Porceloide

El llibre dels plaers immensos

Melcior Comes

Proa / Moll (Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la 2006)

343 pàgines. 18,50 euros / 406 pàgines. 18 euros

Hi ha novel·les que semblen arribar a les llibreries amb la missió secreta d'aconseguir que algun dia un crític desvagat dictamini en un diari que es tracta d'un bildungsroman, i es quedi tan ample. No fugim d'estudi, doncs, i matem-ho d'entrada: ens les havem amb un llibre que aspira a ser titllat de bildungsroman. Dit això, cal afegir que ens les havem amb un llibre amb moltes més aspiracions que resultats, una novel·la que ja duu gravat l'excés retòric en el títol.

Melcior Comes (Sa Pobla, Mallorca, 1980) demostra algun talent narratiu: transmet els relats amb un estil llegidor i endreçat, amb sentit del ritme i capacitat de bastir escenes i situacions d'interès, però s'embranca en una novel·la elefantiàsica, que a les poques desenes de planes es revela irremeiablement plana, esclafada pel seu propi pes, previsible i sense harmònics; una novel·la que acumula cops d'efecte argumental i anècdotes monotemàtiques (bàsicament les proeses sexuals del protagonista), sense arribar a bastir ni un món ni cap personatge amb consistència i credibilitat.

Alguns dels relats que se succeeixen tenen gràcia i perduren en la memòria, però no quallen en forma de novel·la. Per compensar la linialitat acumulativa d'anècdotes i efímers encontres sexuals o amicals amb personatges secundaris, Comes intenta xifrar dades sociològiques i polítiques, una certa visió de Malloca i de Barcelona. Però a base d'anar amuntegant tot un embalum d'atrezzo inservible, el paisatge de la novel·la es desenfoca. Comes dedica grans esforços a intentar carregar de gruix intel·lectual i moral la ficció a base de citar Kierkegaard o Schopenhauer, o d'inserir de tant en tant rondalles que no vénen a tomb: en plena seducció tòrrida el protagonista es posa a explicar-li a la mossa la història de Samsó i Dalila. I sembla ser que li funciona. Comes ha escrit una novel·la que ambienta, descriu, insereix relats i filosofa de manera imitativa, de vegades mimèticament porceloide (desmereixent de forma acusada el model), amb una gestualitat postissa, hieràtica, que no s'adiu gens al personatge adolescent i tarambana que la protagonitza.

El model de la novel·la podria haver estat més profitosament algun dels Tròpics de Henry Miller, on la pràctica del sexe és la ferida oberta que il·lumina el món i l'existència, la memòria i l'escriptura, i que tot ho explica i tot ho transforma. Però del currículum sexual i sentimental del protagonista i narrador de la tercera novel·la de Comes, un jove castigador melancòlic, aristòcrata balear, fill d'un exsenador conservador, se'n treu un molt escàs rendiment: només serveix per reconfirmar que al protagonista li agrada col·leccionar plaers immensos.

Probablement el principal llast de la novel·la rau en la nul·la distància que hi ha entre la veu que ens explica el seu passat i el personatge que hi dibuixa. El narrador està encantat de conèixer-se i d'exhibir els seus trofeus sexuals i les seves deliqüescències sentimentals. No hi ha matisos ni ombres, no hi ha canvi ni gairebé evolució perceptible, ni una gota d'ironia o de consciència lúcida. L'adolescent que avança per la novel·la transporta des de la primera pàgina una mena de filosofia de vida hedonista i vitalista, amb alguns tocs panteistes i nihilistes, que es reitera i demostra gairebé cada capítol, que s'il·lustra amb alguns episodis de tremendisme nocturn juvenívol i amb la fricció amb tota mena de dones (nyonyes, procaces, madures, reprimides, lletges, guapíssimes, anals o vaginals, tímides, embarassades, misterioses, italianes...normalment reduïdes a simples objectes foradats, aptes per a la posessió, l'excitació o l'enamoriscament). El llibre dels plaers immensos comença prou bé però s'acaba convertint en una reiteració feixuga de coits, gamberrades pobletanes i gestualitats desmenjades d'aristocràcia illenca, amb periòdiques incursions a la filosofia recreativa.