Mor la fotògrafa Queca Campillo

La fotoperiodista Angélica Queca Campillo ha mort aquesta passada nit a Cáceres als 65 anys, víctima d'un càncer, segons han confirmat fonts properes a la família. Campillo, nascuda a Cáceres el 1950, és Premi Nacional de Periodisme Gràfic del 1980, i els seus treballs han estat divulgats en prestigioses publicacions internacionals, com Der Spiegel, Paris Match, Les Echos o Times.

Purificación Campillo, germana de la fotoperiodista, ha subratllat avui a Efe la implicació de Queca en "la lluita per la defensa dels drets de les dones"."Va ser la fotògrafa de la democràcia", ha afirmat la seva germana, que, sensiblement emocionada, ha remarcat "l'amor" de Queca per Cáceres, la seva ciutat natal. De fet, després de jubilar-se, va tornar a la seva ciutat, on ahir a la nit va morir víctima d'un càncer.

Nombrosos familiars i amics de Queca s'han desplaçat fins al tanatori de Cáceres, on les seves restes mortals seran incinerades i, posteriorment, s'oficiarà una missa a l'església de Sant Joan. Sobre el fèretre, la família ha situat una fotografia realitzada per Queca i que formava part de l'exposició Mujeres en plural, una mostra de retrats de dones i que respon a la veu que Queca sempre va elevar en defensa dels drets de la dona.

Campillo ha treballat com a fotògrafa de premsa des del 1972 quan va iniciar la seva trajectòria professional a El Correo de Zamora per passar després al grup editorial diari Pueblo, concretament a Pueblo Castilla delegació d'aquest mitjà a Valladolid.

El 1974 va ser traslladada a Madrid, a la delegació de Pueblo Vallecas, i un any després va començar a treballar a la central del mateix diari, on va estar fins al 1982, i amb un arxiu gràfic, que més tard es va perdre, on es guardava un valuós dipòsit de material gràfic seu.

Entre el 1976 i el 1981 va acompanyar el llavors president del Govern espanyol Adolfo Suárez en les seves visites oficials a Síria, Aràbia Saudita i Iugoslàvia, aquesta última amb motiu de la mort del president Tito. A més, va viatjar amb els reis Joan Carles i Sofia a Mèxic, el Nepal, Tailàndia, Grècia, Rússia i Cuba, entre d'altres.

El 1982 va passar a la revista Tiempo, mitjà en el qual es va encarregar de la cobertura informativa de conflictes bèl·lics i viatges oficials dels presidents del Govern espanyol i de la família reial espanyola. Amb motiu del cop d'Estat de la URSS, el 1991, que va provocar la dimissió de Mikhaïl Gorbatxov, Queca Campillo es va traslladar a Rússia, on va viure durant un mes, entre agost i setembre, a Moscou i Sant Petersburg.

Campillo ha exposat la seva obra diverses vegades i, entre les mostres, l'anomenada El álbum de Queca Campillo, 20 años de reportera, realitzada el 1999 a la Fundació Carlos d'Amberes de Madrid, i inaugurada pel rei Joan Carles coincidint amb una junta general ordinària de la Reial Diputació de San Andrés de los Flamencos. Ha exposat, a més, a l'Institut Cervantes de Munic (2000), a la Fundació Santillana del Mar (2000), i al Casal Balaguer de Palma, l'agost del 2004.

Aquesta última, amb una col·lecció de 34 retrats femenins anònims i de famosos de tots el món, entre els quals hi ha el de Kumari, la nena deessa vivent del Nepal, que va retratar durant una visita oficial dels Reis d'Espanya a aquest país, i única imatge que existeix d'ella. Amb les seves fotografies semblava buscar la instantània, el gest i el detall, amb enquadraments oberts i tot just previstos; destaca la fugaç guspira dels ulls d'una nena o la ganyota alegre d'una dona endolada sota un xador, a l'Iraq. Resulten especialment amables les fotografies de la reina Sofia en alguns viatges oficials.