_
_
_
_
_
Lletres

Un gran espectacle

Els jocs de la fam

Suzanne Collins

Trad. Armand Carabén

Estrella Polar

400 pàgines.18 euros

Els jocs de la fam és el primer llibre d'una nova trilogia que, com tants d'altres, truca a la porta dels lectors tot cercant l'èxit destinat només a uns quants. Com gairebé tots, arriba embolcallat amb els comentaris elogiosos d'autors també americans que l'han assolit, com Stephen King i Stephanie Meyer, i de la traducció a diversos idiomes. L'autora, Suzanne Collins, va treballar com a guionista de programes infantils de televisió abans de posar-se a escriure novel·les també per a joves. Era tan desconeguda aquí que fins i tot la solapa de l'edició en català afirma erròniament que aquest és el seu primer llibre. Abans, però, havia escrit la sèrie de cinc llibres Cròniques de les Terres Baixes, de la qual el primer volum es publicà en català, Gregor. La profecia del gris (Grup Promotor, 2005).

Els ingredients d' Els jocs de la fam són els d'un llibre que pot traspassar la porta de l'èxit i arribar a un públic ampli. Treballa un tema que desvetlla l'interès morbós de qualsevol lector, i ho fa amb un gran domini del ritme, del llenguatge i especialment de la psicologia dels personatges. L'acció se situa a Panem, una nació creada sobre les cendres del que va ser Nord-amèrica, on el poder es concentra en una capital rodejada per dotze districtes marginals i sotmesos a ella. Cada any, a la capital s'hi celebren Els jocs de la fam. "Les seves regles són senzilles... Cadascun dels dotze districtes han de lliurar un tribut, un nen i una nena que són empresonats en un vast circ que ho pot encloure tot, des d'un desert fins a un paisatge glaçat. L'últim que es manté dempeus, guanya... La seva gràcia es veure com els tributs elegits es maten els uns als altres". Els jocs duren uns quants dies, i tot el país ho veu per televisió.

Collins agafa el model de programes de gran audiència com Gran Hermano i de pel·lícules com El show de Truman on les càmeres observen tot el que fan els elegits, fins i tot els seus moments més íntims, tan sols per aconseguir audiència i tenir el país distret, i ho aplica en una situació tan cruel que gira al voltant de l'enfrontament i mort dels participants. La novel·la està narrada en primera persona per Katnis, la protagonista, procedent d'un dels districtes més pobres. I si bé hi ha acció i allò que atrau és la morbositat, Els jocs de la fam és força reflexiva. Katnis dóna voltes a la seva situació, a les relacions amb els més propers; a cada pas que pren en el joc, als seus sentiments, a l'actitud canviant dels personatges en una situació límit, on les aparences tenen un paper important.

Tot i que el tema ho porti implícit, aquesta no és només una novel·la d'acció. Hi ha una veu molt potent al darrere, la de Katnis, que és una veu crítica amb el sistema que governa Panem, una veu rebel, alhora que continguda per tal d'intentar sobreviure. Collins aconsegueix captar l'interès per la tria i el desenvolupament del tema, però sobretot per la força del personatge principal i dels secundaris. Per tot plegat, remet a obres similars, clàssiques com Momo, de Michael Ende, o més actuals, com El siurell del vent, de William Nicholson. L'únic que li pesa, a estones, és la contenció, tant pel que fa a l'enlentiment del ritme com pel que fa a l'ocultació d'informació, amb l'objectiu d'allargar el nombre de pàgines -cosa que sembla obligatòria en l'edició actual- i deixar portes obertes per encarar-ne la continuació. Sense aquesta, Els jocs de la fam, esdevindria una obra gairebé rodona.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_