Plural

No es pensin que em vull esplaiar en aquell concepte maragallià -no del poeta sinó del president- de l'Espanya plural. No. I no ho vull fer perquè això de l'Espanya plural, és a dir, l'acceptació de la pluralitat per part de l'Espanya singular, única, una, grande i libre, és del tot impossible. Espanya busca l'homogeneïtat: tot igual, tot barrejat, tot espanyol. I així com la paella ja és un gran plat de la cocina española, aviat el pantumaca també ho serà. Que l'altre dia, per la televisió, vaig veure una cuinera californiana que ensenyava als americans a torrar el pa i a refregar-hi un tomàquet pel damunt, dient que era una manera original espanyola de menjar les torrades (per cert, no parlava d'oli ni sal). Amb això de l'homogeneïtat peninsular i amb aquesta mania de què tot és espanyol, ara resulta que l'anomenada dieta mediterrània, tan sana i tan tot, és la que s'ha seguit a Espanya des de sempre. O sigui que Galícia i Astúries i el país Basc, han acabat sent mediterranis, que ja és dir. I Madrid, és clar. I ja em diran on és el mediterrani, a Madrid, si és que ho saben. Però, en fi, deixem-ho estar, perquè del plural que els volia parlar avui era del plural gramatical. D'aquesta reconsagrada mania espanyola d'amor pel plural gramatical. I aquesta mania, com que la nostra pobra llengua minoritària i minoritzada ha esdevingut mimètica, aquest amor espanyol per la pluralització dels substantius està començant a fer estralls en la nostra genuïnitat.

S'han fixat que els espanyols, quan ve Nadal, parlen de las Navidades, com si el dies natalis de Jesús, el seu naixement, hagués tingut lloc en dies diversos? S'han fixat, també, que desitgen a tort i a dret muchas felicidades a tothom, com si de felicitat n'hi hagués més d'una i, a sobre, escassa? S'han fixat que, quan comença el dia, et desitgen buenos días, i a la tarda, buenas tardes, i a la nit, buenas noches, com si cada dia tingués més d'un dia, d'una tarda, d'una nit? S'han fixat que, quan parlen de la Rambla de Barcelona, en diuen las Ramblas ? Que quan esmenten que han invertit molts diners en una infrastructura determinada, mai no parlen de la inversión del Estado, sinó de las inversiones? Suposo que pensen en cada euro en concret.

Que facin el que vulguin, és clar. Si la seva idiosincràsia els porta a expressar-se en aquest inexacte plural grandiloqüent, allà ells. Però el cas és que això està contaminant la nostra exacta expressió lingüística: bon dia, bona tarda, bona nit, Nadal, la Rambla, etc. Ja se sent massa sovint que s'acosten els Nadals, molta gent ja baixa a les Rambles -o a Rambles, així, sense l'article, que és una mania madrilenya la de desarticular els topònims. Aviat sentirem "bons dies" i "bones nits", que "bones tardes" ja es diu des de fa temps. I tothom, per felicitar algú, s'estima més dir-li "moltes felicitats" que no pas "l'enhorabona" o "per molts anys", que era la nostra manera de dir-ho de tota la vida...