_
_
_
_
_
Arquitectura

"Planyo els polítics d'ara i els del futur"

Es ben bé casa seva i mai millor dit. Jaume Freixa (Barcelona, 1942) és des del mes de març passat el president de la Fundació Miró de Barcelona. I, de sempre, n'ha estat l'arquitecte. Era allà, treballant colze a colze amb Josep Lluís Sert, amb qui va col·laborar durant deu anys, quan es va dissenyar el primer edifici i, després, ha estat l'artífex de les seves dues ampliacions. Es coneix, doncs, la casa pam a pam. Encara que una cosa és l'edifici i una altra vetllar pel llegat patrimonial i artístic de Joan Miró. "Fa 21 anys que sóc membre del patronat i 12 que n'era el vicepresident, però no m'imaginava en aquest paper. Eduard Castellet [el seu antecessor en el càrrec] és per mi el paradigme de president i això sempre em va donar molta tranquil·litat".

Pregunta. Serà continuista?

Resposta. En certa manera sí, perquè els projectes que tenim en marxa no són revolucionaris sinó, més aviat, d'aprofundiment en la nostra línia.

P. Quins són aquests projectes?

R. Consolidar el paper de la fundació como a centre mundial de referència de Miró. Això passa per tenir una bona col·lecció i també un fons documental que permeti els interessats i estudiosos a tenir al seu abast les dades que necessiten. Estem fent esforços, amb l'ajut del Ministeri d'Indústria, per digitalitzar tant la col·lecció com tota la documentació i, a més, en breu publicarem l'epistolari català de Miró. Ho podem fer gràcies a la col·laboració de la Fundació Carulla, cosa que ja dóna la mida de les nostres limitacions.

P. Quines?

R. Les que imposa el pressupost. Som una fundació sense ànim de lucre, i aquest any tenim un pressupost de set milions d'euros. El 76 per cent són ingressos propis per entrades, lloguers i marxandatge, el 14% són subvencions i la resta patrocini.

P. Pensa que hi hauria d'haver més implicació pública?

R. No ho sé. Personalment, no en sóc partidari perquè una de les coses que ens fa simpàtics de cara als patrocinadors és el fet que som independents i ens autofinancem en gran part. Però, clar, les coses extres com les obres o això de la digitalització no ho podem fer sols. Aquí sí que tenim ajuda pública, especialment de la Generalitat. Però penso que pel que fa al funcionament estem bé com estem. Potser sóc massa orgullós....

P. Vol modificar la programació o la direcció artística?

R. De moment estic entrant en matèria i a més li tinc un gran respecte a Rosa Maria Malet i al seu equip. Té una línia molt bona tenint en compte els mitjans limitats de què disposa. Ho ha aconseguit amb el seu coneixement i creant xarxes internacionals important. Durant un temps hem fet la feina del MACBA i en vista al futur potser ens haurem de centrar més en Miró, sense oblidar les activitats que animen els barcelonins a pujar un cop més a la muntanya. P. Té com a prioritat augmentar la col·lecció?

R. No podem comprar. Hem optat per fer activitats enlloc d'estalviar per a compres com fa la Fundació Dalí. Però, això sí, intentem ser atractius i competitus per tal d'aconseguir donacions i dipòsits. Estem en contacte amb els que tenen mirós per tal d'aconseguir que els dipositi. Encara que, clar, no els volem tots. És molt important que Miró estigui als millors museus del món per reforçar la seva universalitat. No volem convertir-lo en un artista local.

P. Com era Miró?

R. A Sert el coneixia bé, però amb Miró només vàrem coincidir cinc o sis vegades. Era de mirada intensa i somriure fàcil, però tenia un món propi molt tancat. Sert deia, rient, que era l'única persona que s'ha perdut al laberint que ell mateix va crear a la Fundació Maeght de Saint Paul de Vence.

P. Des d'aquí dalt, com veu Barcelona?

R. Està atravessant una crisi important. Amb 7 milions de turistes l'any tenim un clar perill de "lloretització", i si a això li sumes una immigració imparable i la crisi econòmica, podem trobar-nos amb un tsunami de problemes molts greus. És un problema que penso que es mereixeria una atenció especial per part de l'Estat, però sembla que no té intenció de fer-ho. La veritat és que planyo els polítics, tant els que ara governen com els que volen governar.

P. Es reflecteix al món artístic?

R. La crisi econòmica està afectant molt la vida cultural. Però, en el terreny purament artístic, crec que s'han guanyat interessants espais recentment, com les fundacions Vila-Casas, o la de Suñol, que se sumen a les que ja hi havia. Déu n'hi do la vitalitat que hi ha a la societat civil! Està sent molt lluitadora i reaccionant amb energia per contrarestar aquest moment pessimista i decadent.

P. Però el cas Millet està fent mal a aquests esforços. Què en pensa?

R. Ens té a tots molt amoïnats. No ens ensperàvem una cosa així d'aquest entorn de la burgesia catalana. I també estem escandalitzats pels aspectes de descuit i de falta de control del que hi passava.

P. Creu que hi haurà canvis en el control de les fundacions?

R. Ha saltat l'alarma que han fallat aquests controls i haurem d'escoltar les explicacions del perquè amb molta calma. Diuen que estaven tranquils perquè el Millet no demanava molt diner a les administracions, però això no és motiu. Nosaltres també demanem poc, però ens audita Deloitte des d'abans de la nova Llei de fundacions. La sensació del ciutadà amb tot això és de molt neguit tant pel delicte com per la impunitat en què ha actuat durant tant de temps, i la deixadesa a l'hora de controlar-ho. De tota manera, aquest sentiment més aviat és el de fa una setmana. Ara sembla que el cas té un càrrega política que va més enllà. Veurem.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_