Tan real com la vida mateixa!

Barcelona, i per extensió Catalunya, ha estat incapaç de muntar una fira d'art amb cara i ulls. Com en altres coses, qüestions de butxaca a part, Madrid ha passat al davant. Les galeries d'art catalanes gairebé mai no s'han entès perquè, en un poble botiguer de mena, sovint el negoci és més important que el criteri per moltes. Però els temps de penúria, climàtica, política o econòmica, poden afavorir la cohesió i la solidaritat entre la gent. I en aquest context de crisi es pot situar la segona edició de La nit del Galerisme, celebrada la primavera passada, que va apuntar cap a una concòrdia festiva. L'esdeveniment va ser tot un èxit, un jurat i uns premis estratègics i una concurrència selecta i distingida, amb conseller, d'una banda, i elit municipal, de l'altra, inclosos.

Art Barcelona limita la seva participació a la Tardor de l'art a fer portes obertes els dissabtes

El cicle del Gremi només és l'aiguabarreig quotidià de les galeries que engloba, un calaix de sastre

Aquella festa ben resolta, amb poder fàctic i polític, segurament ha propiciat una sèrie d'activitats eufòriques, una mena de gimnàstica per sortir de l'ensopiment i la depressió, que han funcionat prou bé. És el cas de les nits dels museus i galeries, agermanats en una inusitada amistat fins aleshores mai vista. La continuació d'aquesta campanya ascendent és l'actual Tardor de l'art que duu el subtítol optimista de "És temps de galeries". Però, una cosa són els eslògans i les campanyes, més o menys ben muntades, i l'altra, la realitat.

La Tardor de l'art vol continuar els temps de bonança familiar entre totes les galeries i conciliar-les definitivament per, ben juntes, unir forces. I per no barallar-se, com sempre havien fet, s'ha decidit encertadament que es repartissin bé el terreny. Així, cada un dels quatre gremis, ha organitzat la seva activitat col·lectiva. A primera vista, la més interessant i elaborada sembla que serà la de la GIC (Associació de Galeries Independents d'Art de Catalunya, titulada irònicament Fora de joc , i encara no oberta, que proposa un cicle d'exposicions sobre el futbol al qual s'han adherit el MACBA, la Fundació Suñol, el Bòlit de Girona i La Panera de Lleida. L'Associació (Art) Catalunya continua celebrant la interclassista i variada orgia sexual a Tarragona i rodalies. Mentre que l' Abe (Art Barcelona), la més peresosa de totes en aquesta ocasió, segurament perquè és la que ha de fer menys esforços atès que manté el prestigi i el glamur, simplement farà jornades de portes obertes dels seus associats durant dos dissabtes: el proper 3 d'octubre i el 7 de novembre. Tot i amb això, dins de l' Abe , hi ha qui s'ha esforçat una mica i ofereix també concerts, lectures o activitats infantils. Senda, per exemple, oferirà també la presència de Gino Rubert amb lectures pròpies; René Métras comptarà amb la presència de Ramiro Fernández, que podrà explicar com ha fet els dibuixos del programa del Liceu de la temporada que comença; o Fidel Balaguer, on Carme Sanglas ensenyarà personalment l'exposició que hi té oberta, sens dubte la més bonica i ben muntada de tota l'efemèride tardoral.

I per acabar, la GGAC (El Gremi de Galeries d'Art de Catalunya) ha organitzat l'activitat més ambiciosa de totes, amb un cicle d'exposicions temàtiques anunciat amb una certa pompa: Realismes: Classicisme i Modernitat , El paper de l'art , Avantguardes històriques , Abstraccions , i Els volums de l'art . Dels cinc temes, i vist el material i els participants, l'únic que resulta bastant atractiu és el dedicat a les avantguardes, que s'estrenarà el proper dia 15, perquè les galeries que hi figuren tenen rigor i qualitat i treballen amb cura els temes que toquen. Els Realismes però, actualment en dansa i primers de la tanda, són, com diria la Rosa Queralt, "ous de gallina". I si algú pensa que l'onada de suposat realisme ha envaït també l' Abe amb les tres exposicions, diguem-ne figuratives, de la rive droite de Consell de Cent: Sanglas, Fernández i Rubert, anirà errat perquè no hi tenen res a veure, simplement ha estat una curiosa coincidència. L'altre conjunt, el del cicle del Gremi històric, que pretén fer joc i marcar amb majúscules una tendència, no té ni cap ni peus, tristament només és l'aiguabarreig quotidià de les galeries que engloba, un calaix de sastre. L'únic que se salva, a part de quatre animetes perdudes i els antiquaris solvents, és la portada del catàleg col·lectiu i el seu text de presentació, molt correcte, que evita intel·ligentment qualsevol referència al gènere que prologa. La resta s'amaga en una pura disfressa per camuflar la comercialitat més banal i absoluta. No és realisme, és realitat pura i dura.

Els dissabtes d'Art Barcelona. Associació de galeries artbarcelona. Jornades de portes obertes: el 3 d'octubre i el 7 de novembre.

Realismes: Classicisme i Modernitat. Gremi de Galeries d'Art de Catalunya. Cicle d'exposicions estès pel territori. Fins al 15 d'octubre.