El Tribunal de l’ONU resol que Sèrbia i Croàcia no van cometre genocidi
La decisió del Tribunal Penal Internacional és vinculant i ha trigat 16 anys a arribar
El Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU (TIJ) ha resolt aquest dimarts que ni Sèrbia ni Croàcia van cometre genocidi durant la guerra dels Balcans, en un cas que enfronta els dos països que s'acusen mútuament del pitjor dels crims. El dictamen inclou totes dues demandes, i els jutges han posat fi així a una disputa legal que entorpeix el difícil procés de reconciliació entre les dues nacions. El 2007, el mateix TIJ va qualificar de genocidi només la mort de 8.000 homes musulmans a Srebrenica (1995), a les mans de les tropes sèrbies. Tot i que no va atribuir els fets a l'Estat serbi, sí que va dictaminar que aquest havia violat la legislació internacional per no prevenir la matança.
El cas actual es remunta al 1999, i la primera demandant va ser Croàcia. Zagreb va acusar llavors Belgrad de genocidi argumentant que havia violat la Convenció per a la Prevenció i Sanció del Genocidi, del 1948. Segons els advocats croats, entre el 1991 i el 1995 van morir 10.000 dels seus compatriotes. 7.000 més van ser reclosos en camps d'internament. Tot per culpa de la Gran Sèrbia, l'ideal d'un pàtria neta d'altres ètnies patrocinat pel president Slovodan Milosevic, ara ja mort. La resposta no es va fer esperar. El 2010, Sèrbia va acusar els croats d'assassinar uns 7.000 conciutadans. Va passar durant l'anomenada operació Tempesta, liderada pel llavors general croat Ante Gotovina. Va haver-hi 2.000 desapareguts serbis, i en conjunt, 230.000 membres d'aquesta comunitat van patir l'avanç croat, segons Belgrad.
La decisió del TIJ és vinculant i ha trigat 16 anys a arribar. Sobretot en els últims temps, els Governs de Croàcia i Sèrbia han donat mostres d'estar disposats a abandonar el procés. No obstant això, les pressions polítiques per no fer-ho han estat més fortes. El primer, perquè no vol semblar feble davant l'oposició. L'altre, de tarannà nacionalista, perquè no podria fer-ho si Zagreb (demandant original) no es retirava abans. El resultat és que totes dues parts esperen “guanyar i que es faci per fi justícia al si del Tribunal de les Nacions Unides”. El genocidi, això sí, és el crim més difícil de demostrar davant la justícia internacional.
