració d'eleccions, es produeix la ruptura de la relació de confiança entre el Govern i les cambres, i això implica la impossibilitat d'exigir la responsabilitat política en la seva expressió màxima, a través dels mecanismes de la moció de censura i la qüestió de confiança, així com exercir un control de caràcter ordinari i d'una manera general".

"Un Govern en funcions té limitat el seu àmbit d'actuació, així que si en certa manera la regla general, a la qual ha de subjectar-se un Govern en funcions és l'abstenir-se d'actuar, difícilment es pot articular el sistema de control habitual", afegeixen.

Només admetien, i així ho ha assumit la Mesa, iniciatives de control molt concretes i només referides a assumptes competència d'un Govern en funcions i estudiades una per una per l'òrgan de la Cambra.

Aquests llimbs institucionals són extensibles al Parlament. Aquest informe legal sosté que es poden tramitar proposicions no de llei i de llei dels grups, deixant clar que la primera obligació de les Corts és triar president del Govern.

Aquest procediment legislatiu entra en bucle perquè exigeix un termini de 30 dies perquè el Govern es pronunciï sobre cada proposició de llei. Suposant, que és molt suposar, que l'Executiu en funcions pugui pronunciar-se sobre aquestes futures normes, els terminis i la majoria del PP al Senat poden fer impossible que s'aprovin.

La Mesa del Congrés ha qualificat aquest dimarts totes les proposicions de llei dels grups. S'inclouen les que deroguen lleis de la legislatura anterior com la LOMCE o la seguretat ciutadana. Ara el Govern tindrà aquest termini de 30 dies per informar-los, abans que es tramitin al Congrés.