L'Epifania absent
El Nadal no és gens televisiu, perdoneu però algú ho havia de dir. Els pastorets no han acabat mai de quatllar a la pantalla, la nit de Cap d'Any acostuma a ser un penòs encadenat de tòpics a totes les cadenes i les retransmissions de les cavalcades de Ses Majestats els Reis d'Orient són, ras i curt, pesadíssimes. Diguem-ho sense embuts: la Setmana Santa té un pathos infinitament superior.
Qui es devia mirar la cavalcada que va oferir ahir TV-3 des de Tarragona, llevat d'aquest columnògraf? Està clar que els nens no: un espectacle així no l'aguanten més de 10 minuts. I no obstant el plantejament que fa tradicionalment la cadena és el d'un espai infantil: allà s'estaven el Fluski, la Pati i el Roc, del Club Super 3, tractant d'animar el personal amb acudits tan fluixets com que s'havien oblidat d'escriure la carta als Reis...
Com passa amb el circ, la màgia o els focs artificials, hi ha alguna cosa intrínseca al "gènere cavalcada" que el fa incompatible amb la petita pantalla. Jo diria que és una qüestió de temps i de distància. Com a usuari infantil i posteriorment en qualitat de pare acompanyant, tinc comprovat que l'espera del pas de les carrosses és insustituible perquè l'espectacle assoleixi el seu clímax dramàtic. Ara, la televisió és del tot incompatible amb els temps morts i per això segueix els Reis al llarg de tot el recorregut, robant-los allò que els és més essencial: el seu caràcter epifànic, justament. A més, per pantalla se'ls veu de massa aprop, no diguem ja quan l'Ana Boadas va arribar a entrevistar a en Gaspar! Un Rei Mag parlant en directe... on s'és vist, si no a la tele! Aquesta és sens dubte una altra heretgia de génere: tothom sap que les relacions amb Ses Majestats no poden ser més que epistolars.
