EL PAÍS

Sergi Casamitjana, director de l’ESCAC: “Qui no treballa en cinema és perquè no vol, hi ha molta feina”

Màxim Castillo — Sat, 28 Feb 2026 18:17:31 +0000

J.A. Bayona i Mar Coll, Dani de la Orden i Elena Trapé, Javier Ruiz Caldera i Belén Funes han passat per la Masia del cinema català. Els directors més reconeguts del país -i, en el cas de Bayona, amb un peu a Hollywood- s’han graduat a l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). “És evident que l’ESCAC ha canviat la indústria del cinema espanyola”, diu el seu responsable Sergi Casamitjana, hores abans de la gala dels Premis Goya a Barcelona amb catorze nominats formats a les aules i platós de l’escola ubicada a Terrassa. Un centre que no només forma realitzadors, també guionistes, productors, directors d’art, dissenyadors de so i, fins i tot, constructors de sets de rodatge.

Seguir leyendo

Dafnis Balduz: “A un nen de quatre anys no li pots dir que no parli o es mogui com una nena”

Màxim Castillo — Tue, 21 Oct 2025 08:48:56 +0000

Qui va matar el meu pare és l’adaptació teatral del llibre autobiogràfic del mateix títol que l’escriptor Éduard Louis (Hallencourt, 1992) va publicar el 2018. Un noi de família pobre de la França rural més conservadora, homòfoba i violenta, que va ser repudiat per la seva pròpia família per ser gai. Després de llegir-lo, l’actor Dafnis Balduz va tenir l’impuls d’aixecar l’espectacle: “Coneixia el primer llibre de Louis, Adeu a l’Eddy Bellegueule, que és com ell es deia originàriament, i ja m’havia rebentat el cap. Era molt potent com explicava la seva vida, sense maquillar. Això també ho té Qui va matar el meu pare. Ni subterfugis ni dissimuls. És dur perquè és claríssim”.

Seguir leyendo

Jaume Claret Muxart: “El protagonista d’'Estrany riu’ té un misteri que no entenc”

Màxim Castillo — Tue, 14 Oct 2025 07:30:04 +0000

Després de passar per la Mostra de Venècia, on va rebre el Premi a la millor contribució artística atorgat per la crítica independent, i el Festival de Sant Sebastià, s’ha estrenat als cinemes Estrany riu de Jaume Claret Muxart. El primer llargmetratge del jove cineasta santcugatenc és la història del despertar amorós d’un noi de setze anys (Jan Monter) durant un viatge familiar en bicicleta pels camins que voregen el Danubi alemany. Els actors Nausica Bonnín i Jordi Oriol interpreten els pares d’aquest adolescent que malda per deixar enrere la infantesa mentre descobreix el desig per un altre noi.

Seguir leyendo

David Costa: “Som uns malabaristes de la veu i del teatre físic”

Màxim Castillo — Thu, 03 Jul 2025 06:22:33 +0000

Aquesta és la història de com un grup de cant semiprofessional de Banyoles va arribar a fer una temporada de tres mesos en un teatre de París, després de passar pel Festival d’Avinyó, i una gira de cinc anys amb centenars de bolos per Catalunya, Espanya i Europa. Tot, gràcies a la idea que el dramaturg i director Jordi Purtí va tenir el 2010 quan els va anar a trobar: què passaria si es traiessin de context alguns dels passatges d’òpera més famosos de la història i es convertissin en escenes quotidianes un punt surrealistes? Què passaria si les àries, les obertures i els cors de Verdi, Rossini, Bellini o Mozart sonessin només a cappella amb les veus d’uns cantants que, a més, farien d’actors tirant de gags i utilitzant l’humor gestual? El resultat va ser Operetta, un petit èxit internacional del teatre català que ara la companyia Cor de Teatre ha reestrenat. Es podrà veure del 8 al 20 de juliol al Teatre Condal de Barcelona.

Seguir leyendo

Enric Pardo: “Divorciar-se als anys vuitanta era vist com un fracàs”

Màxim Castillo — Tue, 01 Jul 2025 12:21:08 +0000

El nom d’Enric Pardo i Ramírez (Castelló de la Plana, 1977) potser no us diu gairebé res, però és molt possible que hàgiu vist algun dels seus treballs audiovisuals. Ha estat guionista de sèries de Berto Romero com Mira lo que has hecho, d’animació de culte com Arròs covat, del dibuixant Juanjo Sáez, i ha coescrit la biogràfica Maricón perdido, de Bob Pop. Ha fet projectes per un munt de productores i també ha estat executiu de continguts de Netflix. Pardo escriu ficcions per a la pantalla, però també en paper. Ha publicat tres llibres, i recentment ha sortit la seva nova novel·la, L’home de la casa (La Magrana) on ens convida a viatjar cap a la seva infantesa, al Castelló de principis dels anys vuitanta, per relatar la seva pròpia història, la d’un nen “ferit” pel divorci dels pares.

Seguir leyendo