Pedro Morenés: “Tot pot passar, però no hi combatrem”

“Tot pot passar, però excloem el combat directe, no som aquí per a això”. El ministre de Defensa, Pedro Morenés, va admetre ahir el risc que comporta la nova missió de l'Exèrcit espanyol a l'Iraq, a pesar que es desenvoluparà “amb totes les garanties de seguretat”. El Consell de Ministres va donar llum verda a l'enviament d'un contingent de 300 militars —d'entre 12 i 20 vehicles— amb l'objectiu d'instruir i ensinistrar l'Exèrcit iraquià perquè pugui enfrontar-se amb èxit a l'autodenominat Estat Islàmic (EI), que controla àmplies zones del nord del país, així com de la veïna Síria.

Encara que l'emplaçament de les tropes espanyoles, que encara s'ha de precisar, estarà allunyat del front de batalla i en cap cas intervindran en els combats, no es poden descartar atemptats ni una repetició dels enfrontaments sectaris que han dessagnat l'Iraq des de la caiguda de Sadam Hussein, el 2003.

Els militars espanyols formaran una brigada de l'Exèrcit iraquià, probablement en col·laboració amb els italians. La instrucció durarà set o vuit setmanes, encara que la missió tindrà un termini de sis mesos prorrogable. Morenés va subratllar que Espanya és “pionera” en aquestes tasques, que ara desenvolupa a Mali i ha realitzat a l'Afganistan o Somàlia. “El plantejament a l'Iraq no és només contenir l'avanç de l'Estat Islàmic, sinó proporcionar una estructura d'Estat i garantir la seguretat dels ciutadans”, va explicar.

En compliment de la Llei de Defensa Nacional, el ministre acudirà el proper dia 21 al Congrés per demanar-ne l'autorització. Va advertir, tot i això, que podria haver-hi alguna lleugera variació en el volum total del contingent, ja que la setmana que ve viatjarà a Tampa (Florida), seu del Comandament Central dels EUA, i es reunirà amb el cap del Pentàgon, Chuck Hagel. A més d'Espanya i Itàlia, altres països com Holanda o Alemanya participaran en la formació de l'Exèrcit iraquià.

“S'ha d'ensenyar a pescar i no donar peix, perquè cadascú garanteixi la seva pròpia seguretat”, en paraules de Morenés.

Els que sí que estan donant peix —és a dir, participant en els bombardejos— són els EUA, el Regne Unit o França, així com alguns països àrabs. De moment, Espanya no enviarà avions de transport, vigilància i reconeixement o reaprovisionament en vol, encara que els va oferir a la coalició internacional. El que sí que farà, segons va decidir ahir el Govern espanyol, és permetre l'ús de les seves bases aèries —fonamentalment Morón de la Frontera (Sevilla) i Rota (Cadis)— a les forces aliades.

Morenés va negar qualsevol paral·lelisme entre la nova missió a l'Iraq i la intervenció del 2003. Encara que no es tracta d'una operació de l'ONU —i tampoc de l'OTAN ni la UE—, el Govern espanyol creu que està plenament legitimada per la petició d'ajuda del Govern de Bagdad.