“Els polítics estem massa encotillats”

Els polítics diuen molts tòpics. Estem massa encotillats. Ho exigeix el món d'avui: els talls de televisió han de ser de 10 segons, els de la ràdio de 20; perds espontaneïtat. I als polítics se'ns exigeix ser genuïns.

Diuen argumentaris. Hi ha coses que parteixen de conviccions profundes. Però s'utilitzen termes que acaben buidant-se de contingut. Per exemple, parlar de justícia social té molta càrrega, encara que també sona a tòpic. Però continua sent necessària la justícia social.

Què forma part de la cotilla? Els canals a través dels quals ens comuniquem exigeixen un llenguatge simple, i el 99% de les vegades ens enfrontem a problemes molt complexos, que requereixen explicacions més llargues. Cal salvar-ho, no tinc la fórmula però sé que de manera simplista no es resolen els problemes de fons.

Els periodistes es pengen massa de les anècdotes

Els tòpics també els tenim els periodistes. Ara que hi té més contacte, com ens veu? Primer, que no estan prou valorats socialment ni tampoc per les seves empreses. Sense ànim de criticar-los, el que veig és que es pengen massa de les anècdotes: de la tramitació d'una llei n'expliquen una anècdota en lloc d'estudiar-se la llei. He estat ponent de bastantes lleis i gairebé mai se m'ha apropat un periodista per preguntar-me per què la proposàvem.

Perjudica la picabaralla entre partits a la relació de la gent amb la política? Els ciutadans ens demanen que ens entenguem, però n'hi ha molts d'altres que volen veure reflectides les posicions dels partits. Aquesta dialèctica no perjudicaria si després fóssim capaces de consensuar polítiques.

I no és possible. No. Hi ha temes pendents d'un gran pacte d'Estat. L'educació n'és un. Aquest és un país que cada quatre anys canvia de llei d'educació, una de les bases fonamentals per crear una societat millor.

Els resultats electorals ens conduiran al diàleg: no hi haurà majories absolutes

Fa l'efecte que on únicament es produeix el diàleg és a casa seva [el seu marit és José María Lasalle, secretari d'Estat de Cultura del Govern del PP]. Tampoc diria tant, hi ha molts llocs on es pot donar el diàleg. Els resultats electorals ens conduiran cap a això: no hi haurà majories absolutes. Aquesta pluralitat s'haurà d'articular mitjançant acords. Si no, no es podrà governar, i això sí que passarà factura.

Què li va ensenyar la vida, també la de parella, per a la vida política? M'ha ensenyat que és molt important el respecte per l'altre, curiositat pel que pensa. No hi ha veritats absolutes, o molt poques. A les tertúlies no sóc gaire eficaç perquè tendeixo a acceptar arguments contraris. I a la tertúlia es busca confrontació.

Treballar comunament uneix molt quan és una vocació sincera

Sobre el seu diàleg domèstic: ajuda a practicar la tolerància? Les relacions domèstiques tampoc són permanentment de debat polític: parlem de qui recull les nenes [té dues bessones], què es fa per sopar, qui compra pastanagues… I després, les inquietuds: els llibres, el cinema. És més natural i fluid. Treballar comunament uneix molt quan és una vocació sincera.

La número 2 del PSOE per Madrid, què prometrà que sigui creïble? Hi ha mesures d'impacte per millorar la vida immediata de les persones, però els canvis de debò triguen a veure's. La crisi no hauria estat igual si no hi hagués gent jove sense formació. No hauria estat el mateix si no hi haguessin bombolles artificials.

Té por que l'engoleixi el llenguatge polític? Sí, confesso que tinc por, però està identificat i això ja és un bon antídot. El problema és si no veus venir el risc. Espero que no passi i que no m'ho permetin els qui m'acompanyin.