L'escola republicana
Avui fa 80 anys que es va proclamar la República. Més enllà dels fets històrics, el que sempre m'ha sorprès és com es va poder fer tant en tan poc temps. Com en només cinc anys varen aconseguir que encara avui tots tinguem clar què significà, per exemple, l'escola republicana, segurament un dels èxits més importants d'aquella convulsa etapa de la nostra història.
Està bé recordar-ho ara, en aquest temps de retallades. Entre l'abril de 1931 i el juliol de 1936, tot i el que va passar entremig, aquest país va ésser capaç de crear una generació de mestres i d'alumnes que encara avui ens fan enveja. Molts tenim, o hem tingut, parents o coneguts que s'emocionaven quan recordaven aquells mestres il.luminadors i que guardaven com un tresor, amagat, els llibres d'una època en què la lletra no entrava amb sang sinó amb saviesa. Potser era un record mitificat pel pas del temps i pel que va venir després, és cert, però ha estat un dels mites més bonics de la història recent.
Què hauria passat si aquella escola republicana hagués pogut donar els fruits que desitjava? És clar que no ho sabrem mai. Ja sumem diverses generacions que hem aconseguit estudiar gràcies als avenços socials de la democràcia, i n'estem agraïts, però també som conscients que encara estem remant per assolir els nivells de qualitat que somiaven els nostres avis. És per això que qualsevol retrocés en aquest sentit, per petit que sigui, ens fa esfereir. Més que d'uniformes o d'estalvis, tal vegada el que ens hauríem de demanar avui és una altra cosa: què podríem fer entre l'abril del 2011 i el juliol del 2016 per provocar un revulsiu similar en educació com el que va aconseguir la República? Cinc anys, ja s'ha vist, donen per a molt.
