La capital gai del Mediterrani

S'estima que el col·lectiu gai de Catalunya està integrat per mig milió de persones. La xifra representa només una aproximació, perquè el nombre exacte és impossible de concretar, segons indiquen al Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat. El càlcul per obtenir l'estimació surt d'una convenció sociològica: s'accepta com a punt de partida que entre el 6% i el 10% de la població és homosexual. A l'agost l'ambient creix, sobretot a la capital catalana. Barcelona, batejada per les revistes especialitzades com la "capital gai del Mediterrani", s'ha convertit ja en un destí turístic recurrent pels homosexuals gràcies a una abundat oferta lúdica i cultural adreçada a aquest públic. Les propostes d'oci no paren de créixer. La ciutat serà enguany la seu de la quarta edició del festival Loveball, una macrofesta que el novembre passat va tenir un gran èxit a Brussel·les. La cita se celebrarà entre l'1 i el 7 d'agost i els seus organitzadors esperen acollir 30.000 assistents, la meitat d'ells vinguts des d'Estats Units i Europa, especialment de França i Anglaterra, però també de Turquia, Austràlia i Israel.

Propostes com el festival Loveball donen oportunitats per subratllar la visibilitat

Molts comerços han adherit a la seva porta una bandera amb els colors del col·lectiu gai

Se sol repetir que bona part del turisme que visita Barcelona és motxilero. És a dir, que gasta poc perquè no té massa recursos econòmics. El turistes homosexuals suposen una excepció a la regla. Per exemple, el perfil de les persones que van freqüentar el Loveball a Brussel·les retratava un home entre els 25 i els 35 anys amb estudis superiors i amb un poder adquisitiu més que sanejat. El reclam comercial de la marca Barcelona és, doncs, ideal per aquesta tipus d'esdeveniments, juntament amb la imatge de societat oberta reforçada amb mesures com l'aprovació, per part del Govern central, del matrimoni entre persones del mateix sexe. Si bé les associacions d'homosexuals barcelonines coincideixen en què s'ha avançat en termes de drets, subratllen que encara queda molt per fer. Prova d'això és la necessitat que va tenir l'Ajuntament d'elaborar un pla per evitar la discriminació de gais, lesbianes i transsexuals, iniciativa que es va endegar al 2005. El responsable actual del programa és Xavier Verdaguer, qui assenyala com un dels principals objectius l'atenció als individus que més ajuda requereixen, amb "la gent gran, els transsexuals, els joves i els seropositius" al davant de la llista. Però la prioritat és encara, diu Verdaguer, "la lluita contra l'homofòbia".

La primera tasca és quantificar, perquè el pla arriba a àmbits dispars, des del sistema educatiu a la justícia. Només així s'obtenen els indicadors necessaris per multiplicar les accions, ja que fins ara calia tirar d'intuïcions sobre el terreny. Verdaguer recorda que hi ha molts casos de persones a Catalunya que han perdut la feina recentment per la seva orientació sexual. O els joves que pateixen l'ostracisme als instituts i universitats perquè no són heterosexuals. Considera també que la millor manera de trencar tabús és la visibilitat, aconseguida més entre els homosexuals masculins, però una assignatura pendent encara en el cas de les lesbianes, dones que han trobat un refugi acollidor en els blogs d'Internet.

A Barcelona, ciutat on es va celebrar el 26 de juny de 1977 la primera manifestació de gais i lesbianes d'Espanya, hi ha una àmplia xarxa associativa vinculada al col·lectiu homosexual, des del Casal Lambda a la Coordinadora Gai-Lesbiana. A les seves pàgines d'Internet -a les quals es pot accedir amb links entrant directament a l'adreça www.barcelonagay.net, a l'apartat de les associacions-, algunes d'aquestes entitats tenen penjada una declaració d'apostasia per donar-se de baixa de l'Església Catòlica. Campanyes com aquesta són polèmiques dins del col·lectiu gai, perquè també hi ha crítics oposats a qualsevol cosa que sembli un lobby que intenta prohibir concerts a càrrec de cantants de reggae com Sizzla o Beenie Man.

