Selecciona Edición
Entra en EL PAÍS
Conéctate ¿No estás registrado? Crea tu cuenta Suscríbete
Selecciona Edición
Tamaño letra

El suport

Segurament hi ha algun poema més bonic i no tan conegut com el Cant espiritual (Soleiada, La balada del bes...) però per a mi sempre ha estat el més important.

Tinc un record molt especial de la meva àvia recitant-lo sempre de memòria i amb els ulls tancats, fins pocs anys abans de morir (va morir amb 100 anys). És un poema que sempre m'ha ajudat en molts moments d'incertesa, de dubte, de desconcert davant el misteri de la mort i fins i tot de tristesa davant la pèrdua d'algú molt proper.

Cant Espiritual

[...]

Aquell que a cap moment li digué "-Atura't" /

sinó al mateix que li dugué la mort, /

jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria /

aturar a tants moments de cada dia /

per fe'ls eterns a dintre del meu cor!... /

O és que aquest "fe etern" és ja la mort? /

Mes llavores, la vida, què seria? /

Fóra, només, l'ombra del temps que passa, /

la il·lusió del lluny i

del a prop, /

i el compte de lo molt, i el poc, i el massa, /

enganyador, perquè ja tot ho és tot?"

[...]

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 23 de septiembre de 2010

Más información