BD, 40 anys en l'avantguarda del disseny
Va néixer en una discoteca, una matinada de 1972, de la inquietud d'aquella joventut daurada anomenada gauche divine. Al principi, BD no significava Barcelona Design, sinó Bocaccio Design i va ser un dels segells culturals sorgits de la discoteca homònima d'Oriol Regàs. "Produïem coses inversemblants: coixins hermafrodites dels pintors Arranz-Bravo i Bartolozzi, mobles ficticis de cartró i també dissenys que se segueixen produint com el llum Flamingo d'Alfredo Siza", recorda Òscar Tusquets, fundador de BD amb Pep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Mireia Riera.
Fins i tot el nom, editora de disseny, sonava estrany i encara més el concepte: inventar i produir coses que no hi havia, apostant per l'eclecticisme, l'heterodòxia i la in-ternacionalització. "En un país amb una forta cultura de fabricants, la idea de gestionar la creativitat semblava una bogeria", assenyala Ramon Úbeda, actual director de la firma, que celebra 40 anys de vida, amb la inauguració d'un nou showroom (Ramón Turró, 126).
Després de consolidar el seu èxit i convertir-se en el punt de partida del disseny a Barcelona, el 2007 BD va tancar l'espectacular seu a la Casa Thomas de Domènech i Muntaner. "Tenir una botiga multimarca ja no tenia sentit, però vam veure que tampoc podíem prescindir d'un espai obert al públic, on podíem ensenyar el que ens agrada, sense dependre del criteri de les botigues", explica Tusquets. D'aquí ve la idea d'obrir la Barcelona Design Gallery, en una nau industrial del 22@. "No és només una botiga. Volem organitzar actes, xerrades, seminaris, presentacions i activitats amb les escoles de disseny", afegeix Úbeda. Les dues generacions de BD es complementen, i també els dissenys d'aquestes quatre dècades s'alternen a la sala. Alguns ja són mítics com la cadira Gaulino, un homenatge de Tusquets als seus mestres Gaudí i l'italià Carlo Mollino, el gerro Shiva de Sottsass o el banc Catalano de Clotet i Tusquets, que va inaugurar el concepte de mobiliari urbà.
Reeditar els grans mestres i anar-hi incorporant dissenyadors joves i d'altres països van ser més encerts, així com el fet de crear objectes inexistents a partir dels quadres de Dalí. Quan l'arribada d'Ikea va crear una dicotomia entre el disseny amb majúscula i la seva democratització, "van canviar les regles del joc, el mercat es va partir en dos i el que estava al mig va desaparèixer", explica Úbeda. "És una batalla que hem abandonat. Per a BD és més fàcil vendre una cadira cara com la Gaulino, que una barata com la Minivarius, que sempre serà més cara que les d'Ikea", aclareix Tusquets. BD produeix més del 80% dels dissenys a Catalunya ("La qualitat s'ha de controlar de prop", asseguren), però treballa amb els millors, sense tenir en compte el país d'origen, entre altres, Konstantin Grcic, Ross Lovegrove, Martí Guixé, Jaime Hayón, Alfredo Häberli, Lyndon Neri & Rossana Hu, representants del nou disseny xinès i dos joves francesos que firmen Tout va bien, un nom que és tota una declaració d'intencions