L'impuls de l'Administració pública per assolir la igualtat ha trobat un aliat en el sector del comerç. Establiments especialitzats -però oberts a tothom (el que s'anomena en l'argot de l'ambient heterofriendly)- com les llibreries Antinous, Nosotr@s i Cómplices, de roba com Ovlas, nombroses discoteques i bars musicals i hotels de luxe com l'Axel han contribuït a difondre una imatge de normalitat, una tasca en què va ser pionera la població costanera de Sitges. A més, molts comerços han adherit a la seva porta d'entrada una bandera amb els colors del col·lectiu homosexual per exhibir d'aquesta manera la seva manca de prejudicis i millorar les vendes.

En aquest camí que té com a punt d'arribada la sortida de l'armari, festivals com el Loveball també representen una aportació destacable. El programa d'aquesta cita, que consolida Barcelona com la seva seu d'estiu, és molt extens (es pot consultar sencer a l'adreça www.loveball.info) i va precedit d'una llarga llista de festes d'escalfament a diverses capitals europees. L'èxit aconseguit a l'anterior edició barcelonina, celebrada l'any passat per les mateixes dates i clausurada amb 20.000 assistents, ha permès repetir l'experiència. "Barcelona no ha estat escollida a l'atzar per acollir un any més el festival Loveball. L'elecció es deu a un motiu de pes. La capital catalana va demostrar ser, en la passada edició, una ciutat oberta, moderna, multicultural i tolerant, amb una important escena cultural i nocturna que va fer sentir a tots els nouvinguts com a veritables barcelonins", argumenten els organitzadors. És una opinió molt compartida, com demostra que Barcelona sigui l'any que ve la seu de l'EuroGames (les Olimpíades gais), iniciativa que anirà acompanyada de propostes originals, com la instal·lació d'un circ de temàtica homosexual. La mateixa sensibilitat va permetre també que la bandera del col·lectiu onegés durant el passat dia de l'Orgull Gai a l'Ajuntament de la ciutat.

A l'oferta del Loveball, que desenvoluparà les seves activitats lúdiques a diversos escenaris barcelonins -des del Fòrum al World Trade Center, els cinemes Casablanca, la Sala Apolo o el Sweet Café- té un paper protagonista el clubbing (per nois i noies) amb una inacabable llista de dj's convidats, entre els quals figuren Peter Rauhofer, Sammy Jo, Lisa German, Simone, Luna i Tasty Tim. A l'escena electrònica s'afegeixen les actuacions d'artistes com Grace Jones, Marc Almond, la diva Amanda Lepore, Carmen Xtravaganza, Antonio Glamour to Kill i Luca G. Això durant la nit, però la iniciativa continua de dia pels que encara tinguin forces amb projeccions de pel·lícules, desfilades de moda... Sitges acollirà també algunes competicions esportives.

En el marc de les activitats paral·leles sobresurt una exposició col·lectiva a la galeria Off Ample (Passatge de la Pau, 10), que s'inaugurarà l'1 d'agost a les 19.30 hores, on 30 artistes repassen les diferents combinacions d'un sentiment universal: l'amor. Els fotògrafs David LaChapelle, Julia Sjodin, Leila Méndez i Yia Ju Chan, el performer Christophe Weber i els il·lustradors Sebas Martín i David Cantero són alguns dels participants d'aquesta exhibició. Té a més un especial interès, perquè el col·lectiu homosexual ha encapçalat tradicionalment l'establiment d'icones de la cultura popular.

Propostes com el Loveball ofereixen oportunitats per subratllar la visibilitat, un objectiu al qual no es pot renunciar per obtenir la igualtat total però que provoca respostes intolerants. Així, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya explica a la seva darrera memòria antidiscriminatòria que els atacs homòfobs no són cosa del passat. A l'Observatori contra l'homofòbia han rebut en l'últim exercici 306 denúncies de discriminacions i agressions, un 7% més respecte al curs anterior, la majoria produïdes al carrer. Per això, reclamen campanyes contra l'homofòbia i programes específics per als joves, el grup social més agredit.