_
_
_
_
_

Pau López: “No veig Messi, veig un jugador del Barça”

El porter de l'Espanyol reflexiona sobre els dubtes que va haver d'esquivar a l'inici de temporada i a l'enfrontament contra l'equip de Luis Enrique

Juan I. Irigoyen
Pau López, aquest divendres després de l'entrenament de l'Espanyol.
Pau López, aquest divendres després de l'entrenament de l'Espanyol.JUAN BARBOSA

No és estrany veure'l caminar per la zona del Fòrum de Barcelona amb la seva parella, Andrea, i als seus gossos, Rocco i Ralph. Sí, en canvi, que hi ha qui se sorprèn quan arriba a la Ciutat Esportiva Dani Jarque al volant del seu Polo blanc. “Molta gent em diu: ‘Canvia aquest cotxe ja’. Però, per què ho hauria de fer?, per què estic jugant a Primera? Em tira i va bé. Seguiré amb el meu cotxe i fent les coses que m'agraden i em fan bé”, reflexiona Pau López. Té 21 anys i avui defensarà la porteria de l'Espanyol contra el Barça.

Quan Kiko Casilla va tornar a Chamartín aquest estiu, des de la direcció esportiva ni es van immutar. “Hi ha el Pau”, justificaven. El jove porter s'havia guanyat la confiança del vestidor, del tècnic, i de l'afició amb les seves parades a la Copa del curs passat, en la qual el quadre blanc-i-blau va arribar a les semifinals. “Al principi no era conscient d'on era ni el que m'hi estava jugant. El dia que vaig debutar m'era igual, volia divertir-me”, explica López. Malgrat això, alguna cosa va canviar. A l'arrencada d'aquest curs, l'Espanyol va encaixar 16 gols als primers set partits i les mirades es van centrar en el Pau.

El porter va passar dels afalacs als retrets. “L'any passat estava tot bé: ‘Que bo que és el Pau!, Que bé que ho fa!’. I en aquest, pels motius que siguin, l'equip no va començar bé i jo vaig començar a rebre moltes crítiques”, explica el porter. “Vulguis o no, això et xoca i pensava: ‘Com pot ser que abans fos tan bo i ara tan dolent?”, afegeix. “El Pau va fer un màster accelerat en sis mesos”, opina Tommy N’Kono, entrenador de porters. “El xaval ha demostrat tot el seu caràcter”, asseguren des del vestidor. “Era un procés pel qual havia de passar. Un porter de 20 anys no pot jugar bé a cada jornada”, completa López.

El Pau, a l'entrenament a Sant Adrià.
El Pau, a l'entrenament a Sant Adrià.Juan Barbosa

L'Espanyol va passar d'encaixar una mitjana de 2,28 gols els primers set partits a 1,2 en els últims 10. La solució va estar en la setmana. “Des de fa uns mesos, no hem deixat de treballar aspectes tàctics, però sí que ens enfoquem més en les jugades de finalització: xuts, xuts i xuts. Parar i parar”, explica el 13. “El Tommy veia que encaixava molts gols en pocs xuts. Això no volia dir que fos per culpa meva, però un porter sempre pot fer més. Sempre es pot parar més”, afegeix. El treball sota els pals, ara, amb Galca a la banqueta, té una tasca extra: afinar les sabates. “Amb el canvi d'entrenador estem treballant més el joc amb els peus. És una cosa en el qual he de millorar. Si vols que l'equip intenti sortir jugant de darrere, has de tenir un porter que ho sàpiga fer”, resol el Pau.

En qualsevol cas, avui el Barça arriba de visita a Cornellà, l'equip dels 180 gols en un any natural, i el porter de l'Espanyol es concentra a frenar els xuts de La Pulga i companyia. “Quan estic al camp no penso si el que m'encara és Messi o Araujo de Las Palmas, veig un jugador de l'equip contrari que està a punt de xutar i ho haig de parar”, diu el Pau. I completa: “És molt difícil estudiar Leo, Suárez i Neymar, acaben cada jugada d'una manera diferent. Haig de confiar en la meva intuïció i avançar-me als seus xuts”.

Oblidats els dubtes, el Pau torna a creure en les seves mans. A l'últim Catalunya-Euskadi se'n va anar del Camp Nou amb el premi al millor jugador del partit. Sempre, és clar, envoltat de la seva família i amics de tota la vida. “Quan jugava al filial o al juvenil, sortia del camp i la família m'estava esperant i me n'anava amb ells. Bé, ara és igual”, explica. “Per exemple, el meu pare és a la graderia xisclant, com quan jugava amb el planter. Ell sempre actua igual, tant li fa si el seu fill juga a Primera divisió o a la Penya de la Bufanda”, agrega el porter blanc-i-blau. I remata: “Jo vaig aprendre moltes coses del meu pare. I per això sempre intento actuar igual”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Juan I. Irigoyen
Redactor especializado en el FC Barcelona y fútbol sudamericano. Ha desarrollado su carrera en EL PAÍS. Ha cubierto Mundial de fútbol, Copa América y Champions Femenina. Es licenciado en ADE, MBA en la Universidad Católica Argentina y Máster de Periodismo BCN-NY en la Universitat de Barcelona, en la que es profesor de Periodismo Deportivo.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_