Una illa

Aquesta secció ha tingut tot l’aire d’un dietari, un dietari en obert

La font

Vivim en un entorn ideal perquè els escriptors acabem convertint-nos en uns individus solitaris, esquerps, fracassats

Un dia que durarà anys

D’Ovidi Montllor m’agraden unes quantes cançons, no moltes, però sobretot m’agrada la seua actitud, en l’escenari, en la vida

Cada matí

La realitat se’ns escapa per mil escletxes, car som éssers limitadíssims per a assimilar-la

Un testament

La darrera novel·la de Dostoievski és “el seu últim i suprem acte de fe"

La prova

Hi ha molta gent que necessita tindre mites, que exagera els seus referents i en fa bandera

Una xifra

Érem al 2014 i ara som al 2015. Què ha canviat?

L’espill

Una mirada al conflicte lingüístic valencià allà on tot es veu al revés

El buit

El teu benestar necessita un projecte, un treball en marxa, una rutina creativa

Ficció

Una vida de pel·lícula. Això volem: individus i vides de pel·lícula

País somnàmbul

La causa principal del problema és la facilitat amb què els valencians es deixen manipular

Gelat de regalèssia

Girona és, potser, una de les ciutats més plaents de passejar del món

Un llibre fantasma

La sort, bona o mala, existeix, i és capritxosa, incontrolable

La nota

El virus de la por és devastador: s’encomana amb extrema rapidesa i produeix un bloqueig que afecta la llibertat

Una treva

Malgrat que sovint ens arriba en forma de dolor, necessitem el canvi

Cadires buides

Un autor sense públic està totalment indefens, un polític sense públic esdevé absurd

Una pregunta

La dona em posa al davant el volum, i aleshores m’adone que l’exemplar que ella vol que li dedique, no l’he escrit jo

Fang

Qui no s’ha sentit profundament decebut quan els 'seus' han tingut l’oportunitat d’accedir al poder?

A propòsit de Llull

Un individu així havia de topar, inevitablement, amb els poders de l’època

Els oblidats

Més d’una vegada, entre el formiguer d’un Sant Jordi a Barcelona o de la Fira del Llibre de València, he tingut la impressió d’entreveure una criatura perduda entre la multitud

L’aigua

Pensar, segons una gran part del món, és inútil. Com també ho és mirar per la finestra; per la finestra real, no per la pantalla

Refugis

Aquest lloc íntim, perillós, que anomenem estudi o taller, anem personalitzant-lo fins a l’extrem que un dia esdevé prolongació nostra

Poques pàgines

Tinc amics i coneguts que, quan els ha entusiasmat un llibre, tot seguit s’ho lligen tot del seu autor. No ho comprenc

El present

Cada instant d’aquesta pel·lícula de Tarkovski, 'Stalker', de cada fotograma, té valor artístic per si mateix

Sensacions

La impressió del 23-F l’he tornada a tindre a penes fa dos mesos, quan vaig presenciar, en directe, el tall de RTVV

Teoria del paraigua

L'art esdevé un paraigua que ens alleuja, ens trasbalsa, ens fa pensar o ens fa gaudir davant les inclemències o el tedi del món

Obrint Pas. Últim capítol?

Com es pot conéixer una música, un grup, que no ix a la tele i que no sona a la ràdio?