El test de l'Estatut
CAMINS DE DEMOCRÀCIA. DE L'AUTONOMIA
A LA INDEPENDÈNCIA
Ferran Requejo
L'Avenç
207 pàgines. 19 euros
Un dels problemes que té la producció científica en l'àmbit de les ciències socials és la seva capacitat de transferència, és a dir, de retorn del coneixement a la societat de la qual n'és producte. El valor de Camins de democràcia, recull d'articles publicats en premsa pel catedràtic de ciència política Ferran Requejo, és precisament aquest: la transferència rigorosa de coneixements desenvolupats en l'àmbit de la ciència política per explicar una realitat social cada vegada més complexa. Amb un llenguatge entenedor i apte per a no tots els públics —però sí per a bastants—, l'autor parla de descentralitzacions, d'autonomies, de diferents tipologies de federalismes —asimètrics, simètrics...— i de, ai las, secessions. I ho fa a través de la teoria comparada, és a dir, observant la casuística mundial, i a través d'un cas concret, el darrer intent d'encaix entre Catalunya i estat, el procés de l'Estatut: la finalitat, el procés, els actors, i sobretot, el perquè dels resultats, és a dir, el perquè del nyap final, centra gran part del llibre.
Bàsicament, la resposta al nyap té a veure amb què "l'unitarisme de la Constitució casa malament amb el pluralisme nacional de la societat espanyola". L'autor rebla el clau assenyalant que "donat l'antiquat tancament mental dels partits nacionalistes espanyols i l'absència de federalistes en el seu si, ser federalista a Espanya ha esdevingut una posició molt il·lusa, poc realista, i que acaba fent el joc als nacionalistes espanyols". Una afirmació que venint d'un dels més especialistes en federalisme ens indica que probablement l'Estatut hagi servit de test empíric que ha portat a teòrics com Requejo (i tants d'altres) a passar de l'autonomia a la independència, saltant-se el tan nostrat —i d'aquí plora la criatura— encaix en clau pactista.
En una segona part, el catedràtic Requejo ens posa al dia sobre els principals debats i teories en qüestions com la globalització, el multiculturalisme, l'ecologia, la desafecció, la laïcitat, i els nous i vells actors que interactuen a escala internacional. La particularitat, però, és que s'analitzen en relació amb els sistemes democràtics occidentals i repensant conceptes com la llibertat, el benestar i els diferents nivells d'intervenció de l'estat i el que això representa en la vida quotidiana. El llibre destaca per una interessant doble connexió: d'una banda, relligant passat i present a través de cites de clàssics com Heròdot i Shakespeare que acompanyen l'argumentació; de l'altra, obrint la porta a la necessària interacció entre les ciències que demostren (física, matemàtica, medicina, etc.) i les que expliquen, o això intenten (història, sociologia, política).
En fi, un recull d'articles que, malgrat el peatge d'algunes repeticions conceptuals, serveix per fer visible una de les principals funcions de l'acadèmic: intentar esbrinar per què passen les coses i llavors explicar-ho pedagògicament.
