El TSJC anul·la el pla que permetia la construcció de l’hotel del Palau

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l'última modificació urbanística que permetia la construcció d'un hotel de luxe al costat del Palau de la Música, en una sentència en què exigeix "transparència" en aquesta mena de projectes perquè el ciutadà sàpiga qui hi ha al darrere. 

En la sentència, la secció tercera de la sala contenciosa administrativa del TSJC desestima el recurs presentat pel promotor hoteler Manuel Valderrama, al qual l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet va adjudicar la construcció de l'hotel, i anul·la definitivament el pla urbanístic que emparava el fallit projecte. El pla per a la construcció d'un hotel de luxe al costat del Palau de la Música, paralitzat en esclatar l'escàndol del saqueig, ha implicat una condemna d'un any de presó per a Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, per fer servir la seva influència perquè l'Ajuntament de Barcelona facilités la tramitació urbanística necessària per tirar-lo endavant.

L'octubre del 2009, només tres mesos després que els Mossos escorcollessin el Palau de la Música i amb Fèlix Millet destituït, l'Ajuntament va suspendre l'aprovació del Pla de Millora Urbana (PMU), amb l'advertiment que podria caducar i anul·lar-se definitivament si els promotors no complien els tràmits exigits legalment. Entre aquests tràmits, l'Ajuntament de Barcelona va exigir que s'acredités la titularitat de les finques de l'hotel –que davant el Consistori s'havia fet constar com a propietat de la Fundació del Palau– i la viabilitat econòmica del projecte.

La nova direcció del Palau de la Música va adduir que era el promotor hoteler qui havia de complir el requeriment formal exigit i va afirmar que l'Ajuntament de Barcelona ja coneixia l'estructura de la propietat de les finques "pels antecedents tributaris de l'impost de béns immobles". Per la seva banda, el constructor va exigir la continuació dels tràmits per construir l'hotel, esgrimint per això els convenis patrimonials i urbanístics que el Palau de la Música va signar amb la Generalitat i l'Ajuntament per tirar endavant el projecte hoteler.

En la seva sentència, el TSJC afirma que la tramitació urbanística de l'hotel "ressalta per la tan proliferada realització de convenis privats i també per l'excel·lent sèrie de relacions personals i acords entre una fundació privada i l'administració municipal i l'administració autonòmica [...]". En aquest sentit, el tribunal argumenta que, en aquesta mena de projectes, no només les parts privades i públiques implicades han de tenir accés a aspectes relatius com la propietat del sòl, l'avaluació econòmica i la viabilitat de la promoció, "sinó que ha de quedar amb transparència a disposició innegable de la participació ciutadana i de tercers, ja des de la informació pública". Per això, el TSJC assegura que "resulta altament significatiu" tenir en compte no només qui promou el pla –i si és una iniciativa privada–, sinó que a més cal conèixer quina és la seva avaluació econòmica i financera, els informes de sostenibilitat i la viabilitat econòmica de projecte, "sobretot davant la turbulència dels fets concurrents, que per descomptat no silencien les parts en la investigació policial i judicial que es desenvolupava".

Precisament, el fet que la titularitat de les finques que havien d'albergar l'hotel –adquirides pel promotor Manuel Valderrama– estigués oculta durant la tramitació urbanística va ser un dels motius que va portar el fiscal a acusar de tràfic d'influències l'antiga cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. L'Audiència de Barcelona, no obstant això, va absoldre els càrrecs municipals jutjats pel cas de l'hotel del Palau en entendre, entre altres arguments, que aquella ocultació de la titularitat no tenia rellevància jurídica.