Les travesses parlen de Feijóo, Alonso, Cospedal i fins Pedro Sanz
Els ministres més veterans fan broma amb els nervis i la intranquil·litat que provoca el silenci de Rajoy en els més joves
Un ministre veterà del Govern de Mariano Rajoy feia broma ahir amb el seu equip amb els nervis i els moviments estranys que estaven demostrant en els últims dies els companys de Gabinet més joves o inexperts. Altres ministres van passar la jornada amb les seves activitats normals i sense apartar el telèfon ni tan sols uns centímetres per menjar al despatx.
A la Moncloa, els col·laboradors de Rajoy van mostrar ...
Un ministre veterà del Govern de Mariano Rajoy feia broma ahir amb el seu equip amb els nervis i els moviments estranys que estaven demostrant en els últims dies els companys de Gabinet més joves o inexperts. Altres ministres van passar la jornada amb les seves activitats normals i sense apartar el telèfon ni tan sols uns centímetres per menjar al despatx.
A la Moncloa, els col·laboradors de Rajoy van mostrar la falta total d'informació, no només dels noms i cognoms dels possibles ministres, sinó fins i tot de les hores, els dies i els mètodes que utilitzarà el president del Govern espanyol per comunicar els seus plans i el seu nou equip. En altres estances del PP el silenci era tan aclaparant com la dependència absoluta dels designis del cap.
Els ministres van acudir ahir massivament a primera hora a la sessió de control al Govern al Congrés i amb prou feines van poder aportar més informació pública que la dada que Rajoy encara no els havia trucat per a res. Ni per confirmar-los ni per rellevar-los o canviar-los el lloc.
Alfonso Alonso, el ministre comodí en què es dirigeixen totes les mirades per a noves responsabilitats en el Govern espanyol i/o en el PP, es va limitar a un “res, res”. Altres companys de Gabinet, com Cristóbal Montoro, que torna a prendre importància en el seu paper de diana de totes les crítiques, es mostrava segur, sense micròfons ni càmeres a prop, que no hi hauria gairebé cap canvi en el Govern central i apostava en tot cas per alguna reestructuració. És a dir, omplir un buit, cobrir una vacant.
Montoro no creu possible ni bo ni fàcilment administrable ara, dividir, com especulaven altres dirigents, alguns ministeris, com l'actual d’Educació i Cultura, per obrir espai per Dolores de Cospedal, o el d’Hisenda i Administracions Públiques, per situar el baró descavalcat a La Rioja, Pedro Sanz, com a conseqüència per aconseguir el pacte local amb Ciutadans per permetre allà un govern popular.
A Galícia, el baró del PP més en auge, Alberto Núñez Feijóo, es va apressar a situar-se en el futur al seu territori per ajudar fins i tot a la governabilitat d’Espanya però sobretot per quedar-se fora de les travesses que aquests dies projecten determinats dirigents del seu perfil: més joves i amb una imatge pública més bona que la majoria dels ministres i dels membres de la cúpula del partit.