ArchivoEdición impresa

Acceso a suscriptores »

Accede a EL PAÍS y todos sus suplementos en formato PDF enriquecido

jueves, 21 de julio de 2011
ENTREVISTA

"Inquieta la incompetència del votant"

TOMÀS DELCLÓS 21 JUL 2011

Archivado en:

El socioecòleg Ramon Folch ha publicat La quimera de créixer (La Magrana, en català; RBA, en castellà). Hi reflexiona sense embuts sobre els canvis i la resposta social que han tingut. No vol ser ni profètic ni programàtic. Es tracta d'intentar explicar la realitat. No és un llibre per fer amics ni entre els fonamentalistes del medi ambient ni entre els defensors d'un status quo caducat. Li molesta que s'ignorin les dades, les matemàtiques, i que es proposin com a alternativa energètica biocombustibles en la producció dels quals s'esmerça més energia que l'energia que acaben proporcionant als motors.

Pregunta. Vostè sosté que els canvis van més de pressa que les mutacions mentals dels ciutadans. Problema irresoluble?

Resposta. Durant segles, la sincronia entre la realitat i les persones que la percebien era total. Un canvi era administrat per tres o quatre generacions. Ara, tres o quatre canvis es donen al llarg d'una mateixa generació. Tens la sensació que la dinàmica dels canvis supera la capacitat dels seus protagonistes. La realitat va més de pressa que el pensament que la suscita.

P. Això dificulta donar respostes als canvis.

R. Un exemple. El reciclatge va ser saludat amb entusiasme pels ambientalistes, però ara es torna a la reutilització i les empreses recicladores semblen agents de la reacció quan són l'estructura que laboriosament es va crear per donar una resposta tècnica al problema dels residus. I això quan hi ha gent que no ha entrat en la lògica del reciclatge. Ara que havien après a dir penícula, han de dir flim. Hi ha desacoblaments cada cop més grans entre fets i pensament.

P. Al llibre vostè recorda que Nicholas Stern ha argumentat que frenar el canvi climàtic costaria l'1% del PIB mundial, però no fer-ho, entre el 5% i el 20%. L'alternativa sembla clara.

R. En lloc de fer servir el coneixement per modificar les pròpies percepcions, moltes persones només miren d'afegir solvència aparent als seus apriorismes. Stern presenta unes xifres clares. Per combatre les seves tesis caldria desautoritzar els seus càlculs. Però alguns es limiten a ignorar-los. Un dels problemes dels defensors de l'actual sistema productiu és que es fan trampes al solitari. Quan no els convé, prescindeixen del que el dia abans eren principis intocables. És allò de Groucho: "Aquests són els meus principis, però si no li agraden, en tinc més". El model econòmic vigent, piramidal, està en crisi per simple rigor comptable. Si defensar el rigor comptable sona a revolucionari, tenim un problema seriós.

P. Vostè escriu que aprendre vol dir canviar i els fonamentalistes s'hi neguen.

R. El fonamentalisme desenvolupista està obsessionat pel creixement indefinit, una aberració. Diuen que la crisi passarà quan tornem als índexs de creixement d'abans. Volen repetir els errors que han generat el problema, costa de creure... Per ser coherent, de vegades has de canviar, si no canvies mai és que mai no aprens res. Mentre l'economia domèstica es basa en la gestió de la demanda (no gastar més del que s'ingressa), l'economia convencional només s'ha preocupat de la gestió de l'oferta (disposar del que es vol). Voler no equival a poder-s'ho permetre.

P. Un punt preocupant i discutible és quan reflexiona sobre la ignorància creixent del ciutadà i l'impacte que té en la democràcia. Una majoria no pot legitimar una barbaritat, diu, i parla de la necessitat d'una aristocràcia intel.ligent. Està defensant un despotisme il.lustrat?

R. No, no crec en els messies. No sóc partidari del despotisme, però estic inquiet pel creixent nivell d'incompetència dels votants. Per construir una democràcia sòlida cal un enorme esforç d'educació que doni elements de judici a les majories, solidesa cultural al ciutadà. Però mentre això no passi hem de prendre alguna mesura, perquè la quantitat de decisions equivocades, democràticament preses, pot ser enorme. Els infants no voten perquè no tenen prou criteri. Avui, més que abans, el criteri no s'adquireix només amb l'edat. Les majories legitimen les decisions, però no en garanteixen l'encert.

Una loteria

A Ramon Folch (1946), director general de la consultoria ERF i autor d'una vintena de llibres, l'escandalitza l'excessiva confiança que es trobaran nous recursos energètics per mantenir l'actual model. "Ara som 7.000 milions i la justícia distributiva aconsella no negar als uns el que ja tenen els altres. Com ho farem, si ja comencen a escassejar determinats recursos bàsics? Pot semblar malthusià, però els números canten. M'irriten els que es limiten a dir amb suficiència que ja hi trobarem una sortida. Una cosa és fe en el futur i una altra confiança en la sort. Tenir un dècim no vol dir que t'acabi tocant la loteria. No és una actitud ideològica. És aritmètica".

Atención al cliente

Teléfono: 902 20 21 41

Nuestro horario de atención al cliente es de 9 a 14 los días laborables

Formulario de contacto »

Lo más visto en...

» Top 50

Webs de PRISA

cerrar ventana