Pintant en l’espai
L'artista japonesa Chiharu Shiota fa una gran instal·lació per a la Fundació Sorigué
“Jo vaig començar dibuixant, però el que volia fer era dibuixar en tres dimensions. Quan vaig trobar els fils de llana, tan suaus i fàcils de treballar vaig entendre que ja podia pintar en l'espai”. Ho afirma Chiharu Shiota (Osaka, 1972) a Lleida on ha dut a terme dues de les seves característiques instal·lacions, especialment concebudes per a l'exposició que el Museu de la Fundació Sorigué li dedica fins al 31 de març. La seva instal·lació The Key in the Hand per al Pavelló del Japó a la Biennal de Venècia, oberta fins al novembre, va ser una de les obres més fotografiades de l'esdeveniment, donant l'última empenta a una carrera que està pujant com l'escuma. Tots la volen, de Roma a Sydney, de Catalunya a Tasmània, però ella fidel a la seva ànima japonesa sembla aliena a la revolada que les seves obres estan causant i continua teixint en l'aire, treballant sense presses però sense pauses, vuit hores cada dia.
Un lloc per a Juan Muñoz
Quan a l'abril el centre d'art Hangar Bicocca de Milà va exposar l'obra Double Bind en el marc d'una gran retrospectiva de Juan Muñoz, feia 14 anys que no es veia. La imponent instal·lació que Muñoz va crear per la Sala de las Turbines de la Tate de Londres poc abans de la seva mort prematura, s'ha convertit en una mena de testament artístic i fa temps que la seva vídua, l'escultora Cristina Iglesias, busca un lloc apropiat per exposar-la de forma permanent. Aquest lloc podria ser una de les grans naus que poblen el panorama lunar de les pedreres Sorigué.
És allí on Anna Vallés ha establert el bressol de PLANTA, un projecte de produccions artístiques site-specific, que ja compta amb unes gegantesques pintures matèriques d'Anselm Kiefer, dos enormes caps de Antonio López enmig de les oliveres que utilitzen per regenerar la terra explotada i un vídeo de Bill Viola, col·locat en un búnquer de la Guerra Civil que potencia el seu caràcter místic i inquietant. Double Bind ja té una nau que l'espera, amb vista cap al metamòrfic paisatge de la pedrera, que canvia segons les extraccions. Les converses entre Iglesias i Vallés estan ja molt avançades i tot fa presagiar que les narracions entre ficció i realitat que es desenvolupen en els tres nivells de Double Bind ja tenen el "anònim espai contemporani" que buscava Juan Muñoz.
Així ho va fer a Lleida. Per fer dues instal·lacions, ella i els seus quatre col·laboradors amb l'ajuda 25 persones més, van manipular durant més de 70 hores 350 quilòmetres de fil de llana, tres tones de pedres de diferent grandària procedents de les graveres Sorigué, 500 sabates i 300 finestres. “No vaig pensar que acabaria a temps i va ser realment emocionant veure-la ordenar el caos i convertir muntanyes de materials en obres meravelloses”, afirma Anna Vallés, presidenta de la Fundació Sorigué i del grup empresarial que la sustenta, el nucli fundacional del qual es troba en l'enorme pedrera de materials a la propera Plana del Corb. Precisament per això, per a la peça més sorprenent, batejada amb la frase bíblica que dóna títol a la mostra: In the beginning was…, Shiota ha utilitzat per primera vegada en la seva trajectòria les pedres, que pengen dels fils negres com congelades en una mena de Big Bang. El visitant es troba transitant per una cova fantasmagòrica, embolicat en una trama, complexa però no confusa, que s'ensenyoreix de l'espai com ho faria una aranya geganta.
"No treballo amb ordinador, ni faig detallats esquemes previs, només un esbós”, assegura l'artista, que desenvolupa les seves obres a partir d'un sistema de triangles, que li permet traçar formes corbes, realçades per un savi joc de llum i ombra. “M'ha agradat treballar amb les pedres perquè tanquen l'origen del món”, afegeix Shiota, que ha fet de la memòria un dels elements principals de la seva feina.
Sabates velles
Ho demostra Over the Continents, que ha comptat amb la col·laboració dels ciutadans de Lleida, convidats a contribuir a la instal·lació amb sabates velles acompanyades per una breu memòria. Lligats amb fils vermells, les sabates formen un ventall del qual semblen voler fugir. “M'interessen les peces que tanquen múltiples metàfores com el calçat o les claus. Nosaltres estem de pas en aquest món, però els objectes romanen i expliquen la història dels seus propietaris”, afirma l'artista que després d'estudiar cal·ligrafia japonesa, es va traslladar a Berlín per formar-se amb la performer Marina Abramovic.
I de l'antic Berlín Est arriben les 300 finestres, carregades d'història, que envolten en semicercle una cadira buida, metàfora de la solitud de l'ésser humà, a la instal·lació His Chair. “Aquesta peça és una primera aproximació al treball que Shiota farà per al projecte PLANTA. Es tracta d'una instal·lació situada sota terra, que es veurà des de dalt”, explica Anna Vallés, que s'encarrega també de la Colecció Sorigué, un fons extraordinari de 450 obres que inclou Antonio López, Juan Muñoz, Tony Cragg i Jaume Plensa, entre molts altres artistes de primera fila.
