Colau s’enfronta a l’aplicació de mesures polèmiques de Trias

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el seu equip estan gestionant les conseqüències d'algunes decisions polèmiques que han pres, com la moratòria d'obertura d'allotjaments turístics, una mesura de gran importància; o d'altres de més polítiques, com la retirada del bust del Rei Joan Carles I del saló de plens. Però altres fronts que tenen oberts són herències de l'anterior equip de govern de CiU, amb Xavier Trias al capdavant.

En alguns casos també són conseqüències de decisions o pactes polítics de final de mandat; però en d'altres es tracta d'ordenances amb terminis que cal complir i sobre els quals es van fixar moratòries en els aspectes més polèmics. Vencen aviat i qui ha d'aplicar-les és l'actual equip. Les que segueixen són algunes de les patates calentes que Colau va trobar sobre la taula heretades del seu antecessor i que afecten col·lectius molt dispars, nombrosos i organitzats.

Ordenança de terrasses. Va ser aprovada per l'executiu de Trias amb els vots del PP i va entrar en vigor el 2014. Però preveia una moratòria d'un any per als aspectes més delicats, com la distància entre els elements de les terrasses i el mobiliari urbà o els arbres de les voreres. Més de 2.000 locals incompleixen la distància entre el mobiliari i els vianants d'1,80 metres. L'actual executiu ha qualificat de “nyap” la norma i ha ordenat a la comissió tècnica que la revisi. El que no ha evitat és que el Gremi de Restauradors estigui en peu de guerra davant l'amenaça que pesa sobretot tipus de bars: des de petits establiments de barri fins a locals amb tradició com el Salambó de Gràcia o el Cheriff de la Barceloneta. Fonts de l'àrea d'Urbanisme que lidera Janet Sanz asseguren que durant els cinc mesos del 2015 que va governar Trias no es van enviar notificacions als locals afectats, tot i que la moratòria havia finalitzat. Van sortir a partir del juny, amb el nou executiu al poder. A la ciutat hi ha 4.600 llicències de terrassa, només 1.600 de les quals s'ajusten a la nova normativa.

Les multes per no portar els gossos lligats, ajornades. Portar un animal sense lligar hauria de ser motiu de sanció a partir del 31 de març del 2016, quan finalitza la moratòria que va fixar l'anterior govern en aprovar l'ordenança que regula drets i deures dels propietaris d'animals de companyia. La que va donar lloc a la novetat que els gossos viatgin amb metro lligats i amb morrió. Va entrar en vigor a finals del 2014 i es va aprovar amb els vots de CiU, PSC i ERC. La moratòria, que Colau ajornarà, es va fixar perquè teòricament les multes no començarien fins que s'haguessin construït grans zones d'oci per a gossos, més grans que els actuals pipicans. La qüestió és que no se n'ha construït ni una. Urbanisme ha licitat una d'aquestes zones amb una partida pressupostària que havia reservat Nou Barris per fer un jardí zen al barri de Porta.

Les bicicletes, fora de les voreres. Que les bicis hauran de circular fora de les voreres va acaparar els titulars sobre l'ordenança de circulació i vianants que van dissenyar CiU i PSC i van votar tots els grups excepte el PP el febrer del 2015. De nou fixava una moratòria per al punt més polèmic: 18 mesos sense sancionar bicis circulant per les voreres, fins a habilitar infraestructura per garantir la seva seguretat a la calçada. L'actual executiu aposta fort per la mobilitat a pedals i ha promès gairebé triplicar la xarxa de carrils bici fins a 300 quilòmetres. No estaran a punt ni de bon tros quan a l'agost toqui multar.

Túnels de les Glòries. Quan faltava un mes per a les eleccions del 25-M i amb una pressió veïnal enorme, Trias va començar les obres que soterraran la Gran Via. El túnel té un cost total de 170 milions d'euros, dels quals només se n'han licitat 50. La seva construcció està prevista en dues fases i l'actual executiu no aclareix si farà la segona. Els veïns ja han preguntat a Colau si els vol tenir “al davant o al costat”.

Can Vies. Trias va iniciar el desallotjament i l'enderrocament del centre social de Sants, però va fer marxa enrere davant la gravetat dels disturbis que es van produir. Va donar un any i mig d'indult als okupes. Passen els mesos i res es mou a escala institucional.

Cobertura de la ronda de Dalt. També va ser a la fi de mandat i com a part del pacte de pressupostos que Trias va aconseguir amb el PSC. L'acord amb prou feines preveia pressupost per encarregar estudis. Els veïns de Nou Barris i Horta estan farts de veure passar alcaldes que els prometen la cobertura i mesuren els decibels que suporten les seves orelles per culpa del trànsit.