_
_
_
_
_

Estat Islàmic publica un vídeo de la destrucció de la ciutat de Hatra

El grup gihadista va arrasar el lloc arqueològic de l'Iraq al març

Vídeo del Estado Islámico sobre la destrucció de la ciutat de Hathra.Foto: atlas

El grup gihadista Estat Islàmic (EI) va publicar divendres un vídeo en què filma la destrucció el 7 de març de la mil·lenària ciutat de l'imperi Part de Hatra, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i que és ja el tercer lloc arqueològic atacat pels radicals al nord de l'Iraq des de finals de febrer.

En el vídeo, amb una realització molt professional i cuidada com és habitual en la propaganda d'aquest grup gihadista, es poden veure individus destruint escultures amb maces o pics o disparant directament contra les obres d'art amb un fusell.

Les ruïnes de Hatra, de fa més de 2.000 anys, es troben a la província septentrional de Nínive, en mans dels extremistes des del juny de 2014 i escenari de les altres agressions contra el patrimoni iraquià.

El governador de la zona de Hatra, on se situa l'àrea arqueològica del mateix nom, Ali Saleh, va explicar que "els gihadistes han arrasat amb grans buldòzers monuments arqueològics, com el palau, el temple i la muralla interna de Hatra", a uns 80 quilòmetres al sud-oest de Mossul. El Ministeri de Turisme i Antiguitats iraquià va denunciar, per la seva banda, que la ciutat va ser saquejada i destruïda. "Malgrat els advertiments que els crims d'EI continuarien en altres llocs arqueològics, la resposta no ha estat al nivell requerit", va lamentar la nota de les autoritats iraquianes, que van criticar "la lentitud del suport de la comunitat internacional".

Aquest atac contra Hatra es produeix després que dijous els gihadistes arrasessin la ciutat assíria de Nimrud i una setmana abans destruïssin el Museu de la Civilització de Mossul, a Nínive. Hatra, inscrita en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco el 1985, és una gran ciutat fortificada situada a la zona d'influència de l'imperi Part, que va resistir dues vegades l'assalt dels romans gràcies a la seva muralla proveïda de torres.

No ha resistit ara l'atac d'EI, que controla la zona de Hatra des del juny passat i que ha convertit l'àrea en una zona d'entrenament. Des de llavors, es desconeix el parador de la majoria de valuoses estàtues que adornaven les parets dels temples, segons el governador Saleh, que va apuntar que pot ser que els gihadistes les robessin abans de destruir àmplies superfícies de la ciutat. Abans de l'arribada dels extremistes, el lloc històric ja havia estat també saquejat i les autoritats el tenien bastant descuidat.

L'investigador d'arqueologia antiga, Mahmud al-Doleimi, va recordar que al començament de la dècada dels setanta van robar el bust del rei Senotroq. Aquest monarca va ser un dels de més fama entre els governants que van deixar una clara empremta en la construcció i prosperitat de Hatra, en àrab al-Hadr. A inicis dels vuitanta, uns desconeguts van robar tres importants estàtues que representaven personalitats d'Estat, i l'any 2003, durant la invasió nord-americana a l'Iraq, van desaparèixer altres peces.

Al-Doleimi es va queixar que la zona no tenia prou càmeres de vigilància, mentre que un estudi fet per la Universitat de Mossul l'any 2010 ja va advertir que Hatra estava amenaçada de ser sepultada per la sorra a causa de l'avanç del desert. Sota les dunes hi ha, de fet, encara molts tresors. Segons Al-Doleimi, les excavacions arqueològiques fetes a la zona, entre els anys 1951 i 1995, no han cobert el 7% del total de la superfície.

La Unesco destaca que els vestigis de la ciutat de Hatra, i més concretament els dels seus temples d'arquitectura grecoromana amb ornamentacions orientals, testimonien la grandesa d'aquesta civilització. Hatra, que es creu que va ser fundada a principis del segle II aC, tenia un sofisticat sistema de banys amb mosaics i relleus, i una arquitectura que la situaven a l'altura, segons alguns experts, de l'antiga Roma. Tota aquesta història no frena els extremistes d'EI, que justifiquen els seus actes de vandalisme assegurant que els pobles de l'antiguitat adoraven ídols "en comptes d'Al·là".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_