"No aspirem a gravar més elapés"
Als 90, tota la música comercial que es feia a Catalunya tenia com a destinatari només el públic juvenil. Eren els anys del rock en català. Ara passa tot el contrari: la música de consum ha oblidat els joves i sembla només adreçada a la generació que està als 30. Només una excepció: Teràpia de Shock. Aquest grup d'Olot s'ha convertit amb el seu power-pop en un referent per als adolescents, que omplen de visites la seva pàgina de Facebook, assisteixen als seus concerts i es descarreguen gratuïtament les seves cançons. Han editat dos elapés i tenen una maqueta, però en consonància amb els temps, els seus plans de futur ja no són com els dels artistes de fa 20 anys. Tenen les coses clares: "No ens plantegem fer més discos, ara ja no cal tenir-ne per ser una referència al mercat, treballar com abans només comporta despeses sense possible retorn". Els temps no estan canviant, els temps han canviat.
Van començar a fer música amb 13 anys amb una sola aspiració: "aconseguir fer un concert a les fires del Tura. No teníem cap altra intenció", recorden alhora Gerard, Albert, Ferran i Jaume, els quatre components del grup. Les coses van anar força bé i de mica en mica la banda va continuar la feina com una diversió més "fins que, gràcies a un amic, l'oficina RGB es va fixar en nosaltres i vam començar a treballar el circuit professional". El punt d'inflexió, quan la seva cançó Sense tu va començar a sonar a la sèrie Polseres vermelles. La peça és una de les poques balades del grup, la qual cosa pot portar a pensar que no s'hi senten identificats: "Al contrari: és una peça molt especial, ja que va ser la primera que vam composar i la primera que vam assajar al primer assaig del grup; encara sentim el mateix que sentíem aquella vegada, o sigui que la peça ens identifica absolutament", manifesten.
Tot i haver fet més de 50 concerts aquesta temporada i tenir un impacte important al Facebook i Youtube, el grup és conscient d'haver nascut en un moment de canvi: "Ja no es venen discos i el directe cada vegada és més complicat, però de moment per nosaltres ja és gratificant el suport del públic. Pensem que ara començarem a notar l'impacte econòmic de Sense tu, però de moment tota la inversió en temps i diners que hem fet no ha comportat guanys". Davant d'aquesta situació, com es planteja Teràpia de Shock la seva carrera professional? "Si tu entres al cotxe d'un amic veuràs que té moltes cançons de molts artistes i molts pocs compactes, si és que en tenen cap. Aspirem que les nostres composicions siguin entre la col·lecció de cançons que un jove d'avui porta a sobre. Aspirar a fer elapés d'èxit ja no té sentit, la gent no consumeix la música de la mateixa manera. Nosaltres volem entrar en un estudi a gravar tres cançons. No ens en cal més".
La nova situació obliga el grup a fer coses que no es feien abans, com atendre per internet: "Estem molt presents a les xarxes, hi tenim més de 30.000 amics, i cada dia dediquem uns 10 minuts a donar informació. Però oferim informació útil, no comentaris sobre el temps o sobre el que fem personalment. Controlant els horaris d'afluència a la xarxa, en tens prou amb 10 minuts per estar al dia", diu en Gerard, l'encarregat d'aquestes tasques.
El fet que Teràpia de Shock tingui un públic tan jove el relaciona amb els prejudicis propis de qualsevol persona. Ho explica en Jaume: "Jo mateix, que tinc 21 anys, ja miro per sobre de l'espatlla els qui en tenen 14. Agradem a la gent jove perquè som joves, és el públic més gratificant". I què pensen d'aquesta generació de músics de 30 anys que ara triomfa? "És una qüestió de modes. Ara es porta el rotllo intimista que nosaltres anomenem Sofia Coppola, aquest tarannà com humil, d'artista modest. Jo crec que abans la música tenia caràcter..., Queen, per exemple, et podia desagradar però veies que tenia força, caràcter", respon en Jaume.
